02
de Maig
de
2013
Act.
03
de Maig
de
2013
Les vinyes del Penedès, les rabasses de bona mena que es renoven des de fa segles, no sols aguanten totes les envestides de les crisis i de la competència. Són ara més ufanoses que mai. Sobretot les que aporten els mostos que esdevenen cava. Josep Lluís Bonet, de 71 anys, president de l'empresa familiar Freixenet, ens ho va deixar clar mentre esmorzàvem a l'Hotel Palace de Barcelona (abans Ritz), convocats per Fòrum Europa-Tribuna Catalunya.
Bonet encomanà optimisme. Ho comentaren uns companys de taula. Potser molts anàrem a aquella trobada predisposats a veure l'ampolla de la realitat mig plena, i no mig buida. Vaig copsar aquest capteniment positiu en saludar allí, quan entrava, a Núria Basi, presidenta de la firma de moda Armand Basi, i membre de la Fundació de Marques d'anomenada. Un altre convidat, Ferran Tarradellas, cap de la representació de la Unió Europea a Barcelona, també em causà aquesta impressió quan vaig parlar amb ell abans de seure a taula. És clar que era l'endemà de Sant Jordi, un dia en què any rere any -i cada cop més- hi ha en els carrers de Catalunya un esclat espontani de joia, esperança, tolerància i sensibilitat. El disgust que ens donà el Barça d'aquella nit passada (4-0!) només entelava una mica els ànims del matí.
"Sóc un optimista visceral", va dir Josep Lluís Bonet, quan li preguntaren sobre el futur de les empreses catalanes. Tirarem endavant, aclarí, si internacionalitzem més les nostres marques: la de cada empresa, però també les marques Barcelona i Catalunya. Les vendes de cava català a Espanya caigueren un 6'28 % l'any 2012. En part pel boicot. Ho compensaren, amb escreix, les vendes arreu del món. La casa Freixenet és líder mundial en el sector del cava amb etiquetes senyeres com Carta Nevada, oberta el 1941, un dels anys més foscos de la postguerra; i Cordón Negro, estrenada el 1974, l'any més dur de la crisi del petroli que esclatà el 1973.
Els seus mestres
Bonet, l'optimisme el té de nissaga. Els de can Freixenet porten a l'ADN l'orgull legítim de la marca i una sana ambició empresarial. Bonet, doctor en Dret i professor per oposició, reconeix que tingué dos primers mestres. Un a la Universitat: el catedràtic Josep Lluís Sureda, a qui molts alumnes recordem com un savi de veritat (intel·ligent i civilitzat com era, ara no el fitxarien com a tertulià, ni a la ràdio ni a la televisió).
Bonet tenia un altre mestre, a casa seva: l'oncle Josep Ferrer Sala, de 87 anys, sempre amb un ull posat sobre els vinyers i un altre sobre les dades. President més que honorífic, Ferrer Sala, com molts sèniors catalans, lliurà sempre els seus excedents d'embranzida personal a causes culturals catalanes i solidàries: Museu Nacional d'Art Catalunya, Orfeó Català, Liceu, Fundació Bosch i Gimpera.
L'empenta ve de lluny. Francesc Sala i Farrés, besavi de Josep Ferrer i Sala, convertí els vinyets de Can Sala, a Sant Sadurní d'Anoia, en bressol d'aquesta potència internacional dels vins escumosos que factura 500 milions d'euros l'any. Era l'any 1914. L'any vinent, doncs, faran festa grossa.
Bonet encomanà optimisme. Ho comentaren uns companys de taula. Potser molts anàrem a aquella trobada predisposats a veure l'ampolla de la realitat mig plena, i no mig buida. Vaig copsar aquest capteniment positiu en saludar allí, quan entrava, a Núria Basi, presidenta de la firma de moda Armand Basi, i membre de la Fundació de Marques d'anomenada. Un altre convidat, Ferran Tarradellas, cap de la representació de la Unió Europea a Barcelona, també em causà aquesta impressió quan vaig parlar amb ell abans de seure a taula. És clar que era l'endemà de Sant Jordi, un dia en què any rere any -i cada cop més- hi ha en els carrers de Catalunya un esclat espontani de joia, esperança, tolerància i sensibilitat. El disgust que ens donà el Barça d'aquella nit passada (4-0!) només entelava una mica els ànims del matí.
"Sóc un optimista visceral", va dir Josep Lluís Bonet, quan li preguntaren sobre el futur de les empreses catalanes. Tirarem endavant, aclarí, si internacionalitzem més les nostres marques: la de cada empresa, però també les marques Barcelona i Catalunya. Les vendes de cava català a Espanya caigueren un 6'28 % l'any 2012. En part pel boicot. Ho compensaren, amb escreix, les vendes arreu del món. La casa Freixenet és líder mundial en el sector del cava amb etiquetes senyeres com Carta Nevada, oberta el 1941, un dels anys més foscos de la postguerra; i Cordón Negro, estrenada el 1974, l'any més dur de la crisi del petroli que esclatà el 1973.
Els seus mestres
Bonet, l'optimisme el té de nissaga. Els de can Freixenet porten a l'ADN l'orgull legítim de la marca i una sana ambició empresarial. Bonet, doctor en Dret i professor per oposició, reconeix que tingué dos primers mestres. Un a la Universitat: el catedràtic Josep Lluís Sureda, a qui molts alumnes recordem com un savi de veritat (intel·ligent i civilitzat com era, ara no el fitxarien com a tertulià, ni a la ràdio ni a la televisió).
Bonet tenia un altre mestre, a casa seva: l'oncle Josep Ferrer Sala, de 87 anys, sempre amb un ull posat sobre els vinyers i un altre sobre les dades. President més que honorífic, Ferrer Sala, com molts sèniors catalans, lliurà sempre els seus excedents d'embranzida personal a causes culturals catalanes i solidàries: Museu Nacional d'Art Catalunya, Orfeó Català, Liceu, Fundació Bosch i Gimpera.
L'empenta ve de lluny. Francesc Sala i Farrés, besavi de Josep Ferrer i Sala, convertí els vinyets de Can Sala, a Sant Sadurní d'Anoia, en bressol d'aquesta potència internacional dels vins escumosos que factura 500 milions d'euros l'any. Era l'any 1914. L'any vinent, doncs, faran festa grossa.