13
de Maig
de
2014
Combinar l'aprenentatge teòric en el centre educatiu amb les pràctiques remunerades a l'empresa. Aquesta és la pedra angular de la formació professional dual, un model formatiu cada vegada més en voga i establert com a peça clau del futur. Aquest sistema, que ara ha aplicat Desigual per primera vegada en el sector tèxtil de moda, busca que els alumnes tinguin uns coneixements més específics que els permetin adaptar-se a les necessitats de les empreses. Però això, la seva essència rau en aplicar el binomi teoria i pràctica.
"La FP dual és el millor model que tenim, els estudiants surten amb un alt nivell d'especialització i amb això les empreses s'estalvien haver de tornar a formar als seus treballadors", explica la directora de Recursos Humans de la multinacional germànica BASF, Rosa Marsal. I és que l'èxit de la formació professional dual, demostrada pels baixos nivells d'atur juvenil a Alemanya, té diferents vessants.
Empreses i alumnes, un benefici compartit
La formació professional dual és un model win win, on totes les parts implicades en treuen profit. "L'empresa vol tenir el personal format i que sigui eficient, d'aquesta manera no haurà d'invertir hores extres en la formació dels seus treballadors", explica Manuel Moreno, responsable de la formació de SEAT. Aquest model formatiu també permet que l'alumne s'adapti a les rutines de l'empresa i la conegui a fons abans de començar a treballar-hi. "Això fa que el rendiment sigui més complet i més immediat", comenta Marsal. Segons la directiva de BASF, amb l'FP dual la companyia fa una selecció més acurada i coneix més de prop a la gent que hi treballa, millorant la relaciólaboral.
L'altra cara de la moneda són els alumnes. Sovint, quan les empreses demanen experiència i els estudiants acabats de formar-se no en tenen s'entra en un cercle viciós ple de dificultats. "Els treballadors ja no tindran aquest mur de negacions", comenta Moreno. Les pràctiques que proposa l'FP dual també permeten tenir un camí amb menys traves a l'hora d'aconseguir feina. En el cas de SEAT, els membres de l'escola d'aprenents s'incorporen a treballar a l'empresa una vegada acaben la formació. A BASF, els alumnes finalitzen l'FP amb una estada de sis mesos a Alemanya amb tot pagat. "A més de tot l'aprenentatge, també incorporen una nova llengua i s'espavilen per moure's en una cultura diferent", apunta Marsal.
Fomenta l'ocupació juvenil i combat l'atur
Els joves són el futur i això sembla que les empreses que han adoptat la FP dual ho tenen molt clar. Davant de les preocupants dades de l'atur juvenil a Espanya, xifrades en 881.400 joves i amb una taxa situada en un alarmant 55,48%, el model de formació bilateral s'ha convertit en un trampolí ideal per saltar al mercat laboral.
"La FP dual té una motivació extra: l'estudiant sap que quan acabi trobarà feina i no estarà perdut", assegura Moreno. En el centre de producció de BASF, a Ludwigshafen, hi treballen unes 40.000 persones i anualment molts d'aquests treballadors es jubilen. "Per motius logístics, necessitem trobar relleu pel personal, així que invertim a formar a joves apassionats per la química", explica Marsal.
Alemanya, la referència
Les diferències entre en sistema espanyol i l'alemany són notòries. Fora de l'Estat, els cursos de formació eren més especialitzats, fet que acabava perjudicant els alumnes espanyols. "El problema de la FP a Espanya és que no estava orientada a la feina, sinó a l'aprenentatge teòric", es queixa Moreno. Ara, el model bilateral, emmirallat en el cas germànic, permet traslladar l'avantatge als estudiants del país.
"A Alemanya aquest model sempre ha estat un èxit i llavors vam pensar: i per què no ho implantem a Espanya?", reconeix Marsal. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), entre l'any 2008 i el 2013 un total de 19.462 espanyols van fer les maletes per emigrar al país presidit per Angela Merkel. "Vam decidir aprofitar aquesta tendència i aplicar la FP dual amb l'estada de pràctiques a Alemanya com a al·licient", conclou la directora de recursos humans de BASF.
Tot i les dades de l'INE, les fonts d'estadística alemanyes apunten a números molt més alts: 43.568 emigrants espanyols de 2008 a 2011. La companyia automobilística també n'ha volgut treure partit. "A SEAT vam basar-nos en l'experiència positiva d'empreses germanes com Volkswagen i Audi, que ja coneixien a fons i havien implantat el model amb èxit", confessa Moreno.
La importància de Catalunya
"En general, Catalunya sempre ha estat la comunitat més involucrada i interessada en la FP dual", afirma el responsable de la formació de SEAT. "Ens hem centrat a Catalunya perquè a Tarragona és on opera la planta de BASF, la més important d'Espanya", explica Marsal. I és que, tant per la companyia d'automòbils com per la química, el territori català és un centre logístic de primer nivell.
D'altra banda, la Generalitat recolza la fórmula aplicada amb èxit a països com Alemanya i Àustria. Per això, des del govern català s'impulsa i es fomenta aquest tipus de formació bilateral com a model de futur per a millorar la productivitat i l'ocupació a casa. Sens dubte, dos factors clau per a l'enfortiment de l'economia catalana. També cal destacar el paper positiu de les empreses, amb la col·laboració entre els centres de formació professional i aquestes entitats. A Catalunya hi ha una cinquantena de companyies i grups empresarials que donen suport a iniciatives d'aquest estil.
