15
de Desembre
de
2014
Act.
15
de Desembre
de
2014
És una notícia recurrent. De tant en tant la xarxa bull quan les autoritats forcen el tancament d'alguna de les múltiples pàgines web que faciliten l'accés gratuït a pel·lícules o sèries de televisió. Els recents casos de The Pirate Bay, Seriespepito o el més llunyà de Seriesyonkis són només alguns dels exemples que cada cert temps tornen a posar sobre la taula un interessant debat amb diversos ingredients: drets d'autor, Internet o pirateria.
Com en molts altres sectors, Internet també ha afectat de ple el model de negoci de la indústria audiovisual. A diferència del que passa amb els videojocs, una indústria que ha sabut aprofitar el potencial de l'online per redefinir-se i seguir creixent; en el cas de l'audiovisual els nous models de negoci lluiten per explotar i convèncer una multitud d'usuaris que encara prefereix bussejar per trobar un enllaç gratuït, que comprar els cars packs de DVD o abonar-se a un servei de video on demand (VOD).
Reforma de la llei
El tancament i detenció dels administradors de Seriespepito arribava pocs dies després que el Partit Popular aprofités la seva majoria absoluta per aprovar la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual, que entrarà en vigor l'1 de gener del 2015. Fonts de l'Asociación para el Desarrollo de la Propiedad Intelectual (Adepi) consultades per VIAempresa refusen categòricament vincular aquests dos esdeveniments, i apunten que la llei tan sols reforçarà els procediments administratius.
No ho té tan clar Oriol Solé (@oriol_sole), un dels fundadors de Series.ly. Aquest popular portal, que té més de cinc milions d'usuaris registrats, s'ha convertit en un referent pels amants de les sèries de televisió, amb més de 100.000 fitxes de continguts, valoracions i crítiques dels usuaris. I amb una extensa col·lecció d'enllaços per accedir-hi. "Volem deixar clar que sempre hem respectat la llei, i ho seguirem fent", assegura Solé a VIAempresa. Però lamenta que "l'article 158 de la reforma de la llei va dedicat a pàgines com la nostra".
Aquest epígraf "diu que una pàgina web on s'ofereixin llistats ordenats d'enllaços, encara que els aportin els propis destinataris del servei, passa a ser culpable d'un delicte de propietat intel·lectual", recorda. Fins ara, qualsevol xarxa social o fòrum, no tenia l'obligació de controlar a priori els continguts que pujaven els usuaris. "Nosaltres si rebíem un avís de qualsevol propietari de drets d'autor, retiràvem immediatament l'enllaç", reivindica un Oriol Solé que reconeix que "els advocats ens han dit que amb els canvis legals no podem mantenir l'activitat tal com la teníem". Això sí, adverteix que "la part dels enllaços és una secció. Volem seguir operant donant el millor servei als nostres usuaris".
Moure el problema
Per Solé "una llei com aquesta, si el que vol és acabar amb el consum de continguts sense drets, no ho aconseguirà. El que fan és moure de lloc el problema". En aquesta visió hi coincideix Toni de la Torre (@tonidelatorre), autor del llibre Joyas Seriéfilas i un dels crítics més seguits d'aquest gènere. "Aquestes legislacions són com intentar tallar el cap a una hidra, un ésser mitològic que quan li tallaven un cap en sortien dos o tres", afirma a VIAempresa.
Per de la Torre, "atacar l'usuari i tancar webs és la manera incorrecta de veure la situació. Prohibir és una actitud vàlida per tancar un web concret, però a llarg termini no serveix de res. Si no dónes alternatives als usuaris, buscaran altres opcions".
Buscant la fórmula
Però per què es viu aquest context? Per Toni de la Torre "hi ha una situació defectuosa des de fa anys". I afegeix que "tots aquests webs no haurien aparegut mai si hi hagués hagut una plataforma legal de consum audiovisual assequible amb un catàleg de continguts ampli".
Per aquest crític serièfil, "els models de negoci que hi ha a Espanya no s'adapten en absolut a les necessitats del consumidor". Tot i destacar la presència de "models interessants com el de Wuaki o Filmin", lamenta que "continuen estant a una distància considerable del que és Netflix a altres llocs del món, o del que obtens a Internet anant per vies no oficials".
La complexitat de construir el model
Precisament un d'aquests models de negoci que intenta créixer des de la xarxa és el de Filmin. Nascuda de productors i distribuïdors de cinema juntament amb la companyia de DVD Cameo, compta amb un catàleg de més de 7.000 llargmetratges i mira d'ampliar cada cop més també el de les sèries. Jaume Ripoll (@JaumeRV), cofundador i director editorial, assegura que "hi ha certa confusió, no es pot pretendre que el cine tingui només un model de negoci que sigui la tarifa plana. És un error conceptual i de base econòmica".
