Catalunya no només agrada al turisme, també enlluerna al cinema i la televisió. L'última gran producció que ha posat de manifest aquesta realitat és Joc de Trons, la coneguda sèrie de la cadena nord-americana HBO que ha rodat part de les escenes de la sisena temporada a terres de Girona, com ja ho van fer les pel·lícules El perfume o Soldados de Salamina. També serveix com exemple la més recent Ocho apellidos catalanes, que tot i no arribar a la Festa del Cine d'aquesta setmana, és una de les estrenes més esperades del mes de novembre.
La febre per la sèrie nord-americana ha convertit aquest fet en una efemèride, però el cert és que la història del cinema ja compta amb una gran llista de treballs de ressò internacional rodats dins el territori català. Més enllà de les ja esmentades, també ocupen un lloc important Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen, Todo sobre mi madre de Pedro Almodóvar, El maquinista de Brad Anderson o Pa negre d'Agustí Villaronga.
Però poder presumir de ser l'escollit pels millors directors de Hollywood no és l'únic al·licient que tenen les ciutats, perquè sortir a la pantalla gran és un aparador turístic i professional important. I, per descomptat, tenir tot un equip de tècnics i actors rodant en un territori, és també un impuls per a l'economia local.
Singularitat de l'ecosistema català
La gran varietat de localitzacions és el factor fonamental pel qual les productores nacionals i internacionals escullen Catalunya. "Es compleix el tòpic de poder anar a esquiar al matí, banyar-se al mar a la tarda i sortir a sopar a un restaurant amb estrelles Michelin a la nit", apunta la responsable de la Catalunya Film Commission, Carlota Guerrero. Una varietat d'escenaris que assegura que ens fa "molt competitius" i que facilita "rodar molts plans en poc temps".
A més a més, hi ha un segon factor que dóna un plus al territori català: la climatologia. "Tenim moltes hores de sol i pocs dies de pluja, el que facilita enormement els rodatges en exteriors", detalla Guerrero, qui afegeix a la llista de punts forts la bona qualitat dels professionals i empreses del sector audiovisual català.
Tot això és el que ha fet que Catalunya hagi registrat un total de 3.793 produccions al llarg del 2014, segons la Memòria de la Catalunya Film Comission, 1.299 treballs més que el 2013. A Barcelona s'hi han concentrat 3.057 rodatges, mentre que només 736 s'han repartit pel territori català. Dins d'aquest gran grup, destaquen Tarragona, 100 treballs; Terrasa, 90; El Prat de Llobregat, 81; i Sitges, 70. El que demostra que la província de Barcelona acull la majoria de produccions.
Tot i que els llargmetratges de cinema són del que més es parla, el gruix de feina del sector prové de la publicitat. En el conjunt de Catalunya, el 28,1% de les produccions són espots publicitaris, molt lluny del 5,7% que representen les pel·lícules, documentals i sèries. "No tenim prou dades fiables per dir amb seguretat quin dels dos té un impacte econòmic més important per a la indústria audiovisual, però la lògica em porta a dir que, malgrat generar menys ingressos per treball, els rodatges publicitaris estan per davant", reflexiona Guerrero.
Més de 70.000 euros al dia
Parlar de beneficis en l'economia local amb les produccions audiovisuals implica esmentar les taxes específiques del sector. Cada ajuntament fixa uns impostos pel fet d'ocupar la seva via pública, on destaquen els 593,78 euros per a les produccions publicitàries i els 332,72 euros en el cas dels treballs fotogràfics. Les pel·lícules, sèries i altres projectes culturals estan exempts de pagar, com és el cas de Joc de Trons a Girona.
A tot això cal sumar-hi alguns extres com rodatge en parcs naturals, a la costa o agents de mobilitat per si cal tallar carreteres i carrers, entre molts altres. "Constantment estem pagant taxes, pel que l'impacte de cada rodatge és immens. I si fas una pel·lícula, tot i no haver de pagar el mateix que la publicitat, també has de fer front a la despesa de l'equip en menjar, dormir, desplaçament...", considera Albert Soler, executive producer de la productora Mamma Team.
