09
de Gener
de
2015
"Ara que ja ets gran cal que parlem de coses serioses, no de nois: inversions, extorsions, acomiadaments massius...". Això és el que el personatge del Senyor Pla deia fa pocs dies a la Pati Pla en una emissió del Súper3, el club infantil de la Televisió de Catalunya. El Senyor Pla és el dolent, i és empresari.
En una entrevista amb VIAempresa, Xavier Sala i Martín lamentava que "a les sèries de televisió i a les pel·lícules els empresaris sempre són els dolents. Quan un és petit, qui vol ser el dolent de la pel·lícula, el que roba al pobre treballador? Si els empresaris són els dolents, ningú voldrà ser empresari". Marc Bonavia, fundador de SIT Mobile i president de l'Aijec també denunciava en una altra entrevista amb aquest diari que "empresari s'associa a gomina, puros, prostitutes i cocaïna".
Sembla, doncs, que s'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu una mala fama sobre la figura de l'empresari que es veu reflectida en la seva aparició a sèries i pel·lícules, i fins i tot també als programes infantils. Els empresaris de debò reclamen revertir la situació però, com hem arribat fins aquí?
"La ficció té una tendència natural a buscar el conflicte, la realitat és avorrida"
David Plana (@DavidPlana), guionista i creador i director argumental de La Riera fins el passat setembre, assegura a VIAempresa que "m'havia arribat aquest comentari. Totes les professions que es veuen reflectides en la ficció difícilment estan contentes". Per aquest creador de ficció televisiva, el gènere "té una tendència natural a buscar el conflicte i la imperfecció perquè si tot és idíl·lic no hi ha drama, la realitat és avorrida".
Plana treu ferro a la imatge negativa dels empresaris i assegura que "els metges de ficció també cometen errors que un de debò diria que no passen mai". Al seu entendre, "la ficció no vol fer un retrat, sinó que utilitza la realitat per crear una trama. Si hi ha empresaris han de donar joc com la resta de professions".
A La Riera, l'actual culebrot de tarda de TV3 que ja ha superat els 1.000 episodis; els espectadors hi poden trobar el Claudi (Pere Arquillué), la Lídia (Anna Sahun) o el Balló (David Baigés), empresaris implicats en trames corruptes, sense escrúpols a l'hora de fer diners i que no tenen cap problema a l'hora de contractar sicaris o posar càmeres ocultes si és necessari extorsionar.
Judith Viader, directora general de Frit Ravich, consultada per VIAempresa sobre la qüestió, creu que "la imatge a les sèries clarament no reflecteix la realitat dels empresaris. Dels que jo em rodejo són gent amb molta empenta, moltes ganes i molt il·lusionats per tirar endavant el seu negoci i fer les coses ben fetes".
Viader reconeix que "a tots els col·lectius hi ha gent que fa bé les coses i gent que no; però fa molta ràbia que als mitjans de comunicació sempre hi hagi aquesta imatge de la part més lletja dels empresaris".
David Plana, en canvi, defensa que "a La Riera també hi ha empresaris bons. El Sergi (Jordi Planas) i l'Ernest (David Selvas) han obert restaurants. S'ha utilitzat el Claudi com a personatge tèrbol perquè dóna més joc dramàtic que una altra professió: té contactes amb més gent, mou diners, etc".
El creador de la sèrie destaca que "la ficció no ha de donar bona o mala imatge de ningú. L'únic compromís que té és amb la pròpia ficció: que les trames siguin coherents i atrapin l'espectador".
"Se'ls dibuixa com gent egoista, que només pensa en ells i molt poc en la comunitat"
Xavier Ferràs (@XavierFerras), degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, reclama com a "vital canviar aquesta percepció". Ferràs admet a VIAempresa que "a les sèries es potencien els comportaments extrems, però entenem que el comportament de partida és negatiu, i això es dóna per suposat". L'expert constata que "se'ls dibuixa com gent egoista, que només pensa en ells i molt poc en la comunitat".
Al seu parer, "fer un país competitiu significa tenir uns referents socials determinats. La gent que triomfa, és capaç de fer diners i reinvertir-los creant llocs de treball, hauria d'estar molt ben valorada en una societat que té un percentatge d'atur tercermundista com la nostra". Per això reclama potenciar aquesta figura igual que s'ha fet amb la del científic. "Tenim una molt bona imatge dels científics, i això és excel·lent. Però per ser un país capaç de generar coneixement i transformar-lo en valor econòmic hem de tenir també molt bona imatge de l'empresari".