"La FP dual és el millor model que tenim, els estudiants surten amb un alt nivell d'especialització i amb això les empreses s'estalvien haver de tornar a formar als seus treballadors", explica la directora de Recursos Humans de la multinacional germànica BASF, Rosa Marsal. I és que l'èxit de la formació professional dual, demostrada pels baixos nivells d'atur juvenil a Alemanya, té diferents vessants.
Empreses i alumnes, un benefici compartit
La formació professional dual és un model win win, on totes les parts implicades en treuen profit. "L'empresa vol tenir el personal format i que sigui eficient, d'aquesta manera no haurà d'invertir hores extres en la formació dels seus treballadors", explica Manuel Moreno, responsable de la formació de SEAT. Aquest model formatiu també permet que l'alumne s'adapti a les rutines de l'empresa i la conegui a fons abans de començar a treballar-hi. "Això fa que el rendiment sigui més complet i més immediat", comenta Marsal. Segons la directiva de BASF, amb l'FP dual la companyia fa una selecció més acurada i coneix més de prop a la gent que hi treballa, millorant la relaciólaboral.
L'altra cara de la moneda són els alumnes. Sovint, quan les empreses demanen experiència i els estudiants acabats de formar-se no en tenen s'entra en un cercle viciós ple de dificultats. "Els treballadors ja no tindran aquest mur de negacions", comenta Moreno. Les pràctiques que proposa l'FP dual també permeten tenir un camí amb menys traves a l'hora d'aconseguir feina. En el cas de SEAT, els membres de l'escola d'aprenents s'incorporen a treballar a l'empresa una vegada acaben la formació. A BASF, els alumnes finalitzen l'FP amb una estada de sis mesos a Alemanya amb tot pagat. "A més de tot l'aprenentatge, també incorporen una nova llengua i s'espavilen per moure's en una cultura diferent", apunta Marsal.
Fomenta l'ocupació juvenil i combat l'atur
Els joves són el futur i això sembla que les empreses que han adoptat la FP dual ho tenen molt clar. Davant de les preocupants dades de l'atur juvenil a Espanya, xifrades en 881.400 joves i amb una taxa situada en un alarmant 55,48%, el model de formació bilateral s'ha convertit en un trampolí ideal per saltar al mercat laboral.
"La FP dual té una motivació extra: l'estudiant sap que quan acabi trobarà feina i no estarà perdut", assegura Moreno. En el centre de producció de BASF, a Ludwigshafen, hi treballen unes 40.000 persones i anualment molts d'aquests treballadors es jubilen. "Per motius logístics, necessitem trobar relleu pel personal, així que invertim a formar a joves apassionats per la química", explica Marsal.
Alemanya, la referència
Les diferències entre en sistema espanyol i l'alemany són notòries. Fora de l'Estat, els cursos de formació eren més especialitzats, fet que acabava perjudicant els alumnes espanyols. "El problema de la FP a Espanya és que no estava orientada a la feina, sinó a l'aprenentatge teòric", es queixa Moreno. Ara, el model bilateral, emmirallat en el cas germànic, permet traslladar l'avantatge als estudiants del país.
"A Alemanya aquest model sempre ha estat un èxit i llavors vam pensar: i per què no ho implantem a Espanya?", reconeix Marsal. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), entre l'any 2008 i el 2013 un total de 19.462 espanyols van fer les maletes per emigrar al país presidit per Angela Merkel. "Vam decidir aprofitar aquesta tendència i aplicar la FP dual amb l'estada de pràctiques a Alemanya com a al·licient", conclou la directora de recursos humans de BASF.
Tot i les dades de l'INE, les fonts d'estadística alemanyes apunten a números molt més alts: 43.568 emigrants espanyols de 2008 a 2011. La companyia automobilística també n'ha volgut treure partit. "A SEAT vam basar-nos en l'experiència positiva d'empreses germanes com Volkswagen i Audi, que ja coneixien a fons i havien implantat el model amb èxit", confessa Moreno.
La importància de Catalunya
"En general, Catalunya sempre ha estat la comunitat més involucrada i interessada en la FP dual", afirma el responsable de la formació de SEAT. "Ens hem centrat a Catalunya perquè a Tarragona és on opera la planta de BASF, la més important d'Espanya", explica Marsal. I és que, tant per la companyia d'automòbils com per la química, el territori català és un centre logístic de primer nivell.
D'altra banda, la Generalitat recolza la fórmula aplicada amb èxit a països com Alemanya i Àustria. Per això, des del govern català s'impulsa i es fomenta aquest tipus de formació bilateral com a model de futur per a millorar la productivitat i l'ocupació a casa. Sens dubte, dos factors clau per a l'enfortiment de l'economia catalana. També cal destacar el paper positiu de les empreses, amb la col·laboració entre els centres de formació professional i aquestes entitats. A Catalunya hi ha una cinquantena de companyies i grups empresarials que donen suport a iniciatives d'aquest estil.