Als costos, a més a més, s'hi haurà d'afegir el que suposa rodar en espais privats. En aquest sentit, Soler explica que això pot inflar el pressupost en 2.000 o 6.000 euros per dia segons el tipus de localització. Entre les més habituals, esmenta els pisos i cases parellades, cafeteries, terrasses i, fins i tot, "els espais diàfans de Fira de Barcelona per posar-hi platós".
Tenint en compte tot això, Soler s'atreveix a situar l'impacte d'un anunci publicitari en l'economia local entre els 70.000 i 120.000 euros al dia. "Gairebé el 90% del pressupost que tenim es queda a la ciutat, les productores tenim un marge de benefici molt petit", conclou a tall de crítica.
Una desgravació irrisòria
Part del problema, per a l'executive producer, rau en el retorn fiscal de la despesa de les productores per part del Govern: "Hi ha països que retornen vora el 40% del que s'inverteix. Això vol dir que l'Estat sap que si aquí es posen 100 euros, amb impostos directes ells recapten 60 i retornen 40 a la productora". En el cas d'Espanya, aquesta desgravació a les empreses es troba en el 20%, una xifra que Soler considera "poc atractiva per fer que es vingui a rodar més al territori".
Tot i que amb aquesta dada sembla que els esforços governamentals per reactivar el sector són insuficients, el cert és que el govern espanyol va aprovar a principis d'any una deducció del 15% per impulsar els rodatges estrangers. La mesura, però, només s'aplica a les productores estrangers amb una despesa superiors al milió d'euros.
Professionalitat del sector català
A l'hora de parlar de rodatges, Soler diferencia entre una coproducció i un service. En el primer cas, dues productores escullen treballar conjuntament i, si són de països diferents, se suma finançament públic i privat de les dues bandes. En canvi, en els service, la productora de fora contracta els serveis d'una productora nacional perquè li organitzi tot el rodatge, però sense ser coproducció.
Catalunya és líder en services a Espanya i Mamma Team és especialista en aquest tipus de feines tant amb publicitat com amb productes més culturals. I el fet que les productores estrangeres escullin el territori català abans que anar a Madrid no té més explicació que "el clima, la geografia i la facilitat de la gent i les ciutats per acceptar els rodatges, però també la professionalització i qualitat de les empreses i treballadors del sector", afirma Soler, qui afegeix que Barcelona és la segona ciutat d'Europa amb més rodatges.
Atraure el turisme des de la pantalla gran
El pas de la producció Joc de Trons per Osuna (Sevilla) ha fet que l'interès turístic per aquest municipi s'incrementi en un 35%, segons ha fet públic el seu ajuntament. En el cas d'Irlanda, la productora Northern Ireland Screen, que ha gestionat les localitzacions, va assegurar que l'impacte del rodatge en l'economia de la regió ha arribat als 140 milions d'euros.
Si es té en compte tot això, Girona se'n beneficiarà del privilegi de comptar amb la sèrie d'HBO? "De manera molt immediata hem vist que Girona ha passat d'acollir 30 produccions el 2014 a tenir-ne 47 entre gener i setembre del 2015", detalla Carlota Guerrero; i malgrat no voler relacionar aquest augment a la sèrie, creu que la producció incidirà positivament en la tria de la ciutat com a escenari i com a destinació de vacances i escapades.
Per a Soler, en canvi, els beneficis no són tan clars: "Promoció professional, sí; promoció turística, no. Es parlarà bé de Catalunya pel que fa a tècnics i especialistes, a com es roda... Inclús per la publicitat. Saber que s'ha rodat Joc de Trons aquí i que també ha vingut Hollywood, és perquè hi ha bon material i es roda bé".