Ripoll defensa que "el cinema és molt més car que la música, i no es pot pretendre recuperar tota la inversió d'una pel·lícula en una tarifa plana de 6, 8 o 10 euros al mes; seria inviable com a model de negoci". El responsable de Filmin recorda que "la indústria del cinema funciona globalment amb molts camins per recuperar la inversió: sales d'exhibició, televisió, televisió de pagament, DVD, blue-ray, lloguer... Comparar això amb la música és un error".
Tot i així, Ripoll admet que "la tarifa plana és el millor camí perquè la gent pugui veure molts títols pels quals no s'atreviria a pagar un lloguer, alhora que incita a descobrir i a aprofundir". Reconeix que "encara queda per avançar, però la gent ha de tenir clar que a cap lloc del món existeix una gran biblioteca on hi hagi absolutament tots els títols pagant una tarifa plana". I es mostra contundent a l'assegurar que "és impossible perquè cap plataforma, ni Amazon, ni Netflix, ni Yomvi, ni nosaltres ho tenim per una qüestió de drets i de com està repartit el cinema".
Internet fa tendir a zero el cost de distribució
Des de Series.ly, Oriol Solé recorda que "la major part de continguts que els usuaris de la nostra comunitat més demanden no es poden trobar a les plataformes que hi ha a Espanya". La seva anàlisi és que "fa uns anys no hagués passat res, el negoci del cinema s'ha basat molts anys en unes finestres de distribució que volen generar esperes entre l'estrena al cinema i l'estrena del DVD o a la televisió". Al seu entendre, però, "avui dia amb un mitjà com Internet i quan la gent pot tenir connexions de 100 megues a casa i un home cinema al menjador, és inviable de mantenir".
Solé reconeix que "no ha de ser fàcil perquè molts dels continguts que vol la gent són americans i pertanyen a empreses que negocien amb els distribuïdors d'aquí, i el sistema de drets és molt complex". Ara bé, recorda que "aquests continguts existeixen, i distribuir-los a través d'Internet té un cost que tendeix a zero. Estem convençuts que hi ha d'haver una manera de poder aconseguir fer això en benefici del consumidor, que és qui ha de veure aquests continguts".
Obrir el diàleg
"Volem obrir vies de diàleg amb la indústria, amb el consumidor i amb l'administració per veure si hi ha alguna manera d'acostar posicions entre ells", resumeix Solé. En aquest debat Series.ly hi vol aportar dades sobre els hàbits de consum que ha recollit al llarg de quatre anys de trajectòria. "Els clients ens estan dient què volen veure, com ho volen veure i quant estan disposats a pagar. Ens estan deixant molt clar quin servei volen", diu Solé.
Segons l'Informe de Series.ly, el 42% dels usuaris volen veure els continguts gratuïtament encara que hi hagi anuncis, quelcom que ja fan algunes plataformes. I un 17% està disposat a pagar una tarifa plana al voltant de 10 euros. "El que no volen és haver de pagar quatre tarifes planes per tenir catàlegs parcials", adverteix Oriol Solé.
En aquesta línia, des de Filmin Jaume Ripoll creu que "seria bo que hi hagués alguna manera de facilitar les subscripcions conjuntes". Adverteix que "és complicat de gestionar, però és una possibilitat que estem estudiant i que tan de bo el 2015 pugui ser efectiva".
De fet, segons Ripoll "cada vegada hi ha més gent que se subscriu als serveis que hi ha. És gent que entén que s'ha de pagar per poder seguir gaudint d'aquest contingut, i tot i que potser no hi ha tot el que voldria, la varietat és tan gran que acaba sent suficient". El responsable de Filmin assenyala que "amb Internet hem d'intentar evitar la síndrome del gran museu. És a dir, que vas amb la idea de veure-ho tot i no acabes veient bé res"; i reclama "mirar en positiu tot el que tenim en lloc de pensar en el que ens falta".
La reeducació de l'usuari
En aquest punt del debat, el crític Toni de la Torre apunta que "en general, l'usuari no té gaires ganes de trencar-se el cap buscant aquests productes audiovisuals. Volem arribar a casa i mirar una sèrie o una pel·lícula, no hi ha ganes de fer malabarismes per obtenir els continguts". Per tot plegat, creu que "si els usuaris tenen un servei assequible i amb una oferta interessant, hi aniran. No caldrà reeducar en contra de la pirateria. Preferiran pagar un preu apropiat i poder veure productes audiovisuals en alta definició o amb subtítols".
