El misteri dels sucs de taronja
Una de les grans preguntes que sorgeixen als esmorzars de bar és per què les begudes d’aquesta fruita tan present al Mediterrani poden arribar fàcilment als tres euros
Hom sap que és estiu quan apareix la primera notícia d’uns turistes estafats pels preus abusius del bar de torn. El 2018 vam saber que ja era temps de bermudes y havaianes quan el bar Elisa del centre de Palma va encolomar un suc de taronja per 15 euros al primer anglès de la temporada que va veure despistat. El preu d’aquesta beguda és un generador de polèmiques instantani. Els propietaris de l’Elisa va anima-se en excés amb les seves tarifes, però no és estrany pagar entre 2,5 i 3 euros per un suc que es produeix a partir d’una de les fruites més presents a la zona del Mediterrani. Totes les mirades apunten a un mateix culpable: els bars.
Es calcula que a Espanya hi ha uns 65.000 agricultors que es dediquen al cultiu de la taronja i, com sempre, són la part més feble de la cadena comercial. Per un quilo de fruits, aquests productors tan sols reben 10 cèntims, el que fa pràcticament inviable el negoci per a molts d’ells.
La primera escalada de preu es produeix amb el contacte entre l’intermediari i el local on finalment es comercialitzarà el producte. Generalment, aquests intermediaris són assenyalats com els grans culpables de la multiplicació en el valor en mercat de molts productes frescos, com fruites i hortalisses, però en aquest cas, la seva intervenció no explica ni molt menys el preu que acaba pagant el consumidor, ja que el quilo de taronges en aquest punt de la cadena es situa sobre els 0,45 euros el quilogram.
Un suc de taronja de 25 centilitres en un bar amb un 100% de benefici hauria de costar 0,58 euros
Aturem-nos per calcular el que hauria de ser un preu just d’aquest producte en funció de la informació que tenim fins ara. Per obtenir un got d’uns 25 centilitres de suc de taronja necessitarem unes 2,5 o 3 peces de fruita. Això són uns 0,66 quilograms, el que situaria el preu de producció dels bars sobre els 0,29 euros. Amb uns marges de benefici del 70%, habituals en la restauració, el preu del producte hauria d’estar sobre els 0,49 euros, i si els propietaris del local s’arrisquen a maximitzar el benefici i posar-lo al 100% el tiquet no hauria de marcar més de 0,58 euros.
Iniciem les hostilitats. Segons aquests càlculs –que no tenen en compte conceptes com el lloguer del local, ús de maquinària ni cost del personal- els locals amb sucs de taronja a 2,5 euros estan obtenint un marge de benefici del 862%. Els bars més cèntrics, amb la beguda a tres euros, més d’un 1000%. Als aeroports, on poden arribar a costar 5 euros, en treuen un marge del 1700%. I al Elisa de Palma van intentar treure’n un rendiment del 5100%!
Al final, però, la llei del mercat s’imposa. Els productes valen el que els consumidors estem disposats a pagar.