La Esquinica, més de 50 anys de tapes a Nou Barris

Les braves de La Esquinica (Passeig Fabra i Puig, 296, Barcelona) tenen fama. També, el seu pernil i les botifarres de Terol. Són del poble de Paco Marco, que viu a Catalunya des de fa més de 40 anys, tots ells -des del 1982- treballant en aquest bar de Nou Barris que un dia va obrir el seu cunyat, José María Utrillas. Com a bon terolenc, defensa a capa i espasa el rebost de la seva terra i anima els qui s'asseuen a taula d'aquesta taverna a la zona d'Horta Vilapicina a tastar tots els hits de la casa. I és que La Esquinica pot presumir d'haver superat els 50 anys molt en forma: servint bones tapes i molt bé de preu en un barri que encara es resisteix al turisme.

El pernil i les botifarres de La Esquinica són de Terol, del poble de Paco Marco

Tapeig bo com als 80

L’estètica no enganya i entrar per la porta d’aquest bar és fer un viatge ràpid en el temps. El bullici de l'ambient, les taules i cadires de fusta, la tímida cua a prop de la barra, el desordre de tovallons i gots de tallat propi d'un bar amb molta vida... Ens donen número i, ja asseguts, veiem la vida passar per la finestra i la gent a la terrassa feliç amb la seva Estrella Galicia a la mà. Els parroquians gaudeixen de les tapes i conversen animadament, altres revisen la carta i pregunten què demanar.

Més info: Cinc terrasses de Barcelona per estrenar el bon temps

El secret de bars com La Esquinica és, justament, que les seves tapes mai no passen de moda. A qui no li agraden unes croquetes? I unes bones rabes? Les tapes s'amunteguen a la barra de cuina. Cadascuna en un plat de mida diferent sobre el taulell fred d'acer inox. Aquí hi estan exposats els productes del dia: les ostres, les cloïsses, els bolets de card, els pebrots de padró, truita de patates, bombes, gambes, seitons... Tot net i ben disposat com si es tractés d'una parada de mercat; a la vista del client, sense parany ni cartó. 

Sobre els nostres caps, en una cantonada, pengen bells pernils de Terol esperant ser tallats. Un cop d'ull ràpid a la carta anuncia que aquí tot és “ico”: chipironicos, gambicas i navajicas a la plancha, orejica, morrico frito, pulpico gallego... I així. Costa molt decidir-se, així que és una bona idea deixar-se aconsellar pel cambrer.

El secret de bars com La Esquinica és, justament, que les seves tapes mai no passen de moda

La Esquinica és aquest tipus de bars que van obrir a les barriades de Barcelona i les zones del Baix Llobregat als anys 70 i 80. Zones dormitori poblades amb onades d'emigrants d'Andalusia, Extremadura i l'interior d'Espanya. Aquells nous catalans podien aquí trobar un tracte amigable, el menjar que trobaven a faltar i productes de la seva terra que, aleshores, era molt difícil trobar fora de casa. Els viatges al poble es relegaven a l'agost i l'any era molt llarg, així que calia cercar llocs on sentir-se com a casa. 

El menú fa una picada d'ullet a tots aquells orígens, amb unes desenes de tapes d'allò més variades de tota l'orografia espanyola –de les rabes, al pop gallec o les torrades-. Això sí, no espereu trobar aquí ni tatakis ni steak tartars. 

Terol, per bandera

La simbologia de La Esquinica és clara, començant pel mural que presideix el bar i que els van fer especialment i a mida: Terol treu el cap per cada racó. També a la carta: les ja esmentades botifarres del poble d'origen de Marco (Villarquemado), la llonganissa, el pernil de Terol, la cansalada…

La clientela és un mix transgeneracional amb parelles de 20 anys, famílies d'uns 40, amb nens petits, i també gent del barri que supera els 70 i menja sola. “Els jubilats són la clientela del matí que dina a fort -assegura l'empresari-. La veritat que tenim molt pocs turistes”. Algun despistat treu el cap de tant en tant per la porta buscant reservar taula. Però a La Esquinica no hi fan reserves. Amb una mica de paciència, es pot esperar a l'entrada per mirar d'agafar lloc.

Entre les millors braves de Barcelona

Les patates braves del bar són un altre dels seus reclams. Paco les va portar durant molt de temps de fora, però amb la sequera i des de fa alguns anys, cada cop és més difícil trobar una patata de qualitat. Les seves braves són màgia i corren per totes les taules a les mans dels cambrers amb àgil servei. És una patata de tall irregular, ben fregida, poc oliosa, amb un exterior atapeït i l'interior cremós. “Actualment, les porto d'Holanda, sempre busco la qualitat i que sigui fresca i no quedi terrosa. Amb la sequera s’ha complicat molt”, detalla l’empresari. L'allioli que les acompanya és un altre dels seus secrets: “Ho fem nosaltres personalitzat, amb salsa i un picant especial. És que, realment, cuinem com ho faríem per menjar-ho a casa”, assenteix. 

Les patates braves del bar són un altre dels seus reclams

Com les braves, totes les tapes són de qualitat i estan fetes al moment. Cal destacar les croquetes de bullit, les gambes (en una ració generosa), i les torrades de sardina fumada suaument a casa o les anxoves, també casolanes. “Tinc passió pel producte fresc. I si podem treballar-ho a casa, és la millor manera de mantenir qualitat al llarg del temps i ser molt regulars en allò que oferim”, explica.

Una altra de les passions d'aquest empresari amant de l'ofici és viatjar pel món amb els seus fills i amb ells ja ha visitat diversos països. En aquesta ocasió, i a les portes dels pocs dies que tanquen a l'agost, el destí escollit serà Tailàndia. "Treballem molt durant l'any, així que les vacances sempre intento que siguin fora per veure altres coses i desconnectar molt". Al setembre ja tindran ocasió de compartir anècdotes amb els seus clients i de tornar-los a transmetre l'afecte amb les seves tapes, fetes amb tota la cura de casa.