19
de Desembre
de
2014
Act.
19
de Desembre
de
2014
Oficines sense parets, directius sense despatx, espais oberts i diàfans, alguna paret de vidre, taules de ping-pong, sales per practicar ioga, aparcament de bicicletes a dins de l'edifici, taules llargues sense un lloc predeterminat per treballador, jugar a videojocs durant la pausa o prendre el sol a la terrassa. Sembla l'ambient de feina ideal. La idea d'unes oficines diferents, colorides, allunyades del concepte clàssic de cubicles grisos ve de gust. Podria ser Google, Airbnb, o Twitter, però el cert és que cada vegada més empreses amb seu a Barcelona aposten per tenir oficines "singulars".
El Tenedor, una oficina "xula"
A El Tenedor, el portal de gestió de reserves de restaurants, tenen la gran majoria dels seus treballadors a l'oficina de Barcelona, concretament al carrer d'Àvila. La seu del 22@ conté la central d'operacions, recursos humans, la part de màrqueting de Barcelona i atenció al client, un total de 150 treballadors, segons explica Raquel González, responsable de comunicació de l'empresa.
Segons González, la decisió de mudar-se a una oficina "xula", a part de per un motiu de logística i creixement de l'empresa, va ser per l'esperit i la filosofia de la companyia. "Som una empresa on la mitjana d'edat és molt jove, exactament 31 anys, l'esperit modern i diferent no va associat a les antigues maneres de fer o oficines amb cubicles".
L'oficina de El Tenedor és espaiosa, amb molta llum, un gran espai on les taules estan disposades al centre i, als extrems de la nau, les úniques parets que hi ha són de vidre. "Excepte alguns departaments concrets, no hi ha ningú, ni directius, amb despatx propi".
Però sense cap mena de dubte "la joia de la corona de l'oficina de Barcelona és la terrassa", remarca González. "Amb el bon temps que fa a Barcelona, a vegades les reunions amb clients es fan a l'aire lliure", diu González. A més, segons explica la responsable de comunicació de la companyia, la suma dels factors de l'espai agradable, la flexibilitat del lloc de treball i dels horaris dels treballadors fa que l'ambient sigui molt bo i per tant "la productivitat també".
González no pateix per la manca de privacitat: "Ser a la feina és com estar en una cafeteria, la gent no para l'orella a la conversa que tens amb el client".
Privalia, start-up multinacional
Un altre exemple d'empresa amb una oficina singular és Privalia. Aquesta empresa, amb una facturació de 400 milions d'euros i presència a cinc països, va néixer en una petitaoficina. "Anàvem creixent a gran ritme i vam haver de canviar fins a cinc vegades d'oficina perquè se'ns quedaven petites i no hi cabíem", explica Virginia Cánovas, responsable de comunicació de Privalia. "L'any 2010 vam traslladar-nos a aquesta nau més àmplia del 22@, amb prou marge per créixer, la vam adaptar i des de llavors som aquí. En aquests quatre anys hi hem anat fent canvis, amb adaptacions a la nostra forma de fer i de ser", diu Cánovas.
El motiu per tenir una oficina així, afirma, és perquè "respon al nostre caràcter i tipologia de companyia". Privalia "és una empresa jove amb estructura bastant plana, que respon a una bona organització però no a jerarquies estanques", afegeix Cánovas. De fet, els directius i fundadors de Privalia tenen el seu lloc entremig de la sala com qualsevol altre treballador: "A nosaltres ja ens sembla normal, però si és cert que és un dels trets que més sorprèn qui ens visita...", diu Cánovas.
L'oficina de Privalia, situada al carrer Llull de Barcelona, es caracteritza per tenir els espais oberts, la igualtat de llocs per diferents càrrecs, zones d'oci, zones de relax, espais per reunions ràpides i espais per xerrades informals, zona de jocs (ping pong, futbolí, billar) o la sala de descans (sofà per fer una becaina, sala de ioga i servei de massatges" i fins i tot aparcament de bicicletes o una botiga interna, explica Cánovas.
