28
de Març
de
2015
Christian Felber (Salsburg, 1972) dóna classes a la Universitat d'Economia de Viena però no és economista sinó "universalista". "Volia estudiar Ciències Universals però em van dir que aquesta carrera no existia, que no era important", recorda durant una entrevista amb VIAempresa, al Claustre del Monestir de Sant Cugat.
El seu últim llibre, Dinero. De fin a medio, ha estat guardonat amb el premi getAbstract International Book Award 2014, com a millor llibre de negocis de l'any. "Els diners s'han convertit en una finalitat, i s'allunyen dels valors de la societat; el meu objectiu és contribuir a la reconciliació de l'ètica i l'economia", argumenta.
Aquest activista, resident a Viena, lidera la teoria de l'Economia del Bé Comú, un corrent de pensament iniciat el 2010, com a reacció a la crisi econòmica que sacseja Europa des del 2008. Segons Felber, l'Economia del Bé Comú és el nou model econòmic, que resol la dicotomia entre capitalisme i comunisme, per maximitzar el benestar a la nostra societat. "Els economistes no trobaran la solució a la crisi, si volem sortir del forat, hem de reordenar i equilibrar el sistema monetari i financer actual".
Una de les crítiques del sistema actual és que l'economia i l'ètica s'han separat. Té solució aquest desenllaç o és un divorci irrevocable?
No és un divorci en totes les àrees. Avui dia a la London Business School ja hi ha una càtedra de Business Ethics; és una súper tendència. Ara bé, no crec que tot això sorgeixi d'un reconeixement pur… En comparació a les propostes del moviment internacional de l'Economia del Bé Comú, el que s'està fent encara és poc revolucionari. En l'època d'Adam Smith aquesta separació no hauria succeït mai perquè l'economia i l'ètica formaven part de la filosofia. La disciplina de l'economia no existia; sempre que es parlava d'economia es parlava des de la perspectiva de la filosofia, i això incloïa els valors i l'ètica.
Diu que l'Economia del Bé Comú ja és una tendència. En països anglosaxons o a tot arreu?
Se li posen diverses etiquetes, però ja ha arribat a tot el món. Per exemple en el món anglosaxó es parla de 'capitalisme inclusiu' i a Amèrica Llatina 'd'economia solidària'. No sempre s'utilitza la filosofia de l'Economia del Bé Comú, però sí la cerca d'una alternativa. La consciència de la crisi és global i en conseqüència les respostes són diverses.
En quin tram del camí està Europa?
Europa ha recorregut menys d'un 10% del camí. És important no autoenganyar-nos i reconèixer que encara hem de canviar moltes coses.
Avui dia utilitzem els paràmetres tradicionals com ara el producte interior brut o el balanç, per mesurar l'èxit econòmic. Quins serien els indicadors per mesurar l'èxit d'aquest nou paradigma?
Tots aquells que mesurin l'abast de l'objectiu, partint de la premissa que l'objectiu és el bé comú. La metodologia que utilitzem actualment no és l'adequada, falta desenvolupar indicadors d'èxit que mesurin la salut dels treballadors, les condicions laborals, l'organització del temps, la conciliació de la vida personal i la vida laboral, la participació, la transparència, la necessitat real dels productes, el menor impacte ecològic possible i la distribució justa. En total, hem preparat una proposta de 17 indicadors i ja hi ha més de 500 empreses que donen suport al nostre model.
No m'imagino un banc demanant un informe sobre els beneficis que genera un projecte en la salut dels seus treballadors...
Entenem que un informe sobre la viabilitat econòmica d'un negoci és imprescindible perquè si no el banc no et prestarà diners; però addicionalment haurien de tenir en compte també un informe ètic. Arreu d'Europa ja existeixen els primers bancs ètics i fins i tot hi ha una confederació de bancs alternatius i ètics.
Quan parlem d'ètica empresarial, les empreses parlen de responsabilitat social corporativa. És Economia del Bé Comú o és un engany?
Si és una acció voluntària de l'empresa però després d'haver robat, és un engany, una neteja d'imatge. Però tant la filantropia com les accions de responsabilitat social corporativa són fantàstiques si parteixen de la puresa del concepte. Hi ha de tot… Tenim bons exemples: bancs ètics, cooperatives com La Fageda, empreses que fan el balanç del bé comú... Hem de detectar els millors exemples.
En el seu llibre dedica diverses pàgines a desmuntar el principi que "la competència és el mètode més eficaç que coneixem".