"En el poble d'una sèrie catalana tothom era bo menys l'empresari"
Per tal d'exemplificar la seva tesi, Xavier Ferràs posa l'exemple d'una anècdota viscuda fa pocs anys treballant per a una agència de promoció econòmica. "En una producció catalana hi havia la figura d'un empresari que en el poble on vivia era l'únic dolent. Tothom era bo excepte l'empresari, que era el l'espavilat del poble", recorda.
En aquell moment un dels objectius de l'agència era potenciar la figura de l'emprenedor i la importància d'innovar. "Que el referent social construït a través de la televisió pública fos l'empresari-espavilat, no ens anava a favor. Vaig contactar amb el responsable d'innovació de Televisió de Catalunya i li vaig demanar alinear-nos perquè nosaltres donàvem uns missatges per una banda i a la televisió s'estava creant un referent social que no era el correcte".
El resultat van ser algunes correccions: ja que no tindria sentit canviar el personatge, es va decidir incorporar la figura d'un emprenedor. "Es va triar la imatge d'una dona que no seria emprenedora, sinó enginyera. I poc després es va introduir la figura d'un noi que acaba d'estudiar i es fa emprenedor". De seguida, però, "es torna un espavilat i comença a adoptar el comportament de l'empresari sènior. És un egoista que només mira pels seus interessos, que li preocupen molt els diners, etc", recorda Ferràs.
Sempre des del respecte cap a la feina dels altres, Ferràs desitjaria "construir sèries al voltant de la figura de l'emprenedor i l'empresari. Veure quins reptes afronten, com generen valor per a la societat". En definitiva, constatar "la importància de tenir empresaris compromesos amb la societat civil per crear un país competitiu i capdavanter".
"Hem de fer autocrítica, no hem reivindicat prou la figura de l'empresari"
Preguntat sobre els motius d'aquesta construcció social, Xavier Ferràs es mostra contundent a l'afirmar que "no podem culpabilitzar la població empresarial de la creació d'aquest referent social". Al seu entendre, "és un component cultural, molt arrelat. A la cultura del sud d'Europa, més catòlica, el treball és vist com una càrrega, Déu ens castiga fent-nos treballar. En canvi, en el nord d'Europa i els països anglosaxons, de tradició luterana, el treball és percebut com una forma de desenvolupament personal".
Tot i així, Judith Viader, de Frit Ravich, reconeix que "hem de ser autocrítics. Quan hi ha un cas de corrupció és molt mediàtic, i des de la part dels empresaris no hem reivindicat prou la importància d'aquesta figura".
"Estem transmetent als joves una imatge dolenta de ser empresari"
Viader, més enllà de l'anècdota més o menys important que resulti la qüestió, reconeix que "em sap molt greu per la visió que ofereix a la gent jove i la mainada. Els estem transmetent aquesta imatge dolenta de ser empresari, quan la realitat és una altra cosa". La directora general de Frit Ravich lamenta que "no aprofitem les sèries i les pel·lícules per transmetre la seva part positiva: l'esperit de superació, de treball, de compartir una il·lusió o de tirar endavant un projecte".
De fet, Viader explica que "sempre que fem xerrades a les escoles pregunto quina visió tenen dels empresaris, i a vegades fa feredat el que et contesten. Després preguntes sobre qui creuen que dóna feina i et contesten que les empreses. Els hem de fer veure que darrere de les empreses hi ha persones".
"Si fem pedagogia a través de la ficció, no ho aconseguirem"
David Plana, allunyat d'aquesta visió, creu que "som un país amb una tradició de ficció molt curta. I passa amb els empresaris i fins i tot més amb els polítics. Als Estats Units fa anys que s'inventen històries sobre presidents, empresaris o tot tipus de personatges dolents".
Plana lamenta que "encara ens confonem i si a una ficció surt un personatge que fa una cosa malament encara s'entén com si s'estigués donant una opinió sobre aquell col·lectiu, i no és així en absolut".
Guionista també en sèries com Ventdelplà, Jet Lag o La Memòria dels Cargols, assegura que "la televisió ja té els seus espais instructius i pedagògics; i la ficció és ficció. Si fem pedagogia a través de la ficció no ho aconseguirem, perquè no hi ha res que repeli més a l'espectador que això". I insisteix: "la ficció no ha de donar una bona imatge de ningú".