Entre els valors d'empresa que Privalia defensa hi ha la claredat i en aquest sentit, la seva oficina hi casa perfectament: "L'espai obert ens permet dir-nos les coses sense donar-li mil voltes, educadament però amb claredat. Això millora la interrelació, la convivència i l'eficiència", argumenta Cánovas. A Privalia es defineixen com "una companyia transparent" i no els preocupa la privacitat: "De fet, no la necessitem tot el temps, però si la situació ho requereix hi ha sales tancades de vidre, que permeten tenir certa privacitat".
Trobar l'equilibri entre espai i concentració
Stefano Colli (@StefanoColli) arquitecte, interiorista i professor de l'escola de disseny ELISAVA des de fa 23 anys, ha dissenyat diversos llocs de treball per a Banca Privada d'Andorra, Banco Madrid o l'empresa tecnològica Ebinari. Per a l'interiorista, la imatge gràfica no és l'única manera de comunicar que té una empresa i "la identitat també és de cara a l'interior". Per aquest motiu el disseny d'un bon lloc de treball diu molt d'una empresa. Segons Colli, amb aquest tipus d'oficines es reflecteix que "el projecte empresarial va més enllà del que passi a la teva taula".
Segons diversos estudis, els espaisoberts són més sorollosos i per tant causen més estrès i distraccions en els treballadors. Aquestes interrupcions de mitjana ens fan perdre 86 minuts cada jornada laboral, per tant ens fan menys productius, segons un estudi de l'Associació Americana de Psicologia. Els espais oberts també fan desaparèixer la privacitat. Sembla obvi que per a l'empresa és positiu, doncs és més difícil estar-se al Facebook amb el monitor a la vista. No obstant això, la privacitat és important a la feina, segons un estudi citat al The New Yorker: els empleats consideren fonamental disposar d'un espai privat per enllestir les seves tasques. Per exemple, una conversatelefònica pot ser més profitosa si no tenim la sensació que ens escolten o que molestem.
Un altre suposat avantatge és que estimulen la cooperació en el supòsit que interactuar i intercanviar impressions es traduirà en bon ambient de treball o idees per augmentar ingressos, però això tampoc passa. Un estudi d'Expert Market va revelar que un 40% dels més de 10.000 enquestats (treballadors d'oficina a Europa) preferia una oficina silenciosa a "més pauses" o fins i tot "pastís gratis cada dia".
Els espais oberts tampoc eliminen la jerarquia vertical típica d'una empresa per molt que els directius s'hagin quedat sense despatx. Nikil Saval, autor de Cubed: A Secret History of the Workplace afirma que "en aquests espais, l'status es manifesta fins i tot en la disposició de les taules".
La frivolitat no funciona
Per molts estudis que diguin el contrari, sembla que les empreses estan encantades amb aquest tipus d'oficines sense despatxos ni parets i amb un futbolí o taules llargues. Uns diuen que és filosofia d'empresa o per fer sentir bé els treballadors, d'altres diuen que és per fer-los sentir tant bé i fer que no marxin a casa seva.
Colli té clar que "aquest tipus d'espais de treball òbviament no funcionen amb tot tipus d'empresa i si algú ha decidit tenir una oficina així per frivolitat, haurà de canviar, perquè no li funcionarà", diu el professor. Colli creu que "l'empresa fa 50 anys era com una màquina i avui és un organisme on tot hi canvia molt ràpidament, per aquest motiu l'espai ha de ser mutant també", conclou.
El Tenedor, una oficina "xula"
A El Tenedor, el portal de gestió de reserves de restaurants, tenen la gran majoria dels seus treballadors a l'oficina de Barcelona, concretament al carrer d'Àvila. La seu del 22@ conté la central d'operacions, recursos humans, la part de màrqueting de Barcelona i atenció al client, un total de 150 treballadors, segons explica Raquel González, responsable de comunicació de l'empresa.
 |
| Oficines de El Tenedor a Barcelona |
Segons González, la decisió de mudar-se a una oficina "xula", a part de per un motiu de logística i creixement de l'empresa, va ser per l'esperit i la filosofia de la companyia. "Som una empresa on la mitjana d'edat és molt jove, exactament 31 anys, l'esperit modern i diferent no va associat a les antigues maneres de fer o oficines amb cubicles".