La competència motiva menys que la cooperació; perquè la competència motiva a través de la por i la cooperació a través de les relacions. La motivació intrínseca és molt més potent que l'externa. Ho fem al revés des d'un principi: eduquem els nens per a la cooperació, però els qualifiquem individualment i provoquem que es comparin entre ells i per tant que competeixin.
El seu últim llibre, Dinero. De fin a medio, ha estat guardonat amb el premi getAbstract International Book Award 2014, com a millor llibre de negocis de l'any. "Els diners s'han convertit en una finalitat, i s'allunyen dels valors de la societat; el meu objectiu és contribuir a la reconciliació de l'ètica i l'economia", argumenta.
Aquest activista, resident a Viena, lidera la teoria de l'Economia del Bé Comú, un corrent de pensament iniciat el 2010, com a reacció a la crisi econòmica que sacseja Europa des del 2008. Segons Felber, l'Economia del Bé Comú és el nou model econòmic, que resol la dicotomia entre capitalisme i comunisme, per maximitzar el benestar a la nostra societat. "Els economistes no trobaran la solució a la crisi, si volem sortir del forat, hem de reordenar i equilibrar el sistema monetari i financer actual".
Una de les crítiques del sistema actual és que l'economia i l'ètica s'han separat. Té solució aquest desenllaç o és un divorci irrevocable?
No és un divorci en totes les àrees. Avui dia a la London Business School ja hi ha una càtedra de Business Ethics; és una súper tendència. Ara bé, no crec que tot això sorgeixi d'un reconeixement pur… En comparació a les propostes del moviment internacional de l'Economia del Bé Comú, el que s'està fent encara és poc revolucionari. En l'època d'Adam Smith aquesta separació no hauria succeït mai perquè l'economia i l'ètica formaven part de la filosofia. La disciplina de l'economia no existia; sempre que es parlava d'economia es parlava des de la perspectiva de la filosofia, i això incloïa els valors i l'ètica.
Diu que l'Economia del Bé Comú ja és una tendència. En països anglosaxons o a tot arreu?
Se li posen diverses etiquetes, però ja ha arribat a tot el món. Per exemple en el món anglosaxó es parla de 'capitalisme inclusiu' i a Amèrica Llatina 'd'economia solidària'. No sempre s'utilitza la filosofia de l'Economia del Bé Comú, però sí la cerca d'una alternativa. La consciència de la crisi és global i en conseqüència les respostes són diverses.
En quin tram del camí està Europa?
Europa ha recorregut menys d'un 10% del camí. És important no autoenganyar-nos i reconèixer que encara hem de canviar moltes coses.
Avui dia utilitzem els paràmetres tradicionals com ara el producte interior brut o el balanç, per mesurar l'èxit econòmic. Quins serien els indicadors per mesurar l'èxit d'aquest nou paradigma?
Tots aquells que mesurin l'abast de l'objectiu, partint de la premissa que l'objectiu és el bé comú. La metodologia que utilitzem actualment no és l'adequada, falta desenvolupar indicadors d'èxit que mesurin la salut dels treballadors, les condicions laborals, l'organització del temps, la conciliació de la vida personal i la vida laboral, la participació, la transparència, la necessitat real dels productes, el menor impacte ecològic possible i la distribució justa. En total, hem preparat una proposta de 17 indicadors i ja hi ha més de 500 empreses que donen suport al nostre model.
No m'imagino un banc demanant un informe sobre els beneficis que genera un projecte en la salut dels seus treballadors...
Entenem que un informe sobre la viabilitat econòmica d'un negoci és imprescindible perquè si no el banc no et prestarà diners; però addicionalment haurien de tenir en compte també un informe ètic. Arreu d'Europa ja existeixen els primers bancs ètics i fins i tot hi ha una confederació de bancs alternatius i ètics.
Quan parlem d'ètica empresarial, les empreses parlen de responsabilitat social corporativa. És Economia del Bé Comú o és un engany?
Si és una acció voluntària de l'empresa però després d'haver robat, és un engany, una neteja d'imatge. Però tant la filantropia com les accions de responsabilitat social corporativa són fantàstiques si parteixen de la puresa del concepte. Hi ha de tot… Tenim bons exemples: bancs ètics, cooperatives com La Fageda, empreses que fan el balanç del bé comú... Hem de detectar els millors exemples.
En el seu llibre dedica diverses pàgines a desmuntar el principi que "la competència és el mètode més eficaç que coneixem".
La competència motiva menys que la cooperació; perquè la competència motiva a través de la por i la cooperació a través de les relacions. La motivació intrínseca és molt més potent que l'externa. Ho fem al revés des d'un principi: eduquem els nens per a la cooperació, però els qualifiquem individualment i provoquem que es comparin entre ells i per tant que competeixin.