Portem a Barcelona les impressores en tres dimensions "entresD" que vénen de Xina –m'assabenta Marc Torras Piulachs, 67 anys, de l'empresa GISP, S.L..Per format i cost –diu- són més assequibles que les hi havia fins ara en el nostre mercat. El president Obama ha dit que vol a cada escola d'Estats Units una impressora 3D -afegeix.
Aquestes impressores han estat introduïdes a Catalunya pel seu fill, Marc Torras Colls, i la seva jove, Anna Esteve, una parella que aprengué xinès a fons. Els engrescà la sinòloga Dolors Folch, 70 anys, professora de l'Escola Superior de Comerç Internacional, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra on s'han format promocions expertes en mercats mundials amb el capteniment d'èxit propi de la tradició comercial catalana. Fa quinze anys, quan en tenien 25 i 23, obriren una oficina a Hangzhou, i es van especialitzar en la importació de productes industrials.
La iniciativa d'aquests emprenedors no sorgí per generació espontània. L'avi Antoni Torras Vall morí als 80 anys al capdavant de Soberana, S.A., una indústria que fundà en els anys 50. En aquells temps de migrada mobilitat en el món dels negocis, havia tingut la oportunitat d'anar a la Fira de Milà en un viatge en autocar organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Allí contractà amb la marca italiana San Marco l'explotació d'una llicència per produir i comercialitzar cafeteres de bar. Fou una línia de negoci que excel·lí. Evolucionà cap a la fabricació, sota llicència suïssa, d'aigüeres d'acer inoxidable.
L'empresa s'amplià amb el projecte reeixit d'oferir cuines professionals "claus en mà". Es va donar aquest pas quan el fill Marc Torras Piulachs s'incorporà a la firma familiar un cop acabada la carrera a l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial, i després d'exercir la professió en el sector dels semiconductors.
Els Torras projectaren, fabricaren i instal·laren cuines per a grans hotels barcelonins, com el Princesa Sofia i l'Ars, establiments que per la seva dimensió requerien equipaments per a la restauració que eren un repte de disseny i producció. La firma catalana se situava en un excepcional nivell de competitivitat .
La següent generació intuí, l'any 1998, que el futur de gestionar i comercialitzar la producció industrial a gran escala passava per una Xinaemergent. Foren pioners en treballar de valent en un país que aleshores encara no gosaven trepitjar massa els negociants europeus. Per obrir-se camí en aquells horitzons orientals cal saber un idioma i uns rituals de relació mercantil que ens són estranys. Abans d'establir-se allí, els joves Marc i Anna viatjaren en tren per diversos indrets del territori per tal de familiaritzar-se amb la llengua i els costums que aprenien.
Aquell salt generacional de bastir ponts cap a Xina no era temerari. Estava assegurat pels fonaments ferms de l'esperit emprenedor català que havia empès el pare Marc a entrar en els grans hotels per a posar-hi cuines enllestides de dalt a baix; i que havia portat l'avi Toni a viatjar a un Milà que llavors li era més llunyà –dos dies en autocar- del que ara ho és Xina –a dotze hores d'avió.