15
de Desembre
de
2016
Act.
15
de Desembre
de
2016
"El fenomen dels sopars de Nadal sempre ha estat molt arrelat a la nostra tradició. Va patir una caiguda important en l'època de crisi, però ara s'està tornant a recuperar". Així és com explica el director general del Gremi de Restauradors de Barcelona, Roger Pallarols, el fet que els àpats que organitzen les companyies en aquestes dates festives tornin a estar presents enguany a l'agenda dels treballadors.
Sense les clàssiques felicitacions corporatives per correu –o les més modernes amb il·lustracions creatives per e-mail-; els lots per als empleats, clients i proveïdors; i els sopars i dinars, no és Nadal a les empreses. Ni ho és ara, ni ho ha sigut durant els anys de crisi, però la por a assumir despeses extres i fer trontollar els balanços, ha sigut més forta que la tradició.
Algunes empreses van optar directament per suprimir l'àpat, altres el van canviar per un petit convit, però altres han intentat mantenir-ho. Ara bé, amb una reducció de la despesa respecte a l'etapa precrisi que, segons Pallarols, ha rondat el 60%. "El 2008 va ser l'any quan més fort es va notar la caiguda, i la situació es va mantenir durant tota la recessió. Ara, però, fa dues temporades que veiem com les empreses estan recuperant l'hàbit i comencen a gastar una mica més", afegeix.
I és que, igual que el lot de Nadal, la celebració d'aquest àpat pot ser vista com un indicador de la vitalitat financera d'una companyia. Un indicador que, pel que opina el director general del gremi, aquest 2016 està mostrant "un escenari més positiu".
Al restaurant, però amb un menú assequible
Tot i que la previsió per al tancament del desembre és bona, tornar a les xifres del 2007 no és gairebé impensable: "La despesa mitjana per comensal continua estant un 30% per sota de la que es produïa abans". Per a Pallarols, és el resultat d'uns anys difícils on les mesures d'austeritat aplicades han deixat petjada. Es recuperen tradicions, sí, però amb una certa moderació.
Així, si un menú pot oscil·lar entre els 15 euros i els 80 euros per persona aproximadament, situa entre els 35 i els 40 euros el preu mitjà. "Per sort, la ciutat de Barcelona té una amplíssima oferta de restauració", assenyala, "això implica que es poden trobar propostes de tot tipus i adequades per a cada butxaca".
Amb la idea d'abaratir costos, l'opció del càtering per a alguns pot ser més viable, sobretot si es tracta d'una empresa amb una plantilla de 300 treballadors perquè no poden encabir-la en cap restaurant. I cal recordar el 'per a alguns', perquè com insisteix a dir el director de restauració i càtering del Càtering Casanovas, Santi Isern, "el cobert no sempre és més barat".
"Hi ha menys despesa en regals, en sopars i dinars, en serveis de càtering... S'ha notat a gran escala. Nosaltres hem fet un esforç molt important per compensar les mancances que hem tingut els últims anys, hem intentat fer-nos més visibles a Internet perquè la gent vegi que som una altra opció", detalla. Tanmateix, té molt clar que si una companyia sempre ha optat per un restaurant, ho continuarà fent: "Qui pot fer-ho, ho fa. Triar un càtering o un restaurant va més en funció de cada empresa. El càtering sempre és més de congressos i altres assumptes interns".
Per la seva banda, Roger Pallarols també té molt clar que el restaurant és el predilecte per dos motius: "En la nostra tradició, tant la celebració com el sector de la restauració tenen un paper central en la nostra cultura. No veiem els bars i restaurants com una activitat més, els identifiquem amb la nostra forma de ser".