Encara és aviat per parlar dels beneficis del rodatge de la sèrie nord-americana a Girona. No obstant això, l'Ajuntament ja ha xifrat en 3.670.244 euros l'impacte publicitari que ha generat per a la ciutat fins a mitjans de setembre.
La febre per la sèrie nord-americana ha convertit aquest fet en una efemèride, però el cert és que la història del cinema ja compta amb una gran llista de treballs de ressò internacional rodats dins el territori català. Més enllà de les ja esmentades, també ocupen un lloc important Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen, Todo sobre mi madre de Pedro Almodóvar, El maquinista de Brad Anderson o Pa negre d'Agustí Villaronga.
Però poder presumir de ser l'escollit pels millors directors de Hollywood no és l'únic al·licient que tenen les ciutats, perquè sortir a la pantalla gran és un aparador turístic i professional important. I, per descomptat, tenir tot un equip de tècnics i actors rodant en un territori, és també un impuls per a l'economia local.
Singularitat de l'ecosistema català
La gran varietat de localitzacions és el factor fonamental pel qual les productores nacionals i internacionals escullen Catalunya. "Es compleix el tòpic de poder anar a esquiar al matí, banyar-se al mar a la tarda i sortir a sopar a un restaurant amb estrelles Michelin a la nit", apunta la responsable de la Catalunya Film Commission, Carlota Guerrero. Una varietat d'escenaris que assegura que ens fa "molt competitius" i que facilita "rodar molts plans en poc temps".
A més a més, hi ha un segon factor que dóna un plus al territori català: la climatologia. "Tenim moltes hores de sol i pocs dies de pluja, el que facilita enormement els rodatges en exteriors", detalla Guerrero, qui afegeix a la llista de punts forts la bona qualitat dels professionals i empreses del sector audiovisual català.
Tot això és el que ha fet que Catalunya hagi registrat un total de 3.793 produccions al llarg del 2014, segons la Memòria de la Catalunya Film Comission, 1.299 treballs més que el 2013. A Barcelona s'hi han concentrat 3.057 rodatges, mentre que només 736 s'han repartit pel territori català. Dins d'aquest gran grup, destaquen Tarragona, 100 treballs; Terrasa, 90; El Prat de Llobregat, 81; i Sitges, 70. El que demostra que la província de Barcelona acull la majoria de produccions.
| 'Vicky, Cristina, Barcelona' és una de les pel·lícules que més ha promocionat la ciutat |
Tot i que els llargmetratges de cinema són del que més es parla, el gruix de feina del sector prové de la publicitat. En el conjunt de Catalunya, el 28,1% de les produccions són espots publicitaris, molt lluny del 5,7% que representen les pel·lícules, documentals i sèries. "No tenim prou dades fiables per dir amb seguretat quin dels dos té un impacte econòmic més important per a la indústria audiovisual, però la lògica em porta a dir que, malgrat generar menys ingressos per treball, els rodatges publicitaris estan per davant", reflexiona Guerrero.
Més de 70.000 euros al dia
Parlar de beneficis en l'economia local amb les produccions audiovisuals implica esmentar les taxes específiques del sector. Cada ajuntament fixa uns impostos pel fet d'ocupar la seva via pública, on destaquen els 593,78 euros per a les produccions publicitàries i els 332,72 euros en el cas dels treballs fotogràfics. Les pel·lícules, sèries i altres projectes culturals estan exempts de pagar, com és el cas de Joc de Trons a Girona.
A tot això cal sumar-hi alguns extres com rodatge en parcs naturals, a la costa o agents de mobilitat per si cal tallar carreteres i carrers, entre molts altres. "Constantment estem pagant taxes, pel que l'impacte de cada rodatge és immens. I si fas una pel·lícula, tot i no haver de pagar el mateix que la publicitat, també has de fer front a la despesa de l'equip en menjar, dormir, desplaçament...", considera Albert Soler, executive producer de la productora Mamma Team.
