Un supermercat espiritual

La disciplina del ioga té milions d’adeptes a tot el món. La pràctica, que aquest dimecres celebra el seu dia internacional, s’ha popularitzat en els darrers anys a casa nostra i ja és un dels esports més populars. Segons un estudi del portal especialitzat Aomm, un 28,9% de la població espanyola practica o ha practicat ioga qualque cop a la seva vida –sent andalusos, catalans, madrilenys i valencians els més ioguis de l’Estat-.

Aquesta és una pràctica que té les seves arrels a l’Índia i que compta amb més de 3.000 anys d’història. S’ha estès arreu del món gràcies, en part, a les celebrities que en venen les bondats com a secret de bellesa i per curar tots els mals d’Occident. I sembla que ho estem comprant amb delit: segons la mateixa enquesta, a un 52,54% de les persones que mai han fet ioga els agradaria practicar-lo.

El fenomen de masses ha esdevingut, doncs, un gran mercat que mou aproximadament 30.000 milions de dòlars al món. Després de l’Índia, els Estats Units és un dels països on hi ha més practicants. Al país es calcula que obren més estudis que Starbucks. Si als setanta fer una salutació al sol era una pràctica de hippies, avui dia és de les pràctiques més habituals. Segons Forbes allà hi ha 36,7 milions de persones –la majoria dones, en un 72%- que fan ioga i entre totes es gasten 16.800 milions de dòlars en roba, equips i classes. Això significa aproximadament uns 500 dòlars a l’any per persona.

El ioga mou aproximadament 30.000 milions de dòlars al món

Un èxit previsible

Una expansió que, segons Isabel Solana, de l’empresa catalana Happy Yoga, era previsible que tindria èxit. Per la professora, "el ioga es troba en un moment dolç", però no considera que sigui un bon negoci per a les escoles perquè el marge no és gaire gran. Per a Solana, el model hauria de ser de petites escoles de barri que atenguessin els seus alumnes des de la proximitat, fent que el marge fos més gran: "En el meu parer la quota hauria de ser de 150 euros al mes". Però el model dels grans gimnasos ha fet que el preu baixi de manera dràstica, "i no compensa a persones que han dedicat la seva vida a formar-se en el ioga", apunta.

"El meu mestre de ioga em va dir que m’arruïnaria muntant una escola de ioga. Certament, hem tingut moments durs, però hem sobreviscut fins i tot a una pujada del 21% de l'IVA", recorda. Avui dia, Happy Yoga, fundada l'any 1998, compta amb sis centres a Catalunya i set a Colòmbia, dóna classes a centenars d'alumnes i també ofereix formació per a professors.

Solana equipara la practica del ioga a una teràpia, més que no pas a una disciplina atlètica: "Una hora te teràpia costa com a mínim 50 euros, però com els referents són els centres de fitness que tenen una gran rotació, aconsegueixen baixar el preu", i a afegeix: "Anar a un gimnàs a fer ioga és com comprar mobles a Ikea".

De l'Índia al món passant pels The Beattles

A finals del s.XIX i principis del s.XX, mentre l'Índia era britànica i amb una gran popularitat de la gimnàstica noruega a Europa, els hindús van trobar una oportunitat en l'exportació de la seva pràctica de ioga a occident. "És una versió del ioga adaptada perquè els europeus que els agradava la gimnàstica fessin la gimnàstica de l'Índia", explica Solana. L'expansió va venir acompanyada, segons la seva opinió, "d'un descens de la  credibilitat de la religió que va deixar un anhel d'espiritualitat". Era el crim perfecte: "Els qui eren laics podien trobar una espiritualitat laica i, alhora, treballar el cos". Els The Beattles van fer la resta viatjant l'any 1968 a Rishikesh, al nord del país, per assistir a una sessió d'entrenament avançat de meditació.

Després de l’Índia, els Estats Units és un dels països on hi ha més practicants​ de ioga

A partir d’aquí, la pràctica ha envaït els gimnasos. Hi ha editorials només dedicades al ioga, webs especialitzats, classes online... Fins i tot la rendible benedicció del màrqueting ha fet que les marques del luxe s’hagin llançat a dissenyar peces de roba per acompanyar-nos en el camí cap al Samadhi amb una mica més d’estil. El negoci també abarca retirades espirituals, viatges a l’Índia per fer estades i grans festivals patrocinats per marques de te o de productes especialitzats.

El culte al cos d'Occident ha acceptat amb molta facilitat el ioga: "Està bé que s'hagi popularitzat la pràctica, però s'ha banalitzat. No obstant això, no ens farem mala sang, la llibertat és el més maco que hi ha", riu.

Certament, Occident ha exprimit el ioga com una forma de fitness més que el que en realitat és: una filosofia que es practica, deixant la introspecció a banda i centrant-se en la pràctica física (i en la rendibilitat del negoci).