26
de Març
de
2016
Més de 400 persones han après com viure amb entusiasme gràcies a la conferència que Victor Küppers (@vkuppers) ha ofert recentment al SC Trade Center. El formador i conferenciant, que alhora fa classes de Direcció Comercial a la Universitat Internacional de Catalunya i a la Universitat de Barcelona, els hi ha donat una lliçó de vida amb la passió i l'entusiasme com a ingredients principals, habituals als seus discursos.
Conceptes com l'alegria, l'afecte i l'actitud dominen la xerrada d'aquest reconegut conferenciant, que acumula milions de visites en els seus vídeos a YouTube. Després de l'exitosa xerrada hem conversat amb ell.
Assegura que la gent va per la vida com pollastres sense cap.
Vivim l'època de l'estrès, de la rapidesa i de la urgència. Però no ho canviarem, el segle XXI és així, tot va ràpid. La solució no és anar a la muntanya amb un hort i dues vaques. S'ha de saber que l'entorn ens impulsa a anar molt de pressa i això et porta a la superficialitat. I quan te n'adones, que és per un cop dur que et dóna la vida, sovint és massa tard.
I com es pot aturar aquest ritme?
La clau no és canviar el ritme del món, sinó en ser conscient que s'han de reivindicar moments per la pausa i reflexionar sobre allò que és important realment. Sortir del dia a dia per posar ordre. Abans la gent feia recessos espirituals de tres dies i ara hi ha qui li dedica mitja hora al dia.
Ha fet molt èmfasi en la importància de l'actitud.
Quan tens una actitud positiva, tens capacitat i forces per afrontar qualsevol problema. Quan estàs baix d'ànim, tot se't fa una muntanya. Un ha de ser responsable de la seva actitud: el teu estat d'ànim és la teva responsabilitat i has de treballar per anar animat en un entorn, com l'actual, que no ajuda.
Com deia, hi ha molts cops a la vida. Sempre hem d'estar alegres?
Tothom té dret a estar desanimat. Però una cosa és que sigui puntual i l'altre és que sigui un estat perenne. La vida són problemes i tothom en té. Però hi ha drames i situacions a resoldre, i hi ha gent que de situacions menors en fa grans drames. La vida ja ens dóna drames: et pot canviar en dos segons, té cops duríssims. Per tant, si no tenim drames i arribem a final de mes amb dignitat, estem en el grup de privilegiats de tot el món.
I deia que els privilegiats tenen l'obligació d'ajudar.
El més normal en situacions dramàtiques és enfonsar-te. La nostra obligació és ajudar.
La gent alegre és molt important, comentava.
La gent que és alegre, que somriu, que té sentit de l'humor és una ONG amb potes, perquè va aixecant l'ànim de la gent. Hi ha qui reparteix menjar i qui reparteix ànims. I és que la majoria de les persones que veus van com pansides, tothom va a la seva, ningú t'ajuda. No perquè som males persones, sinó pel ritme que portem.
Però assegura que la gent està molt tarada.
A mi els experiments que faig em demostren que estem molt tarats: les persones no saluden en entrar un bar, a la persona que tenen al costat al bus... Vaig fer un experiment amb la meva mare: li queien monedes a terra en una cua, i ningú l'ajudava. Quan estàs rodejat de tarats no te n'adones, però ho estem.
Aquest contingut ha estat publicat originalment a TOT Sant Cugat.
Conceptes com l'alegria, l'afecte i l'actitud dominen la xerrada d'aquest reconegut conferenciant, que acumula milions de visites en els seus vídeos a YouTube. Després de l'exitosa xerrada hem conversat amb ell.
Assegura que la gent va per la vida com pollastres sense cap.
Vivim l'època de l'estrès, de la rapidesa i de la urgència. Però no ho canviarem, el segle XXI és així, tot va ràpid. La solució no és anar a la muntanya amb un hort i dues vaques. S'ha de saber que l'entorn ens impulsa a anar molt de pressa i això et porta a la superficialitat. I quan te n'adones, que és per un cop dur que et dóna la vida, sovint és massa tard.
I com es pot aturar aquest ritme?
La clau no és canviar el ritme del món, sinó en ser conscient que s'han de reivindicar moments per la pausa i reflexionar sobre allò que és important realment. Sortir del dia a dia per posar ordre. Abans la gent feia recessos espirituals de tres dies i ara hi ha qui li dedica mitja hora al dia.
Ha fet molt èmfasi en la importància de l'actitud.
Quan tens una actitud positiva, tens capacitat i forces per afrontar qualsevol problema. Quan estàs baix d'ànim, tot se't fa una muntanya. Un ha de ser responsable de la seva actitud: el teu estat d'ànim és la teva responsabilitat i has de treballar per anar animat en un entorn, com l'actual, que no ajuda.
Com deia, hi ha molts cops a la vida. Sempre hem d'estar alegres?
Tothom té dret a estar desanimat. Però una cosa és que sigui puntual i l'altre és que sigui un estat perenne. La vida són problemes i tothom en té. Però hi ha drames i situacions a resoldre, i hi ha gent que de situacions menors en fa grans drames. La vida ja ens dóna drames: et pot canviar en dos segons, té cops duríssims. Per tant, si no tenim drames i arribem a final de mes amb dignitat, estem en el grup de privilegiats de tot el món.
I deia que els privilegiats tenen l'obligació d'ajudar.
El més normal en situacions dramàtiques és enfonsar-te. La nostra obligació és ajudar.
La gent alegre és molt important, comentava.
La gent que és alegre, que somriu, que té sentit de l'humor és una ONG amb potes, perquè va aixecant l'ànim de la gent. Hi ha qui reparteix menjar i qui reparteix ànims. I és que la majoria de les persones que veus van com pansides, tothom va a la seva, ningú t'ajuda. No perquè som males persones, sinó pel ritme que portem.
Però assegura que la gent està molt tarada.
A mi els experiments que faig em demostren que estem molt tarats: les persones no saluden en entrar un bar, a la persona que tenen al costat al bus... Vaig fer un experiment amb la meva mare: li queien monedes a terra en una cua, i ningú l'ajudava. Quan estàs rodejat de tarats no te n'adones, però ho estem.
Aquest contingut ha estat publicat originalment a TOT Sant Cugat.