Als costos, a més a més, s'hi haurà d'afegir el que suposa rodar en espais privats. En aquest sentit, Soler explica que això pot inflar el pressupost en 2.000 o 6.000 euros per dia segons el tipus de localització. Entre les més habituals, esmenta els pisos i cases parellades, cafeteries, terrasses i, fins i tot, "els espais diàfans de Fira de Barcelona per posar-hi platós".
Tenint en compte tot això, Soler s'atreveix a situar l'impacte d'un anunci publicitari en l'economia local entre els 70.000 i 120.000 euros al dia. "Gairebé el 90% del pressupost que tenim es queda a la ciutat, les productores tenim un marge de benefici molt petit", conclou a tall de crítica.
Una desgravació irrisòria
Part del problema, per a l'executive producer, rau en el retorn fiscal de la despesa de les productores per part del Govern: "Hi ha països que retornen vora el 40% del que s'inverteix. Això vol dir que l'Estat sap que si aquí es posen 100 euros, amb impostos directes ells recapten 60 i retornen 40 a la productora". En el cas d'Espanya, aquesta desgravació a les empreses es troba en el 20%, una xifra que Soler considera "poc atractiva per fer que es vingui a rodar més al territori".
Tot i que amb aquesta dada sembla que els esforços governamentals per reactivar el sector són insuficients, el cert és que el govern espanyol va aprovar a principis d'any una deducció del 15% per impulsar els rodatges estrangers. La mesura, però, només s'aplica a les productores estrangers amb una despesa superiors al milió d'euros.
Professionalitat del sector català
A l'hora de parlar de rodatges, Soler diferencia entre una coproducció i un service. En el primer cas, dues productores escullen treballar conjuntament i, si són de països diferents, se suma finançament públic i privat de les dues bandes. En canvi, en els service, la productora de fora contracta els serveis d'una productora nacional perquè li organitzi tot el rodatge, però sense ser coproducció.
Catalunya és líder en services a Espanya i Mamma Team és especialista en aquest tipus de feines tant amb publicitat com amb productes més culturals. I el fet que les productores estrangeres escullin el territori català abans que anar a Madrid no té més explicació que "el clima, la geografia i la facilitat de la gent i les ciutats per acceptar els rodatges, però també la professionalització i qualitat de les empreses i treballadors del sector", afirma Soler, qui afegeix que Barcelona és la segona ciutat d'Europa amb més rodatges.
Atraure el turisme des de la pantalla gran
El pas de la producció Joc de Trons per Osuna (Sevilla) ha fet que l'interès turístic per aquest municipi s'incrementi en un 35%, segons ha fet públic el seu ajuntament. En el cas d'Irlanda, la productora Northern Ireland Screen, que ha gestionat les localitzacions, va assegurar que l'impacte del rodatge en l'economia de la regió ha arribat als 140 milions d'euros.
Si es té en compte tot això, Girona se'n beneficiarà del privilegi de comptar amb la sèrie d'HBO? "De manera molt immediata hem vist que Girona ha passat d'acollir 30 produccions el 2014 a tenir-ne 47 entre gener i setembre del 2015", detalla Carlota Guerrero; i malgrat no voler relacionar aquest augment a la sèrie, creu que la producció incidirà positivament en la tria de la ciutat com a escenari i com a destinació de vacances i escapades.
Per a Soler, en canvi, els beneficis no són tan clars: "Promoció professional, sí; promoció turística, no. Es parlarà bé de Catalunya pel que fa a tècnics i especialistes, a com es roda... Inclús per la publicitat. Saber que s'ha rodat Joc de Trons aquí i que també ha vingut Hollywood, és perquè hi ha bon material i es roda bé".
Encara és aviat per parlar dels beneficis del rodatge de la sèrie nord-americana a Girona. No obstant això, l'Ajuntament ja ha xifrat en 3.670.244 euros l'impacte publicitari que ha generat per a la ciutat fins a mitjans de setembre.