[Aquest text pot contenir algun spoiler, però cap prou important com per esguerrar el visionat de la sèrie. Demanem disculpes d'avançada si importunen algun lector.]
Qui diu que les grans sèries polítiques han de ser nord-americanes? Borgen (2010) demostra que aquest gènere també es pot produir amb èxit a Europa. Ara bé, Borgen és molt més que una sèrie sobre els entramats del poder polític. També és un reflex de les dificultats per conciliar vida laboral i familiar, especialment en el cas de la dona. Encara que siguis en un país tan socialment avançat com Dinamarca.
En el primer capítol de la sèrie (que consta de tres temporades de 10 episodis), una relliscada de l'actual primer ministre danès fent ús privat d'una targeta de crèdit amb fons públics el condemna a pocs dies de les eleccions. La candidata dels moderats, Birgitte Nyborg, conclou la jornada com la gran triomfadora assolint la clau de la governabilitat tot i quedar tercera força. Una negociació a diverses bandes acabarà convertint Nyborg en la primera dona al capdavant del govern de Dinamarca. Casualitat o no, un any després de l'estrena de la sèrie, el país nòrdic va escollir realment per primer cop una dona com a primera ministra: Helle Thorning-Schmidt.
Tornant a la trama, Nyborg haurà de liderar des de Borgen (nom amb el qual es coneix el Palau de Christianborg de Copenhaguen, seu de l'oficina del primer ministre i del Parlament i el Tribunal Suprem danès) amb totes les traves que l'oposició li posarà en el seu camí. Uns obstacles on hi jugaran un paper destacat els mitjans de comunicació. L'assessor de premsa de Nyborg, Kasper Juul (Philip Asbaek), i la presentadora de l'edició principal de les notícies de la televisió pública, Katrine Fonsmark (Birgitte Hjort Sorensen), seran clau en l'evolució de la sèrie.
Un matrimoni en perill
Més enllà de les dificultats pròpies del càrrec, Birgitte Nyborg també trobarà problemes a casa. Casada i mare de dos fills, durant tota l'evolució de la sèrie haurà de fer mans i mànigues per arribar a complir les obligacions a la feina i a casa. Borgen, tot i tenir lloc a un país socialment tan avançat com Dinamarca, evidencia que les dones segueixen sent les que més pateixen les dificultats de conciliació. Mentre Nyborg mostra una preocupació evident per la dificultat d'atendre correctament la seva família, els seus companys polítics homes no se'n preocupen tant i ningú no els culpa per això.
A més a més, el mateix matrimoni de la protagonista també es posa en qüestió. El seu marit, un prestigiós economista, no acaba d'encaixar bé haver de ser ell qui aparca la progressió laboral per assumir una major responsabilitat a casa. De fet, la sèrie ens mostra com la parella discuteix sobre un acord previ al qual havien arribat pel que destinarien uns anys determinats a la promoció de la carrera professional de cadascú de forma alterna. Quan li tocaria al marit de Nyborg, ella es troba en l'auge de la seva carrera política i no hi vol (ni segurament pot) renunciar, fet que el disgusta a ell.
Traves a la maternitat
Però no només la primera ministra té dificultats per compaginar feina i família. La periodista Katrine Fonsmark, estrella de la cadena de televisió però propensa a generar conflictes interns per la seva excessiva autonomia a la feina, haurà de veure com el seu cap li exigeix que no es quedi embarassada en el curt termini a canvi de mantenir el seu lloc de treball.
Un cop més, la sèrie planteja un dilema que malauradament encara és molt vigent a dia d'avui. Per què una dona ha de renunciar a la maternitat per triomfar professionalment? Fonsmark viurà a la seva pròpia pell aquesta injustícia, que resoldrà a la seva manera: tirant pel dret.
En definitiva, Borgen és una excel·lent sèrie sobre el poder, la negociació política i la relació de l'administració amb els mitjans de comunicació i l'empresa privada. Però a més a més també serveix com a eina de reflexió sobre la conciliació entre feina i família. Un tema pel qual tothom té bones paraules però que no s'acaba de resoldre, sortint-ne clarament més perjudicades les dones.