De Montserrat estel "Rosa d'abril, Morena de la serra,/ de Montserrat estel,/ il·luminau la catalana terra; guia-nos cap el cel". Així comença el "Virolai", amb música del mestre Rodorera i lletra de mossèn Cinto, autor d'un poemari noucentista titulat planerament "Montserrat". Aquest any, la diada de la patrona de Catalunya s'escau en diumenge, el proper dia 27, per la qual efemèride recomanem un cap de setmana al cimall espiritual del país.
Els orígens de Montserrat tenen un punt de llegenda, com gairebé tots els orígens, allà on la història es difumina. Segons aquesta font no gens fiable, el cabdill musulmà Musa, després de derrotar Roderic a Guadalete, l'any 711, va establir el seu alcàsser a la tan especial muntanya. El seu net s'hauria casat amb un net del penúltim got, Vítiza, que es deia Sara; i d'aquí a Mont Sara, només un tram etimològic. Amb la fortuna afegida que Sara és una de les marededéus negres més famoses, ancorada igualment en una bellíssima llegenda que els contaré un altre dia, quan els recomani de pujar encara més al Nord i assolir la Provença.
Retinguem la llegenda però tornem a la història que fan els documents. La primera constància de Montserrat és de l'any 888, quan el Compte Guifré pensiona el primer cenobi, consagrat a Santa Cecília, patrona dels músics. En aital protocol, es parla del "Monte Serrado", que és una etimologia més versemblant que la d'un berber esculpint imagineria ecumènica. La imatge es va trobar poc abans d'aquell in illo tempore, any 880. Des d'aleshores, Montserrat és transversal a la història de Catalunya i es pot explicar Catalunya sense baixar de Montserrat. La llegenda, tanmateix, arriba també al segle XX: els nazis, inspirats en el Montsalvat mític recreat a l'operíssima "Parsifal", de Wagner, es pensen que el Sant Grial sojorna a l'abadia, i s'hi desplaça nogensmenys que Heinrich Himmler, cap de la Gestapo, 23 d'octubre de 1940. És a les hemeroteques i les fotos fan feredat.
Les múltiples propostes de Montserrat
Montserrat té tantes coses que dóna per visites d'un dia o per un cap de setmana sencer... I molt més. Es pot fer excursionisme, escalada, o gaudir de la bellesa arquitectònica del monestir, retocat per Gaudí i pels grans del modernisme, Puig i Cadafalch, autor de la biblioteca, una de les joies de la corona, i Domènech i Montaner, sense oblidar l'esmentada ermita de Santa Cecília, romànic amb absis llombards. La bellesa plàstica té un punt d'inexcusable parada com és el museu, amb peces arqueològiques de l'orient bíblic, degudes al pare Ubach, una mena d'Indiana Jones amb hàbit, i una extraordinària pinacoteca... Tiziano, Rubens, Caravaggio, Obiols, Picasso, Dalí, Miró, Clavé, Tàpies!
Montserrat, però, és per damunt de tot una abadia benedictina, un espai dotat naturalment per a l'ascètica i la mística o, més laicament i si és que hom no té cap interès en temptar la comunicació amb la metafísica, si més no s'hi pot desconnectar de tanta física. L'àmbit idoni d'allotjament són les Cel·les Abat Marcet, projectades pel monjo arquitecte Pere Busquets com a remodelació moderna i funcional dels antics estatges dels pelegrins. Són apartaments austers, com mana la Regla de Sant Benet, però perfectament equipats per a formats familiar, de parella o individual. Allotjar-se a l'abadia i seguir la vida monàstica, amb el seu particular cronòmetre de les vuit hores canòniques, cridades per la campana, eixampla esperits amples. El recolliment obre.
Si això és massa, sempre es pot assistir als oficis més coneguts, com els laudes, a dos quarts de vuit del matí, i les vespres, a tres quarts de set de la tarda; i la missa dels monjos, on no hi falta el gregorià, que a Montserrat és entonat a capel·la o amb l'extraordinari acompanyament de l'extraordinari orgue, una peça mestra i nova, deguda a l'orguener Albert Blancafort. La vigília de la Moreneta, el dissabte 26, a les deu de la nit hi ha la litúrgia de la Vetlla, enguany presidida per l'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol, que es celebra des de les festes de l'entronització de la Verge de 1947, una de les primeres concelebracions del catalanisme després de la Guerra Civil, i primer acte en el qual es va tornar a entonar "Els Segadors", himne nacional proscrit pel franquisme. La missa conventual és el diumenge, a les 11, amb les veus blanques de l'Escolania, al final de la qual es pot escoltar el majestuós "Virolai", que també es pot sentir de dilluns a divendres amb la Salve, a la una del migdia. Els no creients poden gaudir de la bellesa, i els creients, conjuminar la rima consonant de l'ètica i l'estètica.
Poden informar-se amb detall al web de l'Abadia de Montserrat, i en l'entrada Cel·les Abat Marcet trobaran informació de preus d'estatges i disponibilitats segons calendari i reserves. Però si s'estimen més un hotel, just al costat del monestir hi ha l'Abat Cisneros, construcció originaria del segle XVI, que a acompanya les acollidores estances amb una bona cuina en un menjador amb sostre de volta catalana.
Escriptors versen sobre Montserrat
Per documentar-se, podríem dir que molts dels nostres grans escriptors han dedicat pàgines a Montserrat: Verdaguer, Torras i Bages, Maragall, Espriu.... Hi ha al marge, com no podia ser d'una altra manera allà on la llegenda es fa carn, tota una novel·la històrica que té el monaquisme com a leitmotiv, començant per "El nom de la rosa", d'Umberto Eco. Inspirat en tot plegat i en la meva pròpia documentació, recerca i experiència cultural, musical i mística, vaig escriure Montserrat. Els misteris de la muntanya sagrada (L'Arquer/Grup 62, 2008). I aquest Sant Jordi ha sortit la novel·la Montserrat, atemptat al cor de Catalunya, opera prima de Pere Perpinyà, que combina en la justa mesura realitat i ficció en una trama sorprenent i trepidant que interessa des del primer paràgraf.
Per completar o emportar-se Montserrat a casa, l'Escolania té una dilatada discografia, última generació d'una Escola Montserratina de notabilíssims compositors ja en el barroc; pensin que allà, sota el mestratge immens del pare Ireneu Segarra, s'han fet alguns dels grans músics del nostre país, com els directors d'orquestra Salvador Mas, que va conduir l'OBC i l'Orquesta Ciudad de Granada, entre moltes d'altres, i Josep Pons, titular actualment del podi del Liceu; i Jordi Casas Bayer, molts anys director de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música.
"Dels catalans sempre sereu Princesa,/ dels espanyols Estrella d'Orient./ Siau pels bons pilar de fortalesa,/pels pecadors lo port de salvament".