14
de Març
de
2014
Act.
27
de Març
de
2015
A les pistes d'esquí de Super Espot es poden fer els últims descensos amb una excel·lent neu pols; el gruix de les nevades persistents i copioses d'aquest hivern fan que l'estació encari un final de temporada magnífic, amb el sol arrodonint escenes primaverals. Però l'estació més benigna a punt de debutar dóna també per un cap de setmana als mateixos encontorns. El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici convida a passejades en les quals l'ull pot fer una foto cada cop que mira.
Les pistes d'Espot permeten que siguin feliços tots els nivells d'esquiador, des dels qui volen una suau incursió al bell mig del bosc, fins els amants de l'alliberament d'adrenalina, en plans inclinats dels quals no es veu el fons quan hom es llança gairebé al buit. Les caminades pel parc tenen diversos itineraris, el més conegut és el dels "Carros de Foc", una suma de paradisos coronant cims i llacs, el majestuós estany Negre o el paratge més planer de campes verdes del Monastero... Si és que hom no vol anar més amunt i escalar als Encantats (2.748 m.) o carenar el Pui de Linya (2.869 m.). Allà a dalt, la vida de la "Terra Baixa" es veu d'una altra manera i el cel físic acosta el metafísic.
L'Hotel Roya d'Espot és la parada i fonda imprescindible. Fundat el 1900, la mateixa família el regenta amb la fórmula màgica de sumar tradició i modernitat. A més a més de l'hotel, que dirigeixen amb eficàcia i afabilitat Joana Maria Farré i Joana Tarrado, mare i filla, disposen d'apartaments a llogar, perfectament equipats i amb caliu. Carlos Isus, el marit de Joana Tarrado, regenta un càmping emplaçat en un privilegiat indret des d'on es domina la vall del riu Escrita. És el Càmping La Torre, que disposa d'espai per a tendes de campanya, caravanes i uns acollidors bungalows de fusta. Carlos Isus és una de les persones que explica millor la seva terra i els seus paratges, des d'una conversa agradable puntuada amb un finíssim sentit de l'humor. Esquiar o fer una excursió al seu costat és un privilegi.
Un negoci familiar sostenible, en el qual excel·leix la gastronomia local de productes autòctons, sense manipulacions ni invents, aquella cuina de la qual mai no et canses i descobreixes que en sabors Josep V. Foix admet una aplicació culinària: "M'exalta el nou i m'enamora el vell". Tastin les escaroles, el trinxat amb rosta, els canelons de tota la vida, el xai a la llosa, aquells torrats a l'ecològica planxa de pissarra, la vedella amb bolets, la caça, els brous...
Poden fer el vermut al bar veí La Taska, a la placeta que voreja la llera del riu, que també serveix acurades tapes i entrepans. L'Anna, la mestressa, els atendrà com si els conegués de tota la vida, i si tenen la sort de trobar el seu home, en Josep, estirin-te-li la llengua que sap molt d'aquella muntanya que ell es fa corrent amunt i avall i coneix pam per pam.
El Pallars Sobirà és una comarca que no te l'acabes mai, i si hom pot permetre's anar-hi, tornar-hi o sojornar-hi uns dies, hi ha també passejades per esglesioles i ermites clavades a la pedra de pobles petits com Jou i Son, on s'emplaça el centre Món Natura Pirineus, amb interessants propostes sobre natura i ecologia. Esterri d'Àneu té un ecomuseu que va ser pioner en el seu moment, l'encant d'una vila al peu del port de la Bonaigua... I un petit bar que pot disputar al Frankfurt Pedralbes el número u de les salsitxes i hamburgueses, a tocar de l'església.
La capital, Sort, és visita ineludible, no només per comprar loteria a La Bruixa d'Or sinó per comprar detalls curosament triats a la botiga de la Núria, que també es diu La Bruixa i ja té gairebé un quart de segle d'encanteris. L'estàtua del general Moragues, "lo general de Catalunya" a dir del Guimerà autor de "Terra Baixa", defensor del Pallars i pallarès per matrimoni i adopció, recorda en el rigorós present històric que al 9 de novembre de 2014 no s'hi va des de 2012, sinó de com a mínim pel cap baix la guerra de 1714 que el va fer heroi fins a morir executat.
A Sort hi ha la inexcusable cita d'El Fogony, única estrella Michelin pallaresa. Zai Cotonat a la cuina dibuixa i pinta veritables quadres de sabors, aromes i colors, que explica amb detallada precisió en Josep Rodríguez, el seu marit, maître i sommelier. Tinc la cuina de la Zai com una de les millors de Catalunya, i així ho van valorar institucionalment quan la van triar com una de les representants de la nostra gastronomia a la Fira de Frankfurt de 2007, capital mundial del llibre i la cultura, a la qual Catalunya va ser-ne convidada d'honor. Tenen al Fogony, per acabar-ho d'adobar, un menú km.0, tot productes de proximitat, que han posat a 35 euros per fer-lo el màxim d'assequible.
