Qui no vol ser feliç? El març del 2022 va sortir a la llum un informe mundial sobre la felicitat titulat World Happiness Report, en el que s’intenta extreure una idea sobre com de feliç se sent els habitants a cada país. Mitjançant entrevistes a 300.000 persones de 150 països, els van llançar una pregunta en concret: “De l’1 al 10, com de feliç ets?” El 0 era “sense esperança” i el 10 “molt, molt feliç”.
El país més feliç del món és Finlàndia, mentre que el segueixen la resta de països nòrdics. En el cas d’Espanya es troba a la posició número 29 i la nota mitjana és de 6,5. Respecte als països més infeliços hi ha Veneçuela, Zimbàbue i Ucraïna, malgrat que l’enquesta es va dur a terme abans de la invasió de Rússia. Com a curiositat, si t’has atorgat un número en concret davant de la pregunta, hauries de saber que si superes el 6,5 és que ets molt més feliç que la mitjana mundial.
El factor més important per ser feliç és tenir relacions de qualitat amb altres persones
Una de les conclusions de l’estudi és que “com més ric ets, més feliç ets”, fet que comporta una correlació entre riquesa i felicitat. Com a contrapartida, fa noranta anys es va portar a terme un estudi a la Universitat de Harvard a 400 persones i a 228 estudiants per mesurar la seva felicitat durant tota la seva vida.
Concretament, cada any havien de respondre una enquesta sobre com se sentien i estaven, fet que va comportar l’estudi més complet i llarg sobre la felicitat. I una de les conclusions: el factor més important per ser feliç és tenir relacions de qualitat amb altres persones. Tenir relacions de qualitat permet millorar la salut, la longevitat i millor salut mental. Com a curiositat, aquesta anàlisi s’està repetint amb els fills dels enquestats per analitzar els factors de felicitat al llarg del segle.
En defensa de la infelicitat
T’agradaria que el dia d’avui es repetís demà? Alejandro Cencerrado, físic espanyol que ha viscut a Dinamarca i treballa com analista de l'Institut de la Felicitat de Copenhague, té clar que “si acumules moltes respostes negatives és que necessites canviar la teva vida”. Així ho ha plasmat en la conferència Felicidad, de la mà de TEDxBarcelona impartida a Casa Seat, a Barcelona.
Alejandro Cencerrado, físic expert en la felicitat | Cedida
L'autor explica que quan era jove, es trobava bé de salut, tenia amics, bona relació amb els pares, però sentia que no era feliç. D'aquesta forma va començar a puntuar cada dia amb una escala del 0 al 10 el seu benestar i felicitat. I d'això ja en fa 18 anys.
Com a curiositat, durant tots aquests anys mai ha posat un 0 ni un 10. Alguna vegada ha escrit un 9 i confessa que tenia a veure amb l'amor romàntic i l'1 amb problemes de salut físic. I el més sorprenent: quan va néixer el seu fill ho va puntuar amb un 4. Confessa que va tenir un moment de pànic, de sentir que la vida de l'infant depenia d'ell i que era molta responsabilitat. D'aquest "dietari" n'ha extret un algoritme que detecta les paraules utilitzades. Per exemple, els dies que se sentia més infeliç, havia anotat conceptes com ara "coronavirus", "núvol", "mòbil", "pluja", "ressaca", "al·lèrgia", "soledat", "discussió", "dolor" o "calor".
Cencerrado: “Repetir les coses que m’han fet feliç al passat, no m’ha augmentat la felicitat en un futur”
Aquest dietari també l'ha ajudat a veure que sentia inseguretat quan quedava amb uns amics en concret. Aquestes amistats repetien comentaris negatius cap a la gent que "no es cuidava com ells" i això li repercutia a l'autor, que se sentia insegur i l’afectaven aspectes relacionats amb el físic. I el dietari li va fer adonar de les circumstàncies en concret.
Curiosament, el setembre va tornar a Espanya després de viure una dècada a Dinamarca. I una de les claus que n’ha extret: repetir les coses que ha fet al passat no li han augmentat la felicitat en un futur. "Punto el meu benestar igual que abans de mudar-me i hi ha algun aspecte en mi mateix que fa que no gaudeixi de les coses", continua. Ho exemplifica: "a vegades escoltem una cançó que ens encanta i ens il·lusiona, ens puja la moral, però després ens avorreix. La vida consisteix a superar etapes i si sempre fóssim feliços amb coses de fa 10 anys, no seria normal".
La felicitat per contrast
Cencerrado explica que un dia va perdre les claus del pis on s'allotjava a Dinamarca, ho va passar malament i durant 15 minuts va entrar en pànic, ja que era molt complicat de fabricar-les de nou, a part d’extremadament car. Finalment les va trobar. Va sentir una felicitat per contrast immediata i va acabar puntuant el dia amb un 7, a causa de l’alleujament posterior. I d'aquí altres exemples, com ara un primer dia de pluja després d'un estiu calorós, quan fem les paus amb la parella després de cinc dies enfadats o un dia de sol després de mesos d'hivern. I una conclusió: els períodes positius sempre venen precedits després de períodes molt negatius.
Cencerrado: “Els dies que m'he sentit més sol és quan estava envoltat de gent”
Per a l'autor, ens passem la vida prenent decisions per ser més feliços, com ara canviar de feina, de parella, però després ens sentim buits. Hauríem de deixar de culpar als altres i culpar el nostre cervell. Quan prenem una decisió per pensar que ens farà més feliços, hem de tenir present la felicitat per contrastos. I, sobretot, trobar a faltar les coses que ens fan feliços.
L’obsessió de la felicitat
Finalment, l'autor afirma que els dies que s'ha sentit més sol és quan estava envoltat de gent. La clau és que com a humans necessitem ser imprescindibles per les persones del nostre voltant, si sentim que ens substituiran, és quan et sents sol. També pot passar a la feina, quan sents que et poden substituir, t'afectarà. La soledat no té a veure amb la quantitat, sinó amb la qualitat.
I, sobretot, es tracta d'anar-te adaptant a la felicitat. El consell de l'expert: no t'obsessionis a ser feliç. És el moment de gaudir dels bons períodes, ja que no duren per sempre. I que la infelicitat és inevitable. Ser infeliç durant un temps no és ser perdedor.