04
d'Abril
de
2014
Act.
27
de Març
de
2015
Cambrils és un dels portspescadors de més tradició de la Catalunya meridional. Tot i que el turisme s'ha anat menjant i es menja els peixos, i els molls d'embarcacions d'esbarjo han anat guanyat espai i dissociant-se dels amarradors de llaguts i palangrers, gussis i bous, la vil·la conserva l'ambient mariner, i les seves vistes pelàgiques són preciós passeig, de boniques llums quan s'apaguen o s'encenen els fanals municipals, matí, capvespre. La llum de Cambrils és al pastel, tonalitat mediterrània de sol primaveralment benigne, "el sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua", Espriu dixit, Raimon ho canta.
Cambrils remunta la seva història als cossetans, els ibers que parlaven català, per a dir-ho en sana hipèrbole en homenatge a un dels seus fills il·lustres, un dels polítics que parla amb més propietat la seva llengua i que amb més coratge la defensa, un parlamentari excepcional, capaç d'argumentar sense necessitat de papers al faristol: Josep-Lluís Carod-Rovira.
Altres vilatans d'anomenada van ser el cardenal Vidal i Barraquer i el mestre Ferran Ardévol. Monsenyor Vidal, arquebisbe de Tarragona, va tenir l'honor de ser un dels set prelats que no signar la carta dels bisbes declarant croada l'animalada franquista. El mestre Ardévol va ser un dels més preuats pedagogs musicals de la postguerra, i va morir ensenyant el 1972, a 85 anys. Jo vaig ser un dels seus privilegiats deixebles i conservo algunes de les seves partitures originals, doncs era bon compositor, Premi Ciutat de Barcelona, i un bon director, al que se li deu la primera audició integral dels Concerts de Brandenburg de Bach, al Palau de la Música Catalana.
Tornant de l'exageració, lícita en literatura fins a esdevenir trop, després dels cossetans van venir els romans, a redós de la capitalitat imperial tarragonina. I tornant a la defensa del país, a la Guerra dels Segadors els cambrilencs van lluitar heroicament, i les tropes castellanes van entrar-hi a sang i foc, exhibint a les portes de la ciutat els cadàvers dels herois. De l'antiquíssima empremta de Cambrils se'n pot saber més visitant el Museu Molí de les Tres Eres.
Cambrils és també una capitalgastronòmica, hi ha bars i restaurants de totes les prestacions i preus, de la tapa i el vermut al gran plat, producte o elaboració. Mai plorarem prou el tancament dels restaurants Eugènia i Gatell, amb estrelles Michelin. Avui fan aquests honors Can Bosch i El Rincón de Diego, que des del respecte al producte essencial, peix i marisc, combinen altres meravelles del paladar i ho arrodoneixen amb magnífics espectacles visuals. Gamma alta en tots els sentits.
La zonamarítima del Baix Camp ofereix molt bons peixos, orades, llobarros, rèmols i meros..., la gamba roja és d'altíssima qualitat, d'aquelles que en xucles el cap i és com si haguessis tastat l'elixir de l'eterna joventut... O un Montrachet de la Romanée-Conti, collita 1974, un borgonya que hi combinaria perfectament, tot i que això són paraules majors per a moments majors. Hi ha boníssims blancs de la mateixa regió i per uns preus tan assequibles que mereixen d'ésser recomanats, com ara els dels cellers Chanson, a Beaune des de 1750!., que es poden trobar a la Viniteca Vila, del carrer Agullers 7 de Barcelona. A vegades paguem vins del país com si cotitzessin a borsa i que tècnicament no valen res més que l'esnobisme o el bonus patriòtic. Els aniré proposant caps de setmana per a les millors regions vinícoles de la France.
Des de fa uns anys, a Cambrils han elevat la galera a la categoria de producteestrella que es mereix. La galera o galiota, un crustaci que amb prou feines si servia per donar sabor a arrossos i fumets, perquè té molta punxa i fa de mal escurar. Però si la serveixes despullada de la closca, resulta una subtil exquisidesa, un delicadíssim gust de mar en una textura lleugera. A Venècia la galera és el plat típic de tota la vida, i a fe de Déu que aquella gent sap d'aigua i sap de viure. Recordaré pels segles dels segles les galeres que vaig compartir amb Massimo Cacciari, que enguany fa setanta anys de brillantor, filòsof, assagista i durant molts temps alcalde carismàtic de la ciutat dels canals i les gòndoles.
El restaurant Rovira, a primera línia de mar, amb seixanta anys de vida, respon a la tradició i no busca, ni falta que li fa, gosadies, extravagàncies i experiments letals. Peix i marisc fresquíssims, planxa o guisats de la terra, fets amb la base local dels fruits secs i els pebrots assecats perquè tot quadri en la concelebració espiritual del romesco. El sommelier és exquisidament competent.
