Apareix en escena una feligresa disposada a confessar-se. S'apropa al confessionari i saluda el mossèn. "- Ave María purísima – Sin pecado concebida". La dona, molt afectada, explica els seus pecats. El pare escolta atentament fins que ha de donar la penitència. Li proposa un parell de pregàries típiques i, com a complement, una redempció original. La castedat és molt dura, a l'església no hi ha de venir ningú més i, al cap i a la fi, l'omnipresència de Déu és més un mite que una realitat. La creient sembla disposada a tot per salvar la seva ànima, així que el sacerdot surt de l'armariet i l'escena segueix l'acció sense estalviar-se cap detall. No és una seqüència d'una pel·lícula d'Esteso i Pajares. Es tracta del guió de El confesor (1915), una de les primeres pel·lícules pornogràfiques filmades a Espanya i que comptava amb el guió del monarca Alfons XIII.
Les pel·lícules produïdes pel rei Alfons XIII
A l'avi de Joan Carles I se'l recorda per ser un dels borbons amb mentalitat més liberal de la història. Alfons XIII era un gran aficionat als cavalls, a les curses de cotxes i al món de l'espectacle. És coneguda la seva vida extramatrimonial amb l'actriu Carmen Ruiz de Moragas, amb qui va tenir dos fills. El seu interès per la indústria del cinema el va dur a Hollywood, on va entrar en contacte amb el món de la pornografia.
Alfons XIII es va convertir en un gran consumidor de porno, visitant freqüentment les sales d'extraradi i de prostíbuls de luxe de les ciutats europees on es projectaven, fins que va decidir crear les seves pròpies històries.
Per fer-ho, va servir-se de dos cineastes de confiança, com eren els germans Ricardo i Ramón Baños. Tots dos eren propietaris de la productora barcelonina Royal Film, que, a principis de segle, s'havien encarregat de les filmacions dels viatges oficials dels monarques. Aquest cop, van rebre la trucada del llavors president del consell de ministres, el conde de Romanones, amb un encàrrec una mica especial: el rei volia ser productor de porno i ells havien de rodar les seves pel·lícules.
Malgrat ser cineastes de prestigi, amb obres com La vida de Cristóbal Colón y el descubrimiento de América, amb una despesa per sobre del milió de pessetes, els germans Baños van acceptar la proposta. Després de rebre el guió de El confesor, la productora, sota la supervisió del monarca, va organitzar un càsting al barri xinès de Barcelona, d'on van sortir les actrius i els actors protagonistes.
El resultat va ser una pel·lícula de 40 minuts que es va projectar en clubs privats de classe alta i, fins i tot, al Palau Reial, on Alfons XIII presumia de les seves obres davant d'amics, nobles i monarques de tota Europa.
Després de El confesor van arribar Consultorio de señoras, en la que un doctor examina molt a fons les seves pacients, i El ministro, on un polític s'aprofita de la dona d'un company de gabinet. Totes de 40 minuts de duració i publicades entre el 1915 i el 1925.
"Espanya, un país de tradició pornogràfica gràcies als borbons"
Aquesta trilogia va ser el punt de partida del cinema pornogràfic a Espanya. Tot i això, van quedar amagades durant més de set dècades, fins que van aparèixer en un convent valencià. Un cop recuperades, la Generalitat valenciana es va encarregar de la seva restauració i conservació a la Filmoteca de València.
Avui, Espanya és el tretzè país en consum de pornografia al món, segons les dades de Pornhub. Un país de tradició pornogràfica gràcies als borbons.