Dijous dia 15, marcat al calendari
Cada any hi ha un dia estrella, el qual sol concentrar la majoria d'àpats de Nadal. Aquest 2016, la data és el dijous 15, seguit del divendres 16 i el cap de setmana. Enguany, però, s'ha produït una situació atípica i que, diu el director del gremi, ha portat de cap els restauradors: "S'ha concentrat tota l'activitat en una setmana en concret. Tal com ha caigut el pont entre la Puríssima i la Constitució ha fet que es perdi la setmana. Normalment aquestes celebracions es reparteixen en dues setmanes, però aquest any la gent ha marxat i ha sigut difícil per a les empreses organitzar res", remarca. Tampoc ha ajudat el fet que el dia 24 caigui en dissabte, perquè "ja ningú vol fer res ni els dies 22 ni 23, acaben les escoles i ja som al Nadal".
Qui ho ha viscut de primera mà és el gerent del Restaurant Roma, Òscar Ribas. "Hem perdut vendes, estem més fluixos que l'any passat", es lamenta, tot i que reconeix que la feina no els falta en aquest mes de desembre, "el mes quan més es factura", apunta. Per això, es pot dir que el context ha afavorit els establiments que, fins ara, no estaven entre les opcions escollides per les empreses. "Es manté el volum de consumidors, però es distribueix més en l'oferta tan diversa que té la ciutat", aclareix Pallarols com a tret positiu, qui destaca que per a alguns restauradors, el Nadal suposa el 20% de la facturació anual, essent l'estiu la temporada més bona per al negoci.
Qui ho paga?
Fins al 2007, es donava per fet que qui costejava la celebració era l'empresa. Però què passa quan les companyies retallen despeses i desapareix l'àpat? Que els treballadors decideixen fer la seva reunió assumint el cost del menú, un "fenomen que ja gairebé no es produeix", afirma el director del gremi.
Però a la pràctica Ribas assegura que encara avui dia atén molts grups d'empleats que es troben per iniciativa pròpia. "Normalment s'ajunten perquè l'empresa no fa res o perquè ells volen fer un sopar més íntim", explica, "però sí que encara ens trobem amb companyies que van suprimir-ho i que no ho han tornat a fer".
En un dia, el restaurant Roma pot rebre entre dos i quatre grups d'empreses petites o mitjanes, o bé una de sola més gran. "Tinc espai per a 60 persones, no puc agafar més", apunta, ja que fa més de dos mesos que té reserves fetes i ha hagut de dir que no a molts clients que no han pogut canviar de dia per falta d'opcions al calendari.
Sense les clàssiques felicitacions corporatives per correu –o les més modernes amb il·lustracions creatives per e-mail-; els lots per als empleats, clients i proveïdors; i els sopars i dinars, no és Nadal a les empreses. Ni ho és ara, ni ho ha sigut durant els anys de crisi, però la por a assumir despeses extres i fer trontollar els balanços, ha sigut més forta que la tradició.
Algunes empreses van optar directament per suprimir l'àpat, altres el van canviar per un petit convit, però altres han intentat mantenir-ho. Ara bé, amb una reducció de la despesa respecte a l'etapa precrisi que, segons Pallarols, ha rondat el 60%. "El 2008 va ser l'any quan més fort es va notar la caiguda, i la situació es va mantenir durant tota la recessió. Ara, però, fa dues temporades que veiem com les empreses estan recuperant l'hàbit i comencen a gastar una mica més", afegeix.
I és que, igual que el lot de Nadal, la celebració d'aquest àpat pot ser vista com un indicador de la vitalitat financera d'una companyia. Un indicador que, pel que opina el director general del gremi, aquest 2016 està mostrant "un escenari més positiu".
Al restaurant, però amb un menú assequible
Tot i que la previsió per al tancament del desembre és bona, tornar a les xifres del 2007 no és gairebé impensable: "La despesa mitjana per comensal continua estant un 30% per sota de la que es produïa abans". Per a Pallarols, és el resultat d'uns anys difícils on les mesures d'austeritat aplicades han deixat petjada. Es recuperen tradicions, sí, però amb una certa moderació.
Així, si un menú pot oscil·lar entre els 15 euros i els 80 euros per persona aproximadament, situa entre els 35 i els 40 euros el preu mitjà. "Per sort, la ciutat de Barcelona té una amplíssima oferta de restauració", assenyala, "això implica que es poden trobar propostes de tot tipus i adequades per a cada butxaca".
