Denassus, la informalitat d'un bar gastronòmic al Poble-sec

Deien Sergi Ruiz i Alejo Mailan quan van obrir el 2019 que el seu Denassus (Carrer Blai, 53) havia de ser el bar on els agradaria anar com a clients. El resultat va ser un local on tracte, qualitat i ambient són excel·lents. Així que no és estrany trobar enfilats a la barra altres xefs i companys del sector que tenen el dia lliure (el seu horari de cuina ininterromput també ajuda).

Denassus, un bar de nassos

La parella de sommeliers a darrere d'aquest petit gastrobar de Poble-sec no fa sinó fer feliços els seus parroquians amb bon producte i millor vi. Ruiz, Premi Nariz de Oro el 2014, selecciona unes 150 referències entre vins de tot el món i d'elaboradors locals, alguna vegada, amb referències difícils de trobar; molts a copes. No és cap secret a Denassus: la impressionant barra anuncia a crits a tothom que entra per la porta amb les ampolles disposades arreu que aquí es pot beure molt, molt bé. Una escaiola a la paret que representa Bacus –el déu del vi– també està per la feina. Caixes de diferents cellers acoblades entre la decoració fan la resta. La parella d'empresaris, que es va conèixer en un curs de sommelieria a l'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona (Eshob), elabora, des de fa uns anys, a més, un cava i un vi blanc de la casa molt competents. El millor? Deixar-se aconsellar sobre què demanar i com acompanyar-lo. 

Què menjar a Denassus?

La carta és curta, però ben proveïda per la gaudimenta amb platets i plats de nivell. A més –ens asseguren– s'adapta a moltes butxaques. I és prou elàstica per oferir competència en diversos moments del dia. Gaudi immediat i a preu contingut amb les croquetes d'ànec Pequín –interior ben farcit, fregit cuirassat i una sumptuosa salsa hoisin que us farà reconciliar amb el receptari xinès-, una de les seves tapes estrella des que van obrir portes. Entre els entrants, destaquen també les ostres Thierry al natural (es poden prendre amb caviar) i les acevitxades són un altre dels possibles entrants, acompanyades, per exemple, amb un Ardèche Chardonnay 2022 Louis Latour o deixant córrer unes fines bombolles en copa. El que és cuina de producte, sense més ni més. Un pot picar alguna cosa i fer una copa o menjar, menjar. “Busco peces grans, però sense ser excessives perquè pel preu que els hauria de repercutir no guanyaria res”, detalla Mailan. El Carabiner seria el primer peatge. 

Alejo: “Ens va costar trobar el local i més en aquesta zona enganxada al Paral·lel on a molta gent li costa baixar"

Els plats suculents també es fan el seu lloc. Són elaboracions que, encara que estan en més d'una carta, costa de trobar-les elaborades amb productes nobles de cada temporada. Aquí tenim, d'una banda, l'amanida de tomàquets de temporada i, de l'altra, els pertinents ous trencats amb patates fregides (de les de veritat) i cecina fumada de Lleó, o la fantàstica tripa i els morros de la casa. També opera la canya o el vermut de la casa amb unes braves, si estem en mode gaudi vermuter del cap de setmana.

Més info: La Esquinica, més de 50 anys de tapes a Nou Barris

“Ens va costar trobar el local i més en aquesta zona enganxada al Paral·lel on a molta gent li costa baixar", recorda Alejo. "Ara fins i tot tenim clients de la zona alta de Barcelona”, afegeix. El carrer Blai és un carrer difícil, però Denassus ja té la clientela feta.

Una de les millors mitjanes de vedella d'aquesta part del Paral·lel

Per fer la festa grossa, Mailan proposa una mitjana de vedella gallega madurada -45 dies- per compartir. “Per a mi és la maduració més adequada perquè revesteix de sabor sense acabar sent pesada o incòmoda per a l'estómac. En tots aquests anys oberts només m'han tornat un parell de vegades la peça per excessiva maduració. Per a mi, que m'encanta la carn i que sigui de qualitat, crec, sincerament, que és la maduració correcta –es refereix a la imperant moda de les sobremaduracions càrnies-, la que aporta sabor i ennobleix, però sense ser extravagant”, detalla.  La podrem acompanyar amb una copa de negre. La proposta de Ruiz és un Cobijado; Ull de llebre i Merlot, amb Syrah, Cabernet Sauvignon i Tintilla de Rota de la Terra de Cadis que pren el seu nom de les dones cobejades de Vejer de la Frontera que, antigament, vestien un mantell negre, deixant només el seu ull esquerre al descobert. Saya, mantell i seda per a un bar on es menja i beu de nassos.