28
d'Abril
de
2016
Act.
28
d'Abril
de
2016
"Barcelona és la primera ciutat del món per Brompton en vendes per càpita, més inclús que Londres", afirma Oscar Alcaraz, director general de Brompton Junction, l'empresa que gestiona les botigues de la marca de bicis. Aquestes bicicletes-objecte de desig són habituals pels carrers de la capital catalana; tant és així que la meitat de les bicis Brompton d'Espanya són a Barcelona. Els seus usuaris en són fans incondicionals i, ara, comptaran amb una botiga oficial de la marca anglesa al carrer de la Diputació. De fet, la més gran del món.
El torn de Barcelona
La venda d'aquestes bicicletes plegables va iniciar-se a l'Estat espanyol fa 15 anys amb una xarxa de distribució en botigues molt potent, per això era "políticament incorrecte que Brompton establís aquí una botiga pròpia i els fes la competència".
Però ha arribat l'hora. Aquesta decisió havia de caure com la fruita madura. Des de l'empresa afirmen que "l'arribada de la Brompton Junction a Barcelona fa marca i crea més presència dins de la ciutat per tant beneficia a tots els altres venedors. La prova és que en totes les ciutats on s'ha establert una Brompton Junction s'ha incrementat el nombre de vendes."
A l'Estat espanyol circulen unes 40.000 bicicletes Brompton. A Barcelona en funcionen diàriament entre 15.000 i 20.000. La capital catalana representa la meitat del mercat espanyol de la marca. Per tant té molt sentit "portar una botiga oficial i transmetre la cultura Brompton als nostres usuaris catalans". Abans d'arribar a casa nostra, però, la història de Brompton es remunta a l'Anglaterra del 1975.
Enginyeria artesana
"El primer prototip era una cosa conduïble, però és quelcom del que em sento profundament avergonyit com a enginyer". Aquestes paraules van sortir de la boca d'Andrew Ritchie, fundador i dissenyador de la bicicleta plegable Brompton.
L'empresa relata com Ritchie treballava de paisatgista quan el seu pare li va presentar el comptable australià Bill Ingram, que volia fundar una fàbrica per produir les bicicletes Bickerton. Ritchie va veure ràpidament que aquella bicicleta era molt millorable. L'enginyer va convèncer 10 amics per invertir 100 lliures cadascun per poder construir un prototip, que va veure la llum l'any 1977. Les primeres proves de la bicicleta plegable colgaven l'apartament que tenia Ritchie a South Kensington, a Londres. Les vistes a l'oratori Brompton de la finestra de l'apartament van donar nom a la marca.
En els primers temps de la marca, Ritchie produïa pels amics. Amb dificultats, l'empresa funcionava. Produïen a petita escala comandes de 50 peces i es venien sense problemes. Només hi havia un inconvenient: la Brompton era més pesada que la Bickerton. Les llantes d'acer eren un problema i cap proveïdor volia produir-ne a tan petita escala. El 1982 l'Andrew va aturar la producció perquè no trobava inversors.
La casualitat va fer que una amiga de Ritchie observés que l'empresari Julian Vereker tenia dues bicis plegables al seu iot al port francès de Cherbourg: "Un amic meu construeix bicicletes plegables molt millor que aquestes", va afirmar la noia. Verker va incorporar-se al projecte Brompton i l'activitat es va reprendre.
Brompton es va instal·lar a una fàbrica a Brentford, Middlesex. Amb millores posteriors amb el pes de la bicicleta i un disseny més acurat, la llista d'espera per la bicicleta no va trigar a fer-se molt llarga. Als 80' les bicicletes es venien tal i com es produïen als 40 punts de venda de Gran Bretanya. Les vendes al continent també van créixer, exportant-se a Alemanya, Holanda, Austria, França i Bèlgica. Les comandes eren impossibles de satisfer. Després de traslladar la fàbrica a Chiswick Park i incrementar la producció, la companyia va guanyar el 1995 el Queen's Award a l'exportació.
L'expansió internacional arrenca el 2011 amb la primera botiga Brompton Junction a Kobe, al Japó. Actualment la companyia compta amb 11 botigues a Londres, Milà, Hamburg, Munic, Amsterdam, Beijing, Xangai, Tòquio, Chengdu i des d'aquest dijous també a Barcelona.
Un cop convertida en una empresa d'èxit, Ritchie va començar a baixar el ritme de feina als 65 anys. William Butler-Adams va agafar el relleu com a director general de l'empresa el 2008. En aquest període la companyia ha passat de facturar dos milions de lliures a facturar-ne 30 i de tenir una plantilla de 27 persones a més de 240. El 80% de les bicicletes –totes produïdes a Londres- s'exporten ja a 44 països. En temps de crisi, i malgrat el seu preu (a partir dels 800 euros), les Brompton conquereixen en un obrir i tancar metàl·lic les nostres ciutats.
L'èxit ha estat tal, que la fàbrica de Brenford s'ha quedat petita. Amb una producció anual de 45.000 unitats, l'objectiu és arribar a les 100.000 unitats el 2021. I per assolir-lo s'hauran de mudar.