Les pistes d'Espot permeten que siguin feliços tots els nivells d'esquiador, des dels qui volen una suau incursió al bell mig del bosc, fins els amants de l'alliberament d'adrenalina, en plans inclinats dels quals no es veu el fons quan hom es llança gairebé al buit. Les caminades pel parc tenen diversos itineraris, el més conegut és el dels "Carros de Foc", una suma de paradisos coronant cims i llacs, el majestuós estany Negre o el paratge més planer de campes verdes del Monastero... Si és que hom no vol anar més amunt i escalar als Encantats (2.748 m.) o carenar el Pui de Linya (2.869 m.). Allà a dalt, la vida de la "Terra Baixa" es veu d'una altra manera i el cel físic acosta el metafísic.
L'Hotel Roya d'Espot és la parada i fonda imprescindible. Fundat el 1900, la mateixa família el regenta amb la fórmula màgica de sumar tradició i modernitat. A més a més de l'hotel, que dirigeixen amb eficàcia i afabilitat Joana Maria Farré i Joana Tarrado, mare i filla, disposen d'apartaments a llogar, perfectament equipats i amb caliu. Carlos Isus, el marit de Joana Tarrado, regenta un càmping emplaçat en un privilegiat indret des d'on es domina la vall del riu Escrita. És el Càmping La Torre, que disposa d'espai per a tendes de campanya, caravanes i uns acollidors bungalows de fusta. Carlos Isus és una de les persones que explica millor la seva terra i els seus paratges, des d'una conversa agradable puntuada amb un finíssim sentit de l'humor. Esquiar o fer una excursió al seu costat és un privilegi.
Un negoci familiar sostenible, en el qual excel·leix la gastronomia local de productes autòctons, sense manipulacions ni invents, aquella cuina de la qual mai no et canses i descobreixes que en sabors Josep V. Foix admet una aplicació culinària: "M'exalta el nou i m'enamora el vell". Tastin les escaroles, el trinxat amb rosta, els canelons de tota la vida, el xai a la llosa, aquells torrats a l'ecològica planxa de pissarra, la vedella amb bolets, la caça, els brous...
Poden fer el vermut al bar veí La Taska, a la placeta que voreja la llera del riu, que també serveix acurades tapes i entrepans. L'Anna, la mestressa, els atendrà com si els conegués de tota la vida, i si tenen la sort de trobar el seu home, en Josep, estirin-te-li la llengua que sap molt d'aquella muntanya que ell es fa corrent amunt i avall i coneix pam per pam.
El Pallars Sobirà és una comarca que no te l'acabes mai, i si hom pot permetre's anar-hi, tornar-hi o sojornar-hi uns dies, hi ha també passejades per esglesioles i ermites clavades a la pedra de pobles petits com Jou i Son, on s'emplaça el centre Món Natura Pirineus, amb interessants propostes sobre natura i ecologia. Esterri d'Àneu té un ecomuseu que va ser pioner en el seu moment, l'encant d'una vila al peu del port de la Bonaigua... I un petit bar que pot disputar al Frankfurt Pedralbes el número u de les salsitxes i hamburgueses, a tocar de l'església.
La capital, Sort, és visita ineludible, no només per comprar loteria a La Bruixa d'Or sinó per comprar detalls curosament triats a la botiga de la Núria, que també es diu La Bruixa i ja té gairebé un quart de segle d'encanteris. L'estàtua del general Moragues, "lo general de Catalunya" a dir del Guimerà autor de "Terra Baixa", defensor del Pallars i pallarès per matrimoni i adopció, recorda en el rigorós present històric que al 9 de novembre de 2014 no s'hi va des de 2012, sinó de com a mínim pel cap baix la guerra de 1714 que el va fer heroi fins a morir executat.
A Sort hi ha la inexcusable cita d'El Fogony, única estrella Michelin pallaresa. Zai Cotonat a la cuina dibuixa i pinta veritables quadres de sabors, aromes i colors, que explica amb detallada precisió en Josep Rodríguez, el seu marit, maître i sommelier. Tinc la cuina de la Zai com una de les millors de Catalunya, i així ho van valorar institucionalment quan la van triar com una de les representants de la nostra gastronomia a la Fira de Frankfurt de 2007, capital mundial del llibre i la cultura, a la qual Catalunya va ser-ne convidada d'honor. Tenen al Fogony, per acabar-ho d'adobar, un menú km.0, tot productes de proximitat, que han posat a 35 euros per fer-lo el màxim d'assequible.