13
d'Abril
de
2016
Act.
15
d'Abril
de
2016
La gastronomia és cultura, tradició i costums locals, però és també tot un món que guanya adeptes dia rere dia i que ja ha aconseguit arribar al sector turístic. Segons un estudi de l'American Culinary Traveler Report, prop del 40% dels viatgers que van escollir el 2012 una destinació de vacances ho van fer valorant aspectes relacionats amb la cuina regional. Això va suposar un impacte que quantifica en 201 bilions de dòlars als Estats Units.
A Europa, però, les xifres no són tan clares. França i Itàlia són els països per excel·lència pels amants de la cuina, però Espanya escala posicions impulsada pels atributs del País Basc i Catalunya. Ho avala el Food Tourism 2014, on els enquestats deixen també clar que cada any creix el pes d'aquest tipus de turisme. És un augment petit, però no deixa de ser un creixement que els experts ja han notat i no volen deixar escapar. "Perquè el turisme gastronòmic, indubtablement, està guanyant força", defensa el director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, al Fòrum TurisTIC organitzat per Eurecat, una trobada que posat de manifest que la tecnologia és el motor d'un nou model turístic més experiencial.
Gastronomia clàssica vs foodies
La Guia Michelin s'ha convertit en un dels manuals bàsics dels amants de la gastronomia, però de la gurmet, no de l'associada al moviment foodie. Per a Massanés, aquest últim és el resultat de la "socialització de la cuina" que ofereix l'era digital i que s'allunya del "turista burgès que vol gastar diners en estrelles Michelin". "Els turistes foodies busquen cuina local i tradicional i això ho troba a les xarxes", detalla sobre aquest nou perfil de visitant.
Aquí és on es genera el conflicte entre els experts que construeixen dia a dia una nova edició del gastromapa de Michelin i els nous influencers. Però no s'han de veure com dues esferes que xoquen, sinó que són "complementàries". Així ho defensa la directora comercial de Michelin Travel, Mayte Carreño, que considera que les 800 visites que poden arribar a fer els crítics en un any no han de quedar infravalorades davant l'auge dels blogs. "La seva feina es basa a valorar la cuina, viatgen i coneixen moltes maneres de fer", explica, "pel que la gran quantitat de comentaris d'Internet no es pot comparar amb la qualitat de les seves opinions i el seu bagatge".
Un dels noms que més destaquen al món dels blogs gastronòmics en català és el de Marta Sanahuja. Amb el nom de Delicious Martha, comparteix restaurants, receptes i altres experiències, i és la via per posar-se en contacte amb els seus seguidors i rebre un feedback que els canals tradicionals no permetien. "Som persones que compartim continguts per passió i la gent ens segueix perquè som afins, perquè els agrada el que publiquem i saben que tenim credibilitat", explica.
Ella es considera una foodie amateur i una turista que primer tria on vol menjar i després organitza la visita. "Avui hi ha molts turistes que viatgen així i trien, sobretot, per les fotografies que compartim nosaltres. Perquè també es menja amb els ulls", relata Sanahuja fent referència als seus hàbits, uns costums que demostren que les noves xarxes socials i Internet han ajudat a vendre la gastronomia.
Turisme entre iguals
En tot aquest nou paradigma també cal distingir entre la massa i la intel·ligència col·lectiva. El director de l'agència Vivential Value, Rafael González, destaca que la majoria dels turistes escullen destinacions i activitats "segons el que diuen els seus iguals". I amb "iguals" es refereix a sexe, edat, tipus llarg i altres segments clàssics del màrqueting, no a foodies i gurmets.
Per a González, l'allau d'informació que es troba a la xarxa és una intel·ligència col·lectiva que s'aprofita entre iguals. Per això reclama ampliar mires i deixar de pensar en "la massa", el terme utilitzat per parlar de la gran quantitat d'opinions que circulen a Internet sense tenir en compte els detalls de cada target que justifiquen el contingut de l'opinió.
Per acabar de jusitificar la seva posició, explica una anècdota: "Si una ciutat només té turistes locals i italians, les valoracions seran baixes. Si són russos o anglesos, seran opinions sobrevalorades".
Cultura culinària, cultura local
"Quan un viatja, ho fa per aprendre i créixer. No es poden fer traduccions literals dels plats perquè es perd l'essència d'una cultura". Flor Somaschini té tan clar que el nom també expressa que va decidir crear Check-Eat, una start-up que tradueix els plats fent una interpretació del seu significat perquè no es perdi el rerefons cultural de la zona.
El projecte que Somaschini té entre mans sintetitza un dels pilars que Massanés i la Fundació Alícia tenen molt clar sobre la vertebració del turisme gastronòmic: el productor local. Massanés recorda que sempre s'ha de pensar en els ramaders i agricultors de la zona, que són els que fan possible que una societat tingui una cultura gastronòmica pròpia.
Un turisme amb molt per fer
Tot i que les expectatives són altes, el director del Departament de Food Systems, Culture and Society de la UOC, Xavier Medina, és un dels qui prefereix ser prudent respecte a donar xifres: "El turisme gastronòmic és un turisme molt petit. Té moltes possibilitats de creixement, però encara és un percentatge molt baix".
Tanmateix, reconeix a VIA Empresa que estem davant d'un perfil de turista que escull una destinació pels productes locals i el territori, i en això cal tenir clar que Catalunya és "una potència industrial, comercial i turística". Assegura que la major part del turisme gastronòmic sorgeix, per una banda, en zones amb segells com la Denominació d'Origen i la Indicació Geogràfica Protegida; i per l'altra, en punts amb restaurants on estrelles Michelin. Si com afirma Carreño, "Catalunya té un terç de les estrelles d'Espanya", el futur del sector, si s'adapta bé a la tecnologia, sembla ser optimista.
