21
de Març
de
2017
Act.
21
de Març
de
2017
Que un nen petit sigui capaç de visualitzar fotografies en un iPad o obrir una aplicació al mòbil sense ajuda, no significa que sàpiga utilitzar aquests dispositius. L'anomenada 'generació digital' ha viscut des de sempre en un món ple de gadgets i electrònica, però no ha nascut amb la lliçó apresa per osmosi.
"Creiem que els joves són nadius digitals, però no tenen adquirides moltes competències bàsiques", explica la periodista Susana Lluna. "Ningú ha explicat als joves que una contrasenya és com les claus de casa", diu l'experta; que afirma que molts adolescents comparteixen les seves claus digitals amb els amics. "Els nostres fills s'estan relacionant amb la tecnologia i no podem pensar que poden fer-ho sols", afegeix.
Conscient d'aquest problema i de la importància de l'educació per solucionar-lo, Susana Lluna ha coordinat el llibre Los nativos digitales no existen (Editorial Deusto, 2017). El World Work Innovation (WWI) de Barcelona ha convidat Lluna i Fernando de la Rosa, expert en el món digital i autor d'un capítol del llibre, a explicar com s'han d'educar els nens (i els pares) en aquesta era digital. L'acte s'ha organitzat a pocs dies del Saló de l'Ensenyament i de l'ITWorldEdu, que se celebren aquesta setmana a Barcelona.
L'educació digital comença a casa
Molts pares descuiden l'acompanyament als seus fills en l'ús de les noves tecnologies perquè confien que, com a nadius digitals, ja ho saben tot. Per Susana Lluna, deixar que els nens utilitzin la tecnologia tot sols és com permetre'ls que creuin el carrer sense ajuda pel simple fet que saben què és un semàfor. "Els nens d'avui dia són orfes digitals", explica l'experta, "Els estem donant unes eines potentíssimes però no els ensenyem a fer-les servir".
Pels experts, aquesta orfenesa digital és un problema que comença amb els pares. En primer lloc, explica Fernando de la Rosa, perquè la majoria d'adults també són uns principiants en l'ús de la tecnologia. "Mirar contínuament el correu demostra que no sabem utilitzar-lo", afirma; "seguim treballant a l'antiga, però amb eines molt més potents". De la Rosa posa com a exemple que només utilitzem l'1% de les capacitats dels nostres ordinadors, o que molts treballadors segueixen tenint els mateixos hàbits digitals que quan van acabar la carrera, molts anys enrere.
Un segon problema és la manca d'implicació d'alguns pares. "Hi ha un problema d'interès per part dels pares. Cal que vulguin informar-se i estar amb els fills en l'ús de la tecnologia", explica Susana Lluna. "Durant un temps, ens ha semblat bé que els nostres fills facin servir els mòbils sols perquè així ens deixen en pau", diu Lluna; "la tecnologia ha estat un apaga-nens molt efectiu".
Cal, doncs, educar. I aquesta tasca ha de començar a casa. No pas al col·legi. "A l'escola s'hi va educat de casa", assegura Susana Lluna. La periodista, que és mare, considera que els fills i la tecnologia necessiten límits i que els nens no són prou madurs per gestionar la seva atenció autònomament. "A casa hem d'educar els nostres fills en valors com deixar de banda el mòbil durant els dinars", conclou.
La tecnologia no és el problema
Davant situacions com l'assetjament escolar a Internet o l'aïllament que provoca la tecnologia en alguns joves, molts pares opten per la prohibició. Fernando de la Rosa no hi està d'acord: "la solució no és prohibir o ser massa permissiu. Cal posar regles i aplicar-les." Per l'expert, a més, l'electrònica no és la culpable de l'aïllament dels joves: "La tecnologia ens apropa a la gent que tenim lluny. No trenca les relacions socials".
Susana Lluna considera que la violència entre joves tampoc és un fenomen que estigui estrictament vinculat al món digital. "La tecnologia no fa que augmenti l'assetjament escolar", assegura, "simplement amplifica el fenomen i el fa més greu i viral". Per aquesta raó, insisteixen tots dos experts, cal un protocol d'educació en l'ús de la tecnologia que es fomenti i apliqui a la llar. "Internet no és el coco", fa broma Susana Lluna, "té moltíssims avantatges". Només cal saber aprofitar-los, tot educant a casa i l'escola amb consciència dels seus riscos i beneficis.