Amb la idea d'abaratir costos, l'opció del càtering per a alguns pot ser més viable, sobretot si es tracta d'una empresa amb una plantilla de 300 treballadors perquè no poden encabir-la en cap restaurant. I cal recordar el 'per a alguns', perquè com insisteix a dir el director de restauració i càtering del Càtering Casanovas, Santi Isern, "el cobert no sempre és més barat".
"Hi ha menys despesa en regals, en sopars i dinars, en serveis de càtering... S'ha notat a gran escala. Nosaltres hem fet un esforç molt important per compensar les mancances que hem tingut els últims anys, hem intentat fer-nos més visibles a Internet perquè la gent vegi que som una altra opció", detalla. Tanmateix, té molt clar que si una companyia sempre ha optat per un restaurant, ho continuarà fent: "Qui pot fer-ho, ho fa. Triar un càtering o un restaurant va més en funció de cada empresa. El càtering sempre és més de congressos i altres assumptes interns".
Per la seva banda, Roger Pallarols també té molt clar que el restaurant és el predilecte per dos motius: "En la nostra tradició, tant la celebració com el sector de la restauració tenen un paper central en la nostra cultura. No veiem els bars i restaurants com una activitat més, els identifiquem amb la nostra forma de ser".
Dijous dia 15, marcat al calendari
Cada any hi ha un dia estrella, el qual sol concentrar la majoria d'àpats de Nadal. Aquest 2016, la data és el dijous 15, seguit del divendres 16 i el cap de setmana. Enguany, però, s'ha produït una situació atípica i que, diu el director del gremi, ha portat de cap els restauradors: "S'ha concentrat tota l'activitat en una setmana en concret. Tal com ha caigut el pont entre la Puríssima i la Constitució ha fet que es perdi la setmana. Normalment aquestes celebracions es reparteixen en dues setmanes, però aquest any la gent ha marxat i ha sigut difícil per a les empreses organitzar res", remarca. Tampoc ha ajudat el fet que el dia 24 caigui en dissabte, perquè "ja ningú vol fer res ni els dies 22 ni 23, acaben les escoles i ja som al Nadal".
Qui ho ha viscut de primera mà és el gerent del Restaurant Roma, Òscar Ribas. "Hem perdut vendes, estem més fluixos que l'any passat", es lamenta, tot i que reconeix que la feina no els falta en aquest mes de desembre, "el mes quan més es factura", apunta. Per això, es pot dir que el context ha afavorit els establiments que, fins ara, no estaven entre les opcions escollides per les empreses. "Es manté el volum de consumidors, però es distribueix més en l'oferta tan diversa que té la ciutat", aclareix Pallarols com a tret positiu, qui destaca que per a alguns restauradors, el Nadal suposa el 20% de la facturació anual, essent l'estiu la temporada més bona per al negoci.
Qui ho paga?
Fins al 2007, es donava per fet que qui costejava la celebració era l'empresa. Però què passa quan les companyies retallen despeses i desapareix l'àpat? Que els treballadors decideixen fer la seva reunió assumint el cost del menú, un "fenomen que ja gairebé no es produeix", afirma el director del gremi.
Però a la pràctica Ribas assegura que encara avui dia atén molts grups d'empleats que es troben per iniciativa pròpia. "Normalment s'ajunten perquè l'empresa no fa res o perquè ells volen fer un sopar més íntim", explica, "però sí que encara ens trobem amb companyies que van suprimir-ho i que no ho han tornat a fer".
En un dia, el restaurant Roma pot rebre entre dos i quatre grups d'empreses petites o mitjanes, o bé una de sola més gran. "Tinc espai per a 60 persones, no puc agafar més", apunta, ja que fa més de dos mesos que té reserves fetes i ha hagut de dir que no a molts clients que no han pogut canviar de dia per falta d'opcions al calendari.