En una entrevista amb VIAempresa, Xavier Sala i Martín lamentava que "a les sèries de televisió i a les pel·lícules els empresaris sempre són els dolents. Quan un és petit, qui vol ser el dolent de la pel·lícula, el que roba al pobre treballador? Si els empresaris són els dolents, ningú voldrà ser empresari". Marc Bonavia, fundador de SIT Mobile i president de l'Aijec també denunciava en una altra entrevista amb aquest diari que "empresari s'associa a gomina, puros, prostitutes i cocaïna".
Sembla, doncs, que s'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu una mala fama sobre la figura de l'empresari que es veu reflectida en la seva aparició a sèries i pel·lícules, i fins i tot també als programes infantils. Els empresaris de debò reclamen revertir la situació però, com hem arribat fins aquí?
"La ficció té una tendència natural a buscar el conflicte, la realitat és avorrida"
David Plana (@DavidPlana), guionista i creador i director argumental de La Riera fins el passat setembre, assegura a VIAempresa que "m'havia arribat aquest comentari. Totes les professions que es veuen reflectides en la ficció difícilment estan contentes". Per aquest creador de ficció televisiva, el gènere "té una tendència natural a buscar el conflicte i la imperfecció perquè si tot és idíl·lic no hi ha drama, la realitat és avorrida".
Plana treu ferro a la imatge negativa dels empresaris i assegura que "els metges de ficció també cometen errors que un de debò diria que no passen mai". Al seu entendre, "la ficció no vol fer un retrat, sinó que utilitza la realitat per crear una trama. Si hi ha empresaris han de donar joc com la resta de professions".
A La Riera, l'actual culebrot de tarda de TV3 que ja ha superat els 1.000 episodis; els espectadors hi poden trobar el Claudi (Pere Arquillué), la Lídia (Anna Sahun) o el Balló (David Baigés), empresaris implicats en trames corruptes, sense escrúpols a l'hora de fer diners i que no tenen cap problema a l'hora de contractar sicaris o posar càmeres ocultes si és necessari extorsionar.
Judith Viader, directora general de Frit Ravich, consultada per VIAempresa sobre la qüestió, creu que "la imatge a les sèries clarament no reflecteix la realitat dels empresaris. Dels que jo em rodejo són gent amb molta empenta, moltes ganes i molt il·lusionats per tirar endavant el seu negoci i fer les coses ben fetes".
Viader reconeix que "a tots els col·lectius hi ha gent que fa bé les coses i gent que no; però fa molta ràbia que als mitjans de comunicació sempre hi hagi aquesta imatge de la part més lletja dels empresaris".
David Plana, en canvi, defensa que "a La Riera també hi ha empresaris bons. El Sergi (Jordi Planas) i l'Ernest (David Selvas) han obert restaurants. S'ha utilitzat el Claudi com a personatge tèrbol perquè dóna més joc dramàtic que una altra professió: té contactes amb més gent, mou diners, etc".
El creador de la sèrie destaca que "la ficció no ha de donar bona o mala imatge de ningú. L'únic compromís que té és amb la pròpia ficció: que les trames siguin coherents i atrapin l'espectador".
"Se'ls dibuixa com gent egoista, que només pensa en ells i molt poc en la comunitat"
Xavier Ferràs (@XavierFerras), degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, reclama com a "vital canviar aquesta percepció". Ferràs admet a VIAempresa que "a les sèries es potencien els comportaments extrems, però entenem que el comportament de partida és negatiu, i això es dóna per suposat". L'expert constata que "se'ls dibuixa com gent egoista, que només pensa en ells i molt poc en la comunitat".
Al seu parer, "fer un país competitiu significa tenir uns referents socials determinats. La gent que triomfa, és capaç de fer diners i reinvertir-los creant llocs de treball, hauria d'estar molt ben valorada en una societat que té un percentatge d'atur tercermundista com la nostra". Per això reclama potenciar aquesta figura igual que s'ha fet amb la del científic. "Tenim una molt bona imatge dels científics, i això és excel·lent. Però per ser un país capaç de generar coneixement i transformar-lo en valor econòmic hem de tenir també molt bona imatge de l'empresari".