"Creiem que els joves són nadius digitals, però no tenen adquirides moltes competències bàsiques", explica la periodista Susana Lluna. "Ningú ha explicat als joves que una contrasenya és com les claus de casa", diu l'experta; que afirma que molts adolescents comparteixen les seves claus digitals amb els amics. "Els nostres fills s'estan relacionant amb la tecnologia i no podem pensar que poden fer-ho sols", afegeix.
Conscient d'aquest problema i de la importància de l'educació per solucionar-lo, Susana Lluna ha coordinat el llibre Los nativos digitales no existen (Editorial Deusto, 2017). El World Work Innovation (WWI) de Barcelona ha convidat Lluna i Fernando de la Rosa, expert en el món digital i autor d'un capítol del llibre, a explicar com s'han d'educar els nens (i els pares) en aquesta era digital. L'acte s'ha organitzat a pocs dies del Saló de l'Ensenyament i de l'ITWorldEdu, que se celebren aquesta setmana a Barcelona.
L'educació digital comença a casa
Molts pares descuiden l'acompanyament als seus fills en l'ús de les noves tecnologies perquè confien que, com a nadius digitals, ja ho saben tot. Per Susana Lluna, deixar que els nens utilitzin la tecnologia tot sols és com permetre'ls que creuin el carrer sense ajuda pel simple fet que saben què és un semàfor. "Els nens d'avui dia són orfes digitals", explica l'experta, "Els estem donant unes eines potentíssimes però no els ensenyem a fer-les servir".
Pels experts, aquesta orfenesa digital és un problema que comença amb els pares. En primer lloc, explica Fernando de la Rosa, perquè la majoria d'adults també són uns principiants en l'ús de la tecnologia. "Mirar contínuament el correu demostra que no sabem utilitzar-lo", afirma; "seguim treballant a l'antiga, però amb eines molt més potents". De la Rosa posa com a exemple que només utilitzem l'1% de les capacitats dels nostres ordinadors, o que molts treballadors segueixen tenint els mateixos hàbits digitals que quan van acabar la carrera, molts anys enrere.
Un segon problema és la manca d'implicació d'alguns pares. "Hi ha un problema d'interès per part dels pares. Cal que vulguin informar-se i estar amb els fills en l'ús de la tecnologia", explica Susana Lluna. "Durant un temps, ens ha semblat bé que els nostres fills facin servir els mòbils sols perquè així ens deixen en pau", diu Lluna; "la tecnologia ha estat un apaga-nens molt efectiu".
 |
| Susana Lluna i Fernando de la Rosa durant l'acte. Cedida |
Cal, doncs, educar. I aquesta tasca ha de començar a casa. No pas al col·legi. "A l'escola s'hi va educat de casa", assegura Susana Lluna. La periodista, que és mare, considera que els fills i la tecnologia necessiten límits i que els nens no són prou madurs per gestionar la seva atenció autònomament. "A casa hem d'educar els nostres fills en valors com deixar de banda el mòbil durant els dinars", conclou.
La tecnologia no és el problema
Davant situacions com l'assetjament escolar a Internet o l'aïllament que provoca la tecnologia en alguns joves, molts pares opten per la prohibició. Fernando de la Rosa no hi està d'acord: "la solució no és prohibir o ser massa permissiu. Cal posar regles i aplicar-les." Per l'expert, a més, l'electrònica no és la culpable de l'aïllament dels joves: "La tecnologia ens apropa a la gent que tenim lluny. No trenca les relacions socials".
Susana Lluna considera que la violència entre joves tampoc és un fenomen que estigui estrictament vinculat al món digital. "La tecnologia no fa que augmenti l'assetjament escolar", assegura, "simplement amplifica el fenomen i el fa més greu i viral". Per aquesta raó, insisteixen tots dos experts, cal un protocol d'educació en l'ús de la tecnologia que es fomenti i apliqui a la llar. "Internet no és el coco", fa broma Susana Lluna, "té moltíssims avantatges". Només cal saber aprofitar-los, tot educant a casa i l'escola amb consciència dels seus riscos i beneficis.