Cultura i tecnologia, una relació amb futur?
El matrimoni entre les dues indústries és convenient, però no està lliure d'obstacles com la manca de finançament o el mal ús de les eines digitals
En primer lloc, cal que els projectes culturals facin prevaler el missatge sobre la tècnica, de manera que la tecnologia no sigui més protagonista que el fet artístic. I, en segon lloc, cal aconseguir viabilitat econòmica per tirar endavant el projecte.
Aquestes són algunes de les conclusions a les quals la fundadora de Newskid, Eva Domínguez; el CEO de WhatsCine, Fernando Villamanta; i el mateix Carles Berga, han arribat a la taula rodona d'Esade Alumni Impacte i oportunitats de les tecnologies digitals en les indústries culturals.
La tecnologia al servei de la idea
El primer pas per fer valer els productes culturals és que el contingut sigui el més important. "La tecnologia, de per si, no és res. Si no expliques una història, passa com amb els efectes especials d'una pel·lícula: criden l'atenció i entretenen, però sols no transmeten res", assegura Carles Berga. L'escenògraf, que ha treballat sobretot en el món del teatre, considera que al sector cultural "hi ha molta gent que abusa de la tecnologia i que pensa que només amb ella ja hi ha espectacle; però només aconsegueixen fer un showroom d'una eina concreta".
Per a Eva Domínguez, integrar la tècnica i el missatge és clau: "Cal que la tecnologia no sigui un gadget i prou, ha de ser part de la narrativa". En aquest sentit, NewsKid, el seu projecte, posa eines com la realitat augmentada i la realitat virtual al servei de la comunicació.
Panell de ponents de la trobada a Esade. PJ Armengou
La plataforma crea un llenguatge propi amb aquestes tecnologies i les utilitza per explicar notícies d'actualitat als nens d'una manera més interessant i completa. "Volem seguir alimentant la curiositat innata dels nens pel món", assenyala, "cal explicar als nens les grans notícies internacionals, i no només notícies toves".
El projecte de Villamanta, WhatsCine, també utilitza les noves tecnologies per donar un servei social. L'aplicació està pensada perquè persones amb discapacitat auditiva o visual puguin gaudir del cinema com qualsevol altre usuari. "Intentem portar la cultura a totes les persones de manera inclusiva", explica Villamanta.
L'aplicació, que funciona connectant els smartphones dels usuaris amb els servidors del cinema, és l'única al món que incorpora les tres principals adaptacions: l'audiodescripció, els subtítols i la llengua de signes.
Aconseguir finançament
Encara que un projecte cultural combina amb èxit el missatge i la tècnica, pot trobar-se amb l'obstacle de la viabilitat econòmica. "Sense retorn econòmic", afirma Villamanta, "aquests projectes no són possibles".
En el cas de WhatsCine, tot i que la crisi del sector ho ha fet difícil, l'empresa ha aconseguit crear sinergies amb els principals exhibidors de pel·lícules (Cinesa, Yelmo...). També ho ha fet amb televisions com Movistar , a qui ofereixen el servei 5S accessible per a pel·lícules i sèries a la carta.
Domínguez també ha hagut de batallar amb diversos models de negoci per fer possible Newskid. El projecte funciona amb plataformes tan diverses com les aplicacions mòbils, el paper o les ulleres de realitat virtual; i requereix un model diferent per cada àmbit. A més, tot i que el públic final són els nens, el producte pot arribar-los de maneres molt diverses: com a suplement d'un mitjà de comunicació, com a eina educativa a l'escola, etc.
Per la seva part, Berga destaca que, encara que pugui no semblar-ho, al sector de la cultura sí que hi ha diners. Per exemple, quan el finançament el posa l'administració pública o grans sponsors. Berga reivindica la capacitat dels projectes culturals per obtenir projecció internacional i el benefici que pot tenir per una marca. "La cultura ajuda a posicionar a moltes empreses", conclou.