L'oficina de El Tenedor és espaiosa, amb molta llum, un gran espai on les taules estan disposades al centre i, als extrems de la nau, les úniques parets que hi ha són de vidre. "Excepte alguns departaments concrets, no hi ha ningú, ni directius, amb despatx propi".
 |
| Terrassa de l'oficina de El Tenedor a Barcelona |
Però sense cap mena de dubte "la joia de la corona de l'oficina de Barcelona és la terrassa", remarca González. "Amb el bon temps que fa a Barcelona, a vegades les reunions amb clients es fan a l'aire lliure", diu González. A més, segons explica la responsable de comunicació de la companyia, la suma dels factors de l'espai agradable, la flexibilitat del lloc de treball i dels horaris dels treballadors fa que l'ambient sigui molt bo i per tant "la productivitat també".
González no pateix per la manca de privacitat: "Ser a la feina és com estar en una cafeteria, la gent no para l'orella a la conversa que tens amb el client".
Privalia, start-up multinacional
Un altre exemple d'empresa amb una oficina singular és Privalia. Aquesta empresa, amb una facturació de 400 milions d'euros i presència a cinc països, va néixer en una petitaoficina. "Anàvem creixent a gran ritme i vam haver de canviar fins a cinc vegades d'oficina perquè se'ns quedaven petites i no hi cabíem", explica Virginia Cánovas, responsable de comunicació de Privalia. "L'any 2010 vam traslladar-nos a aquesta nau més àmplia del 22@, amb prou marge per créixer, la vam adaptar i des de llavors som aquí. En aquests quatre anys hi hem anat fent canvis, amb adaptacions a la nostra forma de fer i de ser", diu Cánovas.
 |
| L'oficina de Privalia a Barcelona |
El motiu per tenir una oficina així, afirma, és perquè "respon al nostre caràcter i tipologia de companyia". Privalia "és una empresa jove amb estructura bastant plana, que respon a una bona organització però no a jerarquies estanques", afegeix Cánovas. De fet, els directius i fundadors de Privalia tenen el seu lloc entremig de la sala com qualsevol altre treballador: "A nosaltres ja ens sembla normal, però si és cert que és un dels trets que més sorprèn qui ens visita...", diu Cánovas.
L'oficina de Privalia, situada al carrer Llull de Barcelona, es caracteritza per tenir els espais oberts, la igualtat de llocs per diferents càrrecs, zones d'oci, zones de relax, espais per reunions ràpides i espais per xerrades informals, zona de jocs (ping pong, futbolí, billar) o la sala de descans (sofà per fer una becaina, sala de ioga i servei de massatges" i fins i tot aparcament de bicicletes o una botiga interna, explica Cánovas.
 |
| Espai de jocs a l'oficina de Privalia a Barcelona |
Entre els valors d'empresa que Privalia defensa hi ha la claredat i en aquest sentit, la seva oficina hi casa perfectament: "L'espai obert ens permet dir-nos les coses sense donar-li mil voltes, educadament però amb claredat. Això millora la interrelació, la convivència i l'eficiència", argumenta Cánovas. A Privalia es defineixen com "una companyia transparent" i no els preocupa la privacitat: "De fet, no la necessitem tot el temps, però si la situació ho requereix hi ha sales tancades de vidre, que permeten tenir certa privacitat".