"En el poble d'una sèrie catalana tothom era bo menys l'empresari"
Per tal d'exemplificar la seva tesi, Xavier Ferràs posa l'exemple d'una anècdota viscuda fa pocs anys treballant per a una agència de promoció econòmica. "En una producció catalana hi havia la figura d'un empresari que en el poble on vivia era l'únic dolent. Tothom era bo excepte l'empresari, que era el l'espavilat del poble", recorda.
En aquell moment un dels objectius de l'agència era potenciar la figura de l'emprenedor i la importància d'innovar. "Que el referent social construït a través de la televisió pública fos l'empresari-espavilat, no ens anava a favor. Vaig contactar amb el responsable d'innovació de Televisió de Catalunya i li vaig demanar alinear-nos perquè nosaltres donàvem uns missatges per una banda i a la televisió s'estava creant un referent social que no era el correcte".
El resultat van ser algunes correccions: ja que no tindria sentit canviar el personatge, es va decidir incorporar la figura d'un emprenedor. "Es va triar la imatge d'una dona que no seria emprenedora, sinó enginyera. I poc després es va introduir la figura d'un noi que acaba d'estudiar i es fa emprenedor". De seguida, però, "es torna un espavilat i comença a adoptar el comportament de l'empresari sènior. És un egoista que només mira pels seus interessos, que li preocupen molt els diners, etc", recorda Ferràs.
Sempre des del respecte cap a la feina dels altres, Ferràs desitjaria "construir sèries al voltant de la figura de l'emprenedor i l'empresari. Veure quins reptes afronten, com generen valor per a la societat". En definitiva, constatar "la importància de tenir empresaris compromesos amb la societat civil per crear un país competitiu i capdavanter".
"Hem de fer autocrítica, no hem reivindicat prou la figura de l'empresari"
Preguntat sobre els motius d'aquesta construcció social, Xavier Ferràs es mostra contundent a l'afirmar que "no podem culpabilitzar la població empresarial de la creació d'aquest referent social". Al seu entendre, "és un component cultural, molt arrelat. A la cultura del sud d'Europa, més catòlica, el treball és vist com una càrrega, Déu ens castiga fent-nos treballar. En canvi, en el nord d'Europa i els països anglosaxons, de tradició luterana, el treball és percebut com una forma de desenvolupament personal".
Tot i així, Judith Viader, de Frit Ravich, reconeix que "hem de ser autocrítics. Quan hi ha un cas de corrupció és molt mediàtic, i des de la part dels empresaris no hem reivindicat prou la importància d'aquesta figura".
"Estem transmetent als joves una imatge dolenta de ser empresari"
Viader, més enllà de l'anècdota més o menys important que resulti la qüestió, reconeix que "em sap molt greu per la visió que ofereix a la gent jove i la mainada. Els estem transmetent aquesta imatge dolenta de ser empresari, quan la realitat és una altra cosa". La directora general de Frit Ravich lamenta que "no aprofitem les sèries i les pel·lícules per transmetre la seva part positiva: l'esperit de superació, de treball, de compartir una il·lusió o de tirar endavant un projecte".
De fet, Viader explica que "sempre que fem xerrades a les escoles pregunto quina visió tenen dels empresaris, i a vegades fa feredat el que et contesten. Després preguntes sobre qui creuen que dóna feina i et contesten que les empreses. Els hem de fer veure que darrere de les empreses hi ha persones".
"Si fem pedagogia a través de la ficció, no ho aconseguirem"
David Plana, allunyat d'aquesta visió, creu que "som un país amb una tradició de ficció molt curta. I passa amb els empresaris i fins i tot més amb els polítics. Als Estats Units fa anys que s'inventen històries sobre presidents, empresaris o tot tipus de personatges dolents".
Plana lamenta que "encara ens confonem i si a una ficció surt un personatge que fa una cosa malament encara s'entén com si s'estigués donant una opinió sobre aquell col·lectiu, i no és així en absolut".
Guionista també en sèries com Ventdelplà, Jet Lag o La Memòria dels Cargols, assegura que "la televisió ja té els seus espais instructius i pedagògics; i la ficció és ficció. Si fem pedagogia a través de la ficció no ho aconseguirem, perquè no hi ha res que repeli més a l'espectador que això". I insisteix: "la ficció no ha de donar una bona imatge de ningú".