Sigui com sigui, tot i la importància del debat, no s'entreveu que aquest es porti a terme de moment entre els diferents actors protagonistes. "Portem anys en aquest mercat, tenim experiència i informació, però no hem rebut cap trucada ni del Ministeri d'Indústria ni del de Cultura per veure si podíem aportar alguna solució", lamenten des de Series.ly.
Com en molts altres sectors, Internet també ha afectat de ple el model de negoci de la indústria audiovisual. A diferència del que passa amb els videojocs, una indústria que ha sabut aprofitar el potencial de l'online per redefinir-se i seguir creixent; en el cas de l'audiovisual els nous models de negoci lluiten per explotar i convèncer una multitud d'usuaris que encara prefereix bussejar per trobar un enllaç gratuït, que comprar els cars packs de DVD o abonar-se a un servei de video on demand (VOD).
Reforma de la llei
El tancament i detenció dels administradors de Seriespepito arribava pocs dies després que el Partit Popular aprofités la seva majoria absoluta per aprovar la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual, que entrarà en vigor l'1 de gener del 2015. Fonts de l'Asociación para el Desarrollo de la Propiedad Intelectual (Adepi) consultades per VIAempresa refusen categòricament vincular aquests dos esdeveniments, i apunten que la llei tan sols reforçarà els procediments administratius.
No ho té tan clar Oriol Solé (@oriol_sole), un dels fundadors de Series.ly. Aquest popular portal, que té més de cinc milions d'usuaris registrats, s'ha convertit en un referent pels amants de les sèries de televisió, amb més de 100.000 fitxes de continguts, valoracions i crítiques dels usuaris. I amb una extensa col·lecció d'enllaços per accedir-hi. "Volem deixar clar que sempre hem respectat la llei, i ho seguirem fent", assegura Solé a VIAempresa. Però lamenta que "l'article 158 de la reforma de la llei va dedicat a pàgines com la nostra".
Aquest epígraf "diu que una pàgina web on s'ofereixin llistats ordenats d'enllaços, encara que els aportin els propis destinataris del servei, passa a ser culpable d'un delicte de propietat intel·lectual", recorda. Fins ara, qualsevol xarxa social o fòrum, no tenia l'obligació de controlar a priori els continguts que pujaven els usuaris. "Nosaltres si rebíem un avís de qualsevol propietari de drets d'autor, retiràvem immediatament l'enllaç", reivindica un Oriol Solé que reconeix que "els advocats ens han dit que amb els canvis legals no podem mantenir l'activitat tal com la teníem". Això sí, adverteix que "la part dels enllaços és una secció. Volem seguir operant donant el millor servei als nostres usuaris".
Moure el problema
Per Solé "una llei com aquesta, si el que vol és acabar amb el consum de continguts sense drets, no ho aconseguirà. El que fan és moure de lloc el problema". En aquesta visió hi coincideix Toni de la Torre (@tonidelatorre), autor del llibre Joyas Seriéfilas i un dels crítics més seguits d'aquest gènere. "Aquestes legislacions són com intentar tallar el cap a una hidra, un ésser mitològic que quan li tallaven un cap en sortien dos o tres", afirma a VIAempresa.
Per de la Torre, "atacar l'usuari i tancar webs és la manera incorrecta de veure la situació. Prohibir és una actitud vàlida per tancar un web concret, però a llarg termini no serveix de res. Si no dónes alternatives als usuaris, buscaran altres opcions".
Buscant la fórmula
Però per què es viu aquest context? Per Toni de la Torre "hi ha una situació defectuosa des de fa anys". I afegeix que "tots aquests webs no haurien aparegut mai si hi hagués hagut una plataforma legal de consum audiovisual assequible amb un catàleg de continguts ampli".
Per aquest crític serièfil, "els models de negoci que hi ha a Espanya no s'adapten en absolut a les necessitats del consumidor". Tot i destacar la presència de "models interessants com el de Wuaki o Filmin", lamenta que "continuen estant a una distància considerable del que és Netflix a altres llocs del món, o del que obtens a Internet anant per vies no oficials".
La complexitat de construir el model
Precisament un d'aquests models de negoci que intenta créixer des de la xarxa és el de Filmin. Nascuda de productors i distribuïdors de cinema juntament amb la companyia de DVD Cameo, compta amb un catàleg de més de 7.000 llargmetratges i mira d'ampliar cada cop més també el de les sèries. Jaume Ripoll (@JaumeRV), cofundador i director editorial, assegura que "hi ha certa confusió, no es pot pretendre que el cine tingui només un model de negoci que sigui la tarifa plana. És un error conceptual i de base econòmica".