A Europa, però, les xifres no són tan clares. França i Itàlia són els països per excel·lència pels amants de la cuina, però Espanya escala posicions impulsada pels atributs del País Basc i Catalunya. Ho avala el Food Tourism 2014, on els enquestats deixen també clar que cada any creix el pes d'aquest tipus de turisme. És un augment petit, però no deixa de ser un creixement que els experts ja han notat i no volen deixar escapar. "Perquè el turisme gastronòmic, indubtablement, està guanyant força", defensa el director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, al Fòrum TurisTIC organitzat per Eurecat, una trobada que posat de manifest que la tecnologia és el motor d'un nou model turístic més experiencial.
Gastronomia clàssica vs foodies
La Guia Michelin s'ha convertit en un dels manuals bàsics dels amants de la gastronomia, però de la gurmet, no de l'associada al moviment foodie. Per a Massanés, aquest últim és el resultat de la "socialització de la cuina" que ofereix l'era digital i que s'allunya del "turista burgès que vol gastar diners en estrelles Michelin". "Els turistes foodies busquen cuina local i tradicional i això ho troba a les xarxes", detalla sobre aquest nou perfil de visitant.
Aquí és on es genera el conflicte entre els experts que construeixen dia a dia una nova edició del gastromapa de Michelin i els nous influencers. Però no s'han de veure com dues esferes que xoquen, sinó que són "complementàries". Així ho defensa la directora comercial de Michelin Travel, Mayte Carreño, que considera que les 800 visites que poden arribar a fer els crítics en un any no han de quedar infravalorades davant l'auge dels blogs. "La seva feina es basa a valorar la cuina, viatgen i coneixen moltes maneres de fer", explica, "pel que la gran quantitat de comentaris d'Internet no es pot comparar amb la qualitat de les seves opinions i el seu bagatge".
Un dels noms que més destaquen al món dels blogs gastronòmics en català és el de Marta Sanahuja. Amb el nom de Delicious Martha, comparteix restaurants, receptes i altres experiències, i és la via per posar-se en contacte amb els seus seguidors i rebre un feedback que els canals tradicionals no permetien. "Som persones que compartim continguts per passió i la gent ens segueix perquè som afins, perquè els agrada el que publiquem i saben que tenim credibilitat", explica.
Ella es considera una foodie amateur i una turista que primer tria on vol menjar i després organitza la visita. "Avui hi ha molts turistes que viatgen així i trien, sobretot, per les fotografies que compartim nosaltres. Perquè també es menja amb els ulls", relata Sanahuja fent referència als seus hàbits, uns costums que demostren que les noves xarxes socials i Internet han ajudat a vendre la gastronomia.
Turisme entre iguals
En tot aquest nou paradigma també cal distingir entre la massa i la intel·ligència col·lectiva. El director de l'agència Vivential Value, Rafael González, destaca que la majoria dels turistes escullen destinacions i activitats "segons el que diuen els seus iguals". I amb "iguals" es refereix a sexe, edat, tipus llarg i altres segments clàssics del màrqueting, no a foodies i gurmets.
Per a González, l'allau d'informació que es troba a la xarxa és una intel·ligència col·lectiva que s'aprofita entre iguals. Per això reclama ampliar mires i deixar de pensar en "la massa", el terme utilitzat per parlar de la gran quantitat d'opinions que circulen a Internet sense tenir en compte els detalls de cada target que justifiquen el contingut de l'opinió.
Per acabar de jusitificar la seva posició, explica una anècdota: "Si una ciutat només té turistes locals i italians, les valoracions seran baixes. Si són russos o anglesos, seran opinions sobrevalorades".
Cultura culinària, cultura local
"Quan un viatja, ho fa per aprendre i créixer. No es poden fer traduccions literals dels plats perquè es perd l'essència d'una cultura". Flor Somaschini té tan clar que el nom també expressa que va decidir crear Check-Eat, una start-up que tradueix els plats fent una interpretació del seu significat perquè no es perdi el rerefons cultural de la zona.
El projecte que Somaschini té entre mans sintetitza un dels pilars que Massanés i la Fundació Alícia tenen molt clar sobre la vertebració del turisme gastronòmic: el productor local. Massanés recorda que sempre s'ha de pensar en els ramaders i agricultors de la zona, que són els que fan possible que una societat tingui una cultura gastronòmica pròpia.
Un turisme amb molt per fer
Tot i que les expectatives són altes, el director del Departament de Food Systems, Culture and Society de la UOC, Xavier Medina, és un dels qui prefereix ser prudent respecte a donar xifres: "El turisme gastronòmic és un turisme molt petit. Té moltes possibilitats de creixement, però encara és un percentatge molt baix".
Tanmateix, reconeix a VIA Empresa que estem davant d'un perfil de turista que escull una destinació pels productes locals i el territori, i en això cal tenir clar que Catalunya és "una potència industrial, comercial i turística". Assegura que la major part del turisme gastronòmic sorgeix, per una banda, en zones amb segells com la Denominació d'Origen i la Indicació Geogràfica Protegida; i per l'altra, en punts amb restaurants on estrelles Michelin. Si com afirma Carreño, "Catalunya té un terç de les estrelles d'Espanya", el futur del sector, si s'adapta bé a la tecnologia, sembla ser optimista.