Fent caixa a l'estela del 'running'
El fenomen esportiu ha fet que moltes empreses s'enfundin les malles i les sabatilles i arrenquin a córrer darrere de milers d'esportistes disposats a gratar-se la butxaca per la seva gran passió
Té el pròxim diumenge entre cella i cella. "Aquestes últimes nits ja no dormo, dono voltes al llit i m'imagino com estaré al quilòmetre 15, al 20...". A més de la feina i el seu fill, en els darrers dies tota la seva vida ha girat al voltant de la cursa. Els darrers entrenaments, l'alimentació (fa uns dies que tot són hidrats, que cremarà amb les 4.000 calories que perdrà a la cursa) i la hidratació estan calculats al mil·límetre per optimitzar el rendiment.
La Mercè serà una de més de 19.000 runners que prendran part a la sortida de la Marató de Barcelona. De persones com ella se'n poden trobar milers arreu de Catalunya, sobre les quals se sustenta tota una indústria que ha adquirit una dimensió més que considerable a l'estela del fenomen del running. Els corredors, cada dia més nombrosos, exigents i disposats a gratar-se la butxaca per gaudir al 100% de la seva gran passió, poden ser un autèntic filó d'or.
"Fa cinc o sis anys la secció de running pràcticament ni existia a les nostres botigues i les equipacions per córrer no suposaven ni el 5% de les vendes" recorda Laura Garcia, responsable de màrqueting de Benitosports, l'empresa que gestiona la coneguda cadena de botigues esportives Base. Avui dia, les vendes de roba i accessoris per al running suposen el 25% de la firma, i l'espai dedicat a aquest àmbit als seus establiments (més d'una desena a Barcelona i rodalia) s'hi ha quadruplicat. "I tot aquest augment l'hem viscut en època de crisi", destaca Garcia.
Fenomen anticíclic
El fenomen runner és anticíclic, creix en un moment de depressió econòmica. "Molta gent ha deixat el gimnàs i l'entrenador personal, s'ha oblidat de quotes fixes i s'ha llançat al carrer a córrer", expliquen des de Benitosports. Per aquest motiu, moltes empreses hi han detectat una gran oportunitat de negoci en època de vaques magres.
Així ho va fer el mataroní Joaquín León, fundador i gerent de Hoko Esport, una empresa de roba per a corredors (ara també s'estan obrint camí en ciclisme, triatló i esquí) creada fa set anys, en plena irrupció de la crisi econòmica. "Treballava en una firma tèxtil que estava molt tocada i em veia abocat l'atur amb 50 anys, així que estava obligat a moure'm", recorda. Corredor de fons que acumula dotzenes de curses, va decidir combinar la seva experiència en el món tèxtil amb la seva gran passió. "Anava a les maratons i m'adonava que cada cop s'hi apuntava més gent, que hi havia una demanda latent, i que allò s'havia d'aprofitar d'alguna manera", relata.
| Milers de corredors durant la darrera cursa 'Jean Bouin' de Barcelona. |
Avui, Hoko factura 1,8 milions d'euros amb vendes a través d'Internet a Europa i als Estats Units, compta amb 16 treballadors, fabricació pròpia que dóna feina 20 persones més i preveu arribar a un estoc de 150.000 peces. Com s'ho han fet? Amb una de les estratègies més velles i eficaces del món empresarial: ocupant un nínxol de mercat. "Com a corredor, estava fart de comprar roba deficient i massa cara, mai trobava el que volia, i vaig decidir que jo la podia fabricar", explica Leon. Quan va fundar l'empresa, va tenir clar que havia de produir roba de més qualitat i alhora més barata que la competència. Per aconseguir-ho, van apostar per eliminar intermediaris, centralitzar tota la producció a Catalunya i focalitzar gairebé el 100% de les vendes a través de la seva botiga online. El cas de Hoko simbolitza també la reactivació del tèxtil en una ciutat com Mataró, que va quedar molt tocada quan la crisi del sector va fer tancar moltes de les seves indústries vinculades al gènere de punt.
La bogeria del 'trailrunning'
Una altra ciutat catalana on els estralls del tèxtil van agreujar encara més els efectes de la crisi econòmica global és Igualada, on té la seu Tugawear, un nou cas d'èxit vinculat a l'auge del running. Les indústries tèxtils que han sobreviscut al tsunami però s'han vist obligades a reinventar-se han trobat en la roba de qualitat per a esportistes un dels pocs bots salvavides existents.
Tugawear és una marca especialitzada en trailrunning, les curses de muntanya que en els darrers anys han escalat fins al capdamunt de les preferències esportives de molts catalans, seguint el rastre dels mediàtics rècords de Killian Jornet. Illan Botines la va fundar l'any 2007. Volia deixar enrere el camp del tèxtil per a esports col·lectius (futbol, bàsquet, handbol...) perquè no hi veia "cap futur". "El client tan sols buscava preu i era impossible aportar valor afegit", recorda.
En aquells anys, les curses de muntanya eren un fenomen incipient, però ningú podia imaginar la popularitat que han assolit avui. Tanmateix a Tugawear van saber intuir-ho. Es van centrar en les equipacions personalitzades per a clubs i col·lectius de trail. Vuit anys més tard compten amb una trentena de treballadors i controlen directament totes les fases del producte, des del disseny fins a la venda passant per tota la fabricació.
Gestionar l'estancament
Les empreses tèxtils són les que treuen major rèdit d'aquest fenomen, però no pas les úniques. També han aparegut incomptables aplicacions per a mòbils, productes alimentaris específics, curses populars a dojo, un gran nombre de llibres i revistes que donen cobertura al tema, o fins i tot especialistes mèdics (fisioterapeutes, osteòpates) que han de tractar les lesions dels seus practicants. La indústria al voltant del runner floreix sense aturador. El repte ara és "gestionar aquesta maduresa", com expliquen des de Benitosports. "El fenomen ha vingut per quedar-se, però hem d'aprendre a moure'ns en l'estancament que vindrà irremeiablement", asseguren.