El bomber
A la nova temporada d’El Llapis, l’il·lustrador Toni Galmés dedica cada entrega a una professió, de vegades amb un to de denúncia, d’altres amb humor i, fins i tot, amb tendresa. La il·lustració d’aquesta setmana la protagonitzen els bombers, un col·lectiu essencial en el dia a dia i també en moments crucials com el pas de la Dana per la Comunitat Valenciana, que ha provocat més de 140 morts.
En aquest país, la pluja no sap ploure, pensa en Vicente mirant el cel des de València capital. A mesura que van passant les hores, les notícies que li arriben dels pobles dels voltants són cada vegada més esfereïdores. Els ulls se li omplen de llàgrimes, mentre el mòbil se li omple de vídeos de les primeres conseqüències dels aiguats. I ell, a casa, pensant què podia fer… Però, qui és el Vicente?
El servei públic sempre havia estat, per a Vicente, una prioritat. Quan tenia 16 anys i, gairebé sense plantejar-s’ho, va incorporar-se com a voluntari al cos de Protecció Civil, mentre feia gala d’estar ajudant dels efectius de seguretat a grans saraus com les Falles o les festes de la Magdalena. Gran amant de la muntanya i enamorat del paisatge i de la terreta valenciana, quan va tenir l’edat per fer-ho, es va presentar a les proves per ser bomber forestal.
Del govern socialista de Ximo Puig en va sortir la idea de crear una Unitat Autonòmica d’Emergències
L’any 2019, acabat de llicenciar, va participar en les tasques de rescat de les inundacions a la Vega Baja. Aquella va ser la primera vegada que el nostre jove bomber va tocar amb les seves mans el que significa una emergència climàtica. D’aquell desastre, que va deixar sis víctimes mortals i 4.000 evacuats i uns danys econòmics astronòmics, en va sortir per part del govern socialista de Ximo Puig la idea de crear una Unitat Autonòmica d’Emergències: la Unitat Valenciana d’Emergències. Semblava que aquest cos de nova creació estava fet a mida per al Vicente.
Quan el cos es va posar en marxa, a començaments del 2023, Vicente ja tenia més o menys experiència, i no va tenir dificultats a formar-ne part. Tenien diversos quarters repartits per tot el territori i s’anaven coordinant amb les unitats privades de bombers. Tenia les seves cosetes, com tot, però tenia bona pinta. En Vicente es veia tan a dins d’aquell cos, que va desatendre drets i deures fora del seu àmbit laboral, perquè amb una mescla d’escepticisme i negligència va oblidar-se, fins i tot, d’anar a votar.
Un bomber és sempre un bomber encara que estigui a l’atur, i no s’ho pensa dues vegades: llanterna, aigua, impermeable, corda i navalla suïssa
No feia mig any de l’obertura de la UVE, que el govern entrant, va qualificar de “xiringuito” aquesta unitat d’emergència i, en un tres i no res, el van fulminar. Era la primera passa per a la reestructuració del sector públic empresarial. Amb un correu electrònic, van instar al nostre amic Vicente de deixar el seu lloc i de tornar als seus anteriors afers... però el problema és que en els cossos de bombers privats, no hi havia oferta laboral més que en determinades i puntuals operacions.
I la DANA va arribar per sorpresa. I en Vicente, a casa seva, estudiant per a unes oposicions que no sap si arribaran, mirant per la finestra tot maleint aquell diumenge que no va anar a votar. Però no hi ha temps per llepar-se les ferides: un bomber és sempre un bomber encara que estigui a l’atur, i no s’ho pensa dues vegades: llanterna, aigua, impermeable, corda i navalla suïssa. Agafa el seu jeep i surt cap a la tempesta a oferir-se per ajudar allà on faci falta.
A tota la gent de València. Molta força.