El passat 30 de març, el raper Jay-Z va vestir-se de Robespierre per proclamar la revolució en la indústria de l'streaming musical. Fart dels minsos beneficis que plataformes preponderants aportaven als artistes, i envalentit pel rebuig que Spotify generava entre col·legues com Taylor Swift, Lady Gaga o Coldplay, l'exitós músic i productor va decidir llançar-se a la conquesta del mercat amb Tidal.
I ho va fer amb un exercit de primera: a la presentació del nou servei a Nova York el van acompanyar estrelles com Madonna, Beyoncé, Kanye West, Rihanna, Daft Punk, Nicky Minaj i Usher, entre d'altres. I què se n'ha fet d'aquesta revolució? Mirin quin servei de música en streaming utilitzen i sabran si la Tidal és o no una història d'èxit.
No deu ser fàcil per a un músic i empresari d'èxit com Jay-Z reconèixer un fracàs i, de fet, es resisteix a fer-ho. En la presentació de Tidal, el raper animava els seus col·legues a "escriure la història del nostre puny i lletra" i proposava "un millor servei i una millor experiència tant per artistes com per al públic".
Bons propòsits per a un experiment que ja es pot qualificar de fallit. Tidal va arrencar amb poc més de 100.000 abonats i, en l'última actualització de la xifra (facilitada a l'abril), fregava els 800.000 usuaris. Un món de distància respecte als 15 milions que paguen per utilitzar Spotify.
Tidal presentava (i presenta) un servei amb la millor qualitat de so del mercat, un catàleg de 25 milions de cançons (per 20 d'Spotify) i continguts paral·lels, com vídeos musicals en alta definició. Com ha pogut fallar un servei millorat i patrocinat pels més grans artistes?
Els experts en màrqueting i els mitjans de comunicació van coincidir a assenyalar un primer error en el format de la presentació. L'acumulació d'estrelles en el seu llançament va generar un efecte rebuig tant en els usuaris com en la resta de músics, que van veure Tidal com la plataforma d'streaming de l'star-system. Així ho van expressar artistes com Lily Allen, Mumford&Sons o Death Cab for Cutie, que van queixar-se del plantejament elitista de la proposta.
Tampoc va ajudar Tidal la posició preponderant d'Spotify en el món de l'streaming. A la companyia sueca li va costar nou anys situar-se al mercat, però ara és la primera opció per escoltar música per a 15 milions d'usuaris de pagament i 45 que utilitzen la versió gratuïta. Jay-Z s'hi va voler enfrontar apostant per la qualitat del so, però també per uns preus molt superiors que fessin viable la proposta i, alhora, compensar justament als artistes per la utilització del seu catàleg.
A falta d'un gir dramàtic de la història, Tidal va camí de l'oblit, el que pot ser una ferida dolorosa en l'orgull de Jay-Z, però només una rascada en la cartera d'un músic que acumula un patrimoni de més de 500 milions d'euros. Jay-Z ha venut més de 100 milions de discos i compta amb participacions en equips de l'NBA i la MLB, les multimilionàries lligues de bàsquet i beisbol nord-americanes.
I ho va fer amb un exercit de primera: a la presentació del nou servei a Nova York el van acompanyar estrelles com Madonna, Beyoncé, Kanye West, Rihanna, Daft Punk, Nicky Minaj i Usher, entre d'altres. I què se n'ha fet d'aquesta revolució? Mirin quin servei de música en streaming utilitzen i sabran si la Tidal és o no una història d'èxit.
No deu ser fàcil per a un músic i empresari d'èxit com Jay-Z reconèixer un fracàs i, de fet, es resisteix a fer-ho. En la presentació de Tidal, el raper animava els seus col·legues a "escriure la història del nostre puny i lletra" i proposava "un millor servei i una millor experiència tant per artistes com per al públic".
Bons propòsits per a un experiment que ja es pot qualificar de fallit. Tidal va arrencar amb poc més de 100.000 abonats i, en l'última actualització de la xifra (facilitada a l'abril), fregava els 800.000 usuaris. Un món de distància respecte als 15 milions que paguen per utilitzar Spotify.
Tidal presentava (i presenta) un servei amb la millor qualitat de so del mercat, un catàleg de 25 milions de cançons (per 20 d'Spotify) i continguts paral·lels, com vídeos musicals en alta definició. Com ha pogut fallar un servei millorat i patrocinat pels més grans artistes?
Els experts en màrqueting i els mitjans de comunicació van coincidir a assenyalar un primer error en el format de la presentació. L'acumulació d'estrelles en el seu llançament va generar un efecte rebuig tant en els usuaris com en la resta de músics, que van veure Tidal com la plataforma d'streaming de l'star-system. Així ho van expressar artistes com Lily Allen, Mumford&Sons o Death Cab for Cutie, que van queixar-se del plantejament elitista de la proposta.
Tampoc va ajudar Tidal la posició preponderant d'Spotify en el món de l'streaming. A la companyia sueca li va costar nou anys situar-se al mercat, però ara és la primera opció per escoltar música per a 15 milions d'usuaris de pagament i 45 que utilitzen la versió gratuïta. Jay-Z s'hi va voler enfrontar apostant per la qualitat del so, però també per uns preus molt superiors que fessin viable la proposta i, alhora, compensar justament als artistes per la utilització del seu catàleg.
A falta d'un gir dramàtic de la història, Tidal va camí de l'oblit, el que pot ser una ferida dolorosa en l'orgull de Jay-Z, però només una rascada en la cartera d'un músic que acumula un patrimoni de més de 500 milions d'euros. Jay-Z ha venut més de 100 milions de discos i compta amb participacions en equips de l'NBA i la MLB, les multimilionàries lligues de bàsquet i beisbol nord-americanes.