Ripoll defensa que "el cinema és molt més car que la música, i no es pot pretendre recuperar tota la inversió d'una pel·lícula en una tarifa plana de 6, 8 o 10 euros al mes; seria inviable com a model de negoci". El responsable de Filmin recorda que "la indústria del cinema funciona globalment amb molts camins per recuperar la inversió: sales d'exhibició, televisió, televisió de pagament, DVD, blue-ray, lloguer... Comparar això amb la música és un error".
Tot i així, Ripoll admet que "la tarifa plana és el millor camí perquè la gent pugui veure molts títols pels quals no s'atreviria a pagar un lloguer, alhora que incita a descobrir i a aprofundir". Reconeix que "encara queda per avançar, però la gent ha de tenir clar que a cap lloc del món existeix una gran biblioteca on hi hagi absolutament tots els títols pagant una tarifa plana". I es mostra contundent a l'assegurar que "és impossible perquè cap plataforma, ni Amazon, ni Netflix, ni Yomvi, ni nosaltres ho tenim per una qüestió de drets i de com està repartit el cinema".
Internet fa tendir a zero el cost de distribució
Des de Series.ly, Oriol Solé recorda que "la major part de continguts que els usuaris de la nostra comunitat més demanden no es poden trobar a les plataformes que hi ha a Espanya". La seva anàlisi és que "fa uns anys no hagués passat res, el negoci del cinema s'ha basat molts anys en unes finestres de distribució que volen generar esperes entre l'estrena al cinema i l'estrena del DVD o a la televisió". Al seu entendre, però, "avui dia amb un mitjà com Internet i quan la gent pot tenir connexions de 100 megues a casa i un home cinema al menjador, és inviable de mantenir".
Solé reconeix que "no ha de ser fàcil perquè molts dels continguts que vol la gent són americans i pertanyen a empreses que negocien amb els distribuïdors d'aquí, i el sistema de drets és molt complex". Ara bé, recorda que "aquests continguts existeixen, i distribuir-los a través d'Internet té un cost que tendeix a zero. Estem convençuts que hi ha d'haver una manera de poder aconseguir fer això en benefici del consumidor, que és qui ha de veure aquests continguts".
Obrir el diàleg
"Volem obrir vies de diàleg amb la indústria, amb el consumidor i amb l'administració per veure si hi ha alguna manera d'acostar posicions entre ells", resumeix Solé. En aquest debat Series.ly hi vol aportar dades sobre els hàbits de consum que ha recollit al llarg de quatre anys de trajectòria. "Els clients ens estan dient què volen veure, com ho volen veure i quant estan disposats a pagar. Ens estan deixant molt clar quin servei volen", diu Solé.
Segons l'Informe de Series.ly, el 42% dels usuaris volen veure els continguts gratuïtament encara que hi hagi anuncis, quelcom que ja fan algunes plataformes. I un 17% està disposat a pagar una tarifa plana al voltant de 10 euros. "El que no volen és haver de pagar quatre tarifes planes per tenir catàlegs parcials", adverteix Oriol Solé.
En aquesta línia, des de Filmin Jaume Ripoll creu que "seria bo que hi hagués alguna manera de facilitar les subscripcions conjuntes". Adverteix que "és complicat de gestionar, però és una possibilitat que estem estudiant i que tan de bo el 2015 pugui ser efectiva".
De fet, segons Ripoll "cada vegada hi ha més gent que se subscriu als serveis que hi ha. És gent que entén que s'ha de pagar per poder seguir gaudint d'aquest contingut, i tot i que potser no hi ha tot el que voldria, la varietat és tan gran que acaba sent suficient". El responsable de Filmin assenyala que "amb Internet hem d'intentar evitar la síndrome del gran museu. És a dir, que vas amb la idea de veure-ho tot i no acabes veient bé res"; i reclama "mirar en positiu tot el que tenim en lloc de pensar en el que ens falta".
La reeducació de l'usuari
En aquest punt del debat, el crític Toni de la Torre apunta que "en general, l'usuari no té gaires ganes de trencar-se el cap buscant aquests productes audiovisuals. Volem arribar a casa i mirar una sèrie o una pel·lícula, no hi ha ganes de fer malabarismes per obtenir els continguts". Per tot plegat, creu que "si els usuaris tenen un servei assequible i amb una oferta interessant, hi aniran. No caldrà reeducar en contra de la pirateria. Preferiran pagar un preu apropiat i poder veure productes audiovisuals en alta definició o amb subtítols".
Sigui com sigui, tot i la importància del debat, no s'entreveu que aquest es porti a terme de moment entre els diferents actors protagonistes. "Portem anys en aquest mercat, tenim experiència i informació, però no hem rebut cap trucada ni del Ministeri d'Indústria ni del de Cultura per veure si podíem aportar alguna solució", lamenten des de Series.ly.