Feta a mà, de qualitat, plegable i lleugera
Oscar Alcaraz afirma que el que fa úniques aquestes bicicletes és que "cada peça es produeix a mà a Londres i és personalitzable fins a l'extrem", a diferència d'altres marques que només acoblen peces. Segons explica, el quadre es solda a baixa temperatura per tal que "arribi a tenir una vida de més de 40 anys".
L'obsessió de Ritchie va ser fer-la el més petita i lleugera possible –cada bici pesa uns 10kg-. Després va ser que es pogués plegar de manera fàcil i ràpida. Així, el plegat que "està registrat i no ha estat superat per cap altre marca", apunta, fa que la bicicleta plegada ocupi només 50x50x30cm –la mida d'un maletí-. Això la converteix en "la bicicleta perfecta per la ciutat".
Molta gent durant la crisi ha optat per la bici com a alternativa per la mobilitat: el nombre de ciclistes no para de créixer. Si bé és cert que a Barcelona el Bicing funciona, no és del tot fiable i els robatoris segueixen sent un problema. "Per això Brompton ha tingut tant d'èxit, és més cara que una bici normal, però no te la robaran perquè mai la deixaràs lligada al carrer... i plegada cap a sota de la taula de l'oficina!", exclama Alcaraz.
Fans incondicionals
Per la seva alta qualitat i llarga vida útil, les bicis Brompton tampoc són per a totes les butxaques. "La gent que comprava les bicicletes fa 15 anys ho feia per raons objectives i no per un valor de marca", afirma Alcaraz. Sobretot eren professionals liberals, arquitectes, informàtics, dissenyadors, gent amb un poder adquisitiu elevat. Més tard van començar les compres aspiracionals: "Tota aquella gent no podia estar equivocada", diu Alcaraz, i es van disparar les vendes.
I va néixer el fenomen fan. Les bicis Brompton han circulat pel Pol Sud i al voltant del món, els fans organitzen concursos de plegar i desplegar – el rècord es troba en 5,96 i 7,05 segons- i fins i tot es reuneixen per fer tallers, compartir secrets, experiències i trucs sobre les bicicletes. Brompton ha esdevingut una lovemark: "Els asiàtics aprofiten les seves visites a Europa per comprar una Brompton, perquè a Àsia el preu de les bicis és més alt pels aranzels", expliquen des de la companyia.
I això ho ha recollit la marca. Aquest dissabte la companyia organitza la Brompton World Championship, una cursa per ciclistes al Circuit de Catalunya. Hi participaran gairebé 200 fans de la marca amb vestit i corbata al més pur estil british que faran tres voltes. Tot comença desplegant la bicicleta.
El torn de Barcelona
La venda d'aquestes bicicletes plegables va iniciar-se a l'Estat espanyol fa 15 anys amb una xarxa de distribució en botigues molt potent, per això era "políticament incorrecte que Brompton establís aquí una botiga pròpia i els fes la competència".
Però ha arribat l'hora. Aquesta decisió havia de caure com la fruita madura. Des de l'empresa afirmen que "l'arribada de la Brompton Junction a Barcelona fa marca i crea més presència dins de la ciutat per tant beneficia a tots els altres venedors. La prova és que en totes les ciutats on s'ha establert una Brompton Junction s'ha incrementat el nombre de vendes."
A l'Estat espanyol circulen unes 40.000 bicicletes Brompton. A Barcelona en funcionen diàriament entre 15.000 i 20.000. La capital catalana representa la meitat del mercat espanyol de la marca. Per tant té molt sentit "portar una botiga oficial i transmetre la cultura Brompton als nostres usuaris catalans". Abans d'arribar a casa nostra, però, la història de Brompton es remunta a l'Anglaterra del 1975.
Enginyeria artesana
"El primer prototip era una cosa conduïble, però és quelcom del que em sento profundament avergonyit com a enginyer". Aquestes paraules van sortir de la boca d'Andrew Ritchie, fundador i dissenyador de la bicicleta plegable Brompton.
L'empresa relata com Ritchie treballava de paisatgista quan el seu pare li va presentar el comptable australià Bill Ingram, que volia fundar una fàbrica per produir les bicicletes Bickerton. Ritchie va veure ràpidament que aquella bicicleta era molt millorable. L'enginyer va convèncer 10 amics per invertir 100 lliures cadascun per poder construir un prototip, que va veure la llum l'any 1977. Les primeres proves de la bicicleta plegable colgaven l'apartament que tenia Ritchie a South Kensington, a Londres. Les vistes a l'oratori Brompton de la finestra de l'apartament van donar nom a la marca.
En els primers temps de la marca, Ritchie produïa pels amics. Amb dificultats, l'empresa funcionava. Produïen a petita escala comandes de 50 peces i es venien sense problemes. Només hi havia un inconvenient: la Brompton era més pesada que la Bickerton. Les llantes d'acer eren un problema i cap proveïdor volia produir-ne a tan petita escala. El 1982 l'Andrew va aturar la producció perquè no trobava inversors.