Trobar l'equilibri entre espai i concentració
Stefano Colli (@StefanoColli) arquitecte, interiorista i professor de l'escola de disseny ELISAVA des de fa 23 anys, ha dissenyat diversos llocs de treball per a Banca Privada d'Andorra, Banco Madrid o l'empresa tecnològica Ebinari. Per a l'interiorista, la imatge gràfica no és l'única manera de comunicar que té una empresa i "la identitat també és de cara a l'interior". Per aquest motiu el disseny d'un bon lloc de treball diu molt d'una empresa. Segons Colli, amb aquest tipus d'oficines es reflecteix que "el projecte empresarial va més enllà del que passi a la teva taula".
 |
Oficines de la Banca Privada d'Andorra - Stefano Colli |
Al seu despatx tenen clar que a l'hora de satisfer l'encàrrec d'un client que vol una oficina s'ha de "buscar l'equilibri entre espaisoberts, que donen lloc a sinergies, treball d'equip i comunicació molt positiva, però també espais de concentració", per evitar i intentar compensar les no volgudes distraccions. Colli afirma que un espai pot canviar la manera de treballar: "Reflexionar sobre l'espai de feina implica temps i diners, però pot ser molt rendible".
"La tendència de l'hotelling o workstation s'imposa, el concepte el teu despatx o la teva taula desapareix", diu el professor, que afegeix que "la jerarquia s'enfonsa, tant és així que abans les cadires dels directors eren amb respatller alt, posa braços i de pell i ara no són gaire diferents de la de la resta de treballadors".
No és eficiència tot el que passa als espais oberts
Aquests espais no són, ni de bon tros, un invent recent. A l'Estat espanyol es van popularitzar sobretot a partir dels anys 80, però ja existien les files d'oficinistes del taylorisme, imitant les cadenes de producció de les fàbriques, i els paisatges o prats-oficina que van néixer en els 50 a Alemanya i que a Estats Units van arribar en la versió mixta dels cubicles. L'excusa: menors costos, optimització de l'espai, foment de la col·laboració i difuminació de les jerarquies. Però aquests possibles avantatges no compensen els inconvenients en algunes ocasions.
 |
| Una oficina dels EUA als anys 50 - Reya Group |
Segons diversos estudis, els espaisoberts són més sorollosos i per tant causen més estrès i distraccions en els treballadors. Aquestes interrupcions de mitjana ens fan perdre 86 minuts cada jornada laboral, per tant ens fan menys productius, segons un estudi de l'Associació Americana de Psicologia. Els espais oberts també fan desaparèixer la privacitat. Sembla obvi que per a l'empresa és positiu, doncs és més difícil estar-se al Facebook amb el monitor a la vista. No obstant això, la privacitat és important a la feina, segons un estudi citat al The New Yorker: els empleats consideren fonamental disposar d'un espai privat per enllestir les seves tasques. Per exemple, una conversatelefònica pot ser més profitosa si no tenim la sensació que ens escolten o que molestem.
Un altre suposat avantatge és que estimulen la cooperació en el supòsit que interactuar i intercanviar impressions es traduirà en bon ambient de treball o idees per augmentar ingressos, però això tampoc passa. Un estudi d'Expert Market va revelar que un 40% dels més de 10.000 enquestats (treballadors d'oficina a Europa) preferia una oficina silenciosa a "més pauses" o fins i tot "pastís gratis cada dia".
Els espais oberts tampoc eliminen la jerarquia vertical típica d'una empresa per molt que els directius s'hagin quedat sense despatx. Nikil Saval, autor de Cubed: A Secret History of the Workplace afirma que "en aquests espais, l'status es manifesta fins i tot en la disposició de les taules".
La frivolitat no funciona
Per molts estudis que diguin el contrari, sembla que les empreses estan encantades amb aquest tipus d'oficines sense despatxos ni parets i amb un futbolí o taules llargues. Uns diuen que és filosofia d'empresa o per fer sentir bé els treballadors, d'altres diuen que és per fer-los sentir tant bé i fer que no marxin a casa seva.
Colli té clar que "aquest tipus d'espais de treball òbviament no funcionen amb tot tipus d'empresa i si algú ha decidit tenir una oficina així per frivolitat, haurà de canviar, perquè no li funcionarà", diu el professor. Colli creu que "l'empresa fa 50 anys era com una màquina i avui és un organisme on tot hi canvia molt ràpidament, per aquest motiu l'espai ha de ser mutant també", conclou.