Can Rovira és també un hotel confortable, amb les vistes sobre el port i ben comunicat amb les vuit platges que abasten nou kilòmetres. Terra endins, a Montbrió del Camp, hi ha l'Hotel Termes Montbrió, del Grup Roc Blanc, que excel·leix pel seu Aquatonic, complet spa amb aigües de totes les temperatures i salinitats, saunes i els tractaments balnearis que convinguin. El lloc és a més a més paradisíac, amb un jardí romàntic molt ampli, arbres, flors i estanys, que convida a passejar per desconnectar amb el que volem que s'allunyi o per connectar amb qui volem que s'apropi.
Cambrils remunta la seva història als cossetans, els ibers que parlaven català, per a dir-ho en sana hipèrbole en homenatge a un dels seus fills il·lustres, un dels polítics que parla amb més propietat la seva llengua i que amb més coratge la defensa, un parlamentari excepcional, capaç d'argumentar sense necessitat de papers al faristol: Josep-Lluís Carod-Rovira.
Altres vilatans d'anomenada van ser el cardenal Vidal i Barraquer i el mestre Ferran Ardévol. Monsenyor Vidal, arquebisbe de Tarragona, va tenir l'honor de ser un dels set prelats que no signar la carta dels bisbes declarant croada l'animalada franquista. El mestre Ardévol va ser un dels més preuats pedagogs musicals de la postguerra, i va morir ensenyant el 1972, a 85 anys. Jo vaig ser un dels seus privilegiats deixebles i conservo algunes de les seves partitures originals, doncs era bon compositor, Premi Ciutat de Barcelona, i un bon director, al que se li deu la primera audició integral dels Concerts de Brandenburg de Bach, al Palau de la Música Catalana.
Tornant de l'exageració, lícita en literatura fins a esdevenir trop, després dels cossetans van venir els romans, a redós de la capitalitat imperial tarragonina. I tornant a la defensa del país, a la Guerra dels Segadors els cambrilencs van lluitar heroicament, i les tropes castellanes van entrar-hi a sang i foc, exhibint a les portes de la ciutat els cadàvers dels herois. De l'antiquíssima empremta de Cambrils se'n pot saber més visitant el Museu Molí de les Tres Eres.
Cambrils és també una capitalgastronòmica, hi ha bars i restaurants de totes les prestacions i preus, de la tapa i el vermut al gran plat, producte o elaboració. Mai plorarem prou el tancament dels restaurants Eugènia i Gatell, amb estrelles Michelin. Avui fan aquests honors Can Bosch i El Rincón de Diego, que des del respecte al producte essencial, peix i marisc, combinen altres meravelles del paladar i ho arrodoneixen amb magnífics espectacles visuals. Gamma alta en tots els sentits.
La zonamarítima del Baix Camp ofereix molt bons peixos, orades, llobarros, rèmols i meros..., la gamba roja és d'altíssima qualitat, d'aquelles que en xucles el cap i és com si haguessis tastat l'elixir de l'eterna joventut... O un Montrachet de la Romanée-Conti, collita 1974, un borgonya que hi combinaria perfectament, tot i que això són paraules majors per a moments majors. Hi ha boníssims blancs de la mateixa regió i per uns preus tan assequibles que mereixen d'ésser recomanats, com ara els dels cellers Chanson, a Beaune des de 1750!., que es poden trobar a la Viniteca Vila, del carrer Agullers 7 de Barcelona. A vegades paguem vins del país com si cotitzessin a borsa i que tècnicament no valen res més que l'esnobisme o el bonus patriòtic. Els aniré proposant caps de setmana per a les millors regions vinícoles de la France.
Des de fa uns anys, a Cambrils han elevat la galera a la categoria de producteestrella que es mereix. La galera o galiota, un crustaci que amb prou feines si servia per donar sabor a arrossos i fumets, perquè té molta punxa i fa de mal escurar. Però si la serveixes despullada de la closca, resulta una subtil exquisidesa, un delicadíssim gust de mar en una textura lleugera. A Venècia la galera és el plat típic de tota la vida, i a fe de Déu que aquella gent sap d'aigua i sap de viure. Recordaré pels segles dels segles les galeres que vaig compartir amb Massimo Cacciari, que enguany fa setanta anys de brillantor, filòsof, assagista i durant molts temps alcalde carismàtic de la ciutat dels canals i les gòndoles.
El restaurant Rovira, a primera línia de mar, amb seixanta anys de vida, respon a la tradició i no busca, ni falta que li fa, gosadies, extravagàncies i experiments letals. Peix i marisc fresquíssims, planxa o guisats de la terra, fets amb la base local dels fruits secs i els pebrots assecats perquè tot quadri en la concelebració espiritual del romesco. El sommelier és exquisidament competent.
Can Rovira és també un hotel confortable, amb les vistes sobre el port i ben comunicat amb les vuit platges que abasten nou kilòmetres. Terra endins, a Montbrió del Camp, hi ha l'Hotel Termes Montbrió, del Grup Roc Blanc, que excel·leix pel seu Aquatonic, complet spa amb aigües de totes les temperatures i salinitats, saunes i els tractaments balnearis que convinguin. El lloc és a més a més paradisíac, amb un jardí romàntic molt ampli, arbres, flors i estanys, que convida a passejar per desconnectar amb el que volem que s'allunyi o per connectar amb qui volem que s'apropi.