La casualitat va fer que una amiga de Ritchie observés que l'empresari Julian Vereker tenia dues bicis plegables al seu iot al port francès de Cherbourg: "Un amic meu construeix bicicletes plegables molt millor que aquestes", va afirmar la noia. Verker va incorporar-se al projecte Brompton i l'activitat es va reprendre.
Brompton es va instal·lar a una fàbrica a Brentford, Middlesex. Amb millores posteriors amb el pes de la bicicleta i un disseny més acurat, la llista d'espera per la bicicleta no va trigar a fer-se molt llarga. Als 80' les bicicletes es venien tal i com es produïen als 40 punts de venda de Gran Bretanya. Les vendes al continent també van créixer, exportant-se a Alemanya, Holanda, Austria, França i Bèlgica. Les comandes eren impossibles de satisfer. Després de traslladar la fàbrica a Chiswick Park i incrementar la producció, la companyia va guanyar el 1995 el Queen's Award a l'exportació.
 |
| Ritchie i el seu equip fabriquen a mà totes les bicicletes a Londres |
L'expansió internacional arrenca el 2011 amb la primera botiga Brompton Junction a Kobe, al Japó. Actualment la companyia compta amb 11 botigues a Londres, Milà, Hamburg, Munic, Amsterdam, Beijing, Xangai, Tòquio, Chengdu i des d'aquest dijous també a Barcelona.
Un cop convertida en una empresa d'èxit, Ritchie va començar a baixar el ritme de feina als 65 anys. William Butler-Adams va agafar el relleu com a director general de l'empresa el 2008. En aquest període la companyia ha passat de facturar dos milions de lliures a facturar-ne 30 i de tenir una plantilla de 27 persones a més de 240. El 80% de les bicicletes –totes produïdes a Londres- s'exporten ja a 44 països. En temps de crisi, i malgrat el seu preu (a partir dels 800 euros), les Brompton conquereixen en un obrir i tancar metàl·lic les nostres ciutats.
L'èxit ha estat tal, que la fàbrica de Brenford s'ha quedat petita. Amb una producció anual de 45.000 unitats, l'objectiu és arribar a les 100.000 unitats el 2021. I per assolir-lo s'hauran de mudar.
Feta a mà, de qualitat, plegable i lleugera
Oscar Alcaraz afirma que el que fa úniques aquestes bicicletes és que "cada peça es produeix a mà a Londres i és personalitzable fins a l'extrem", a diferència d'altres marques que només acoblen peces. Segons explica, el quadre es solda a baixa temperatura per tal que "arribi a tenir una vida de més de 40 anys".
L'obsessió de Ritchie va ser fer-la el més petita i lleugera possible –cada bici pesa uns 10kg-. Després va ser que es pogués plegar de manera fàcil i ràpida. Així, el plegat que "està registrat i no ha estat superat per cap altre marca", apunta, fa que la bicicleta plegada ocupi només 50x50x30cm –la mida d'un maletí-. Això la converteix en "la bicicleta perfecta per la ciutat".
Molta gent durant la crisi ha optat per la bici com a alternativa per la mobilitat: el nombre de ciclistes no para de créixer. Si bé és cert que a Barcelona el Bicing funciona, no és del tot fiable i els robatoris segueixen sent un problema. "Per això Brompton ha tingut tant d'èxit, és més cara que una bici normal, però no te la robaran perquè mai la deixaràs lligada al carrer... i plegada cap a sota de la taula de l'oficina!", exclama Alcaraz.
Fans incondicionals
Per la seva alta qualitat i llarga vida útil, les bicis Brompton tampoc són per a totes les butxaques. "La gent que comprava les bicicletes fa 15 anys ho feia per raons objectives i no per un valor de marca", afirma Alcaraz. Sobretot eren professionals liberals, arquitectes, informàtics, dissenyadors, gent amb un poder adquisitiu elevat. Més tard van començar les compres aspiracionals: "Tota aquella gent no podia estar equivocada", diu Alcaraz, i es van disparar les vendes.
I va néixer el fenomen fan. Les bicis Brompton han circulat pel Pol Sud i al voltant del món, els fans organitzen concursos de plegar i desplegar – el rècord es troba en 5,96 i 7,05 segons- i fins i tot es reuneixen per fer tallers, compartir secrets, experiències i trucs sobre les bicicletes. Brompton ha esdevingut una lovemark: "Els asiàtics aprofiten les seves visites a Europa per comprar una Brompton, perquè a Àsia el preu de les bicis és més alt pels aranzels", expliquen des de la companyia.
I això ho ha recollit la marca. Aquest dissabte la companyia organitza la Brompton World Championship, una cursa per ciclistes al Circuit de Catalunya. Hi participaran gairebé 200 fans de la marca amb vestit i corbata al més pur estil british que faran tres voltes. Tot comença desplegant la bicicleta.
 |
| Les curses de Brompton al més pur estil britànic arriben a Barcelona |