La primera pizza a domicili: una història re(i)al

Corria l'any 1889 quan la reina Margarida i el seu marit Umbert van acabar la seva gira d'aclamacions i fanfàrries per tota Itàlia per celebrar la seva proclamació com a primers monarques del nou Estat unificat. 11 anys de nomadisme i compliments dels seus súbdits que van acabar quan la parella va decidir instal·lar-se a la moderna, caòtica i atrafegada Nàpols. La vida a palau era confortable, però al cap de pocs mesos la reina es va afartar dels entremettiers, rôtisseurs, pâtissiers i altres preparacions d'inspiració francesa que monopolitzaven les taules nobles d'Europa en aquella època, pel que va demanar que li portessin un plat d'algun restaurant famós de la ciutat.

L'encarregat de satisfer el caprici d'aquella nit de la reina va ser el prestigiós pizzer Raffaele Esposito, propietari de la Pizzeria Brandi. Amb la intenció de sorprendre a la monarca, Esposito va dissenyar una varietat amb tomàquet, mozzarella i oli d'alfàbrega, simulant així la bandera d'Itàlia. Emocionat amb el seu invent, Esposito va portar personalment la pizza a palau, fent així la primera entrega a domicili de la història.

Uns dies més tard, la casa reial va enviar una carta a Esposito felicitant-lo pel seu treball i ell, orgullós, va decidir incloure la seva creació a la carta del restaurant amb el nom de Pizza Margarida.

EUA, l'esclat de la pizza a domicili

Si bé Esposito va fer la primera entrega a domicili de la pizza, la realitat és que aquell moviment es va quedar en l'anècdota. No va ser fins a l'expansió del mercat als Estats Units i l'aparició de cadenes que el repartiment casa per casa es va normalitzar. I hi ha una marca que n'és la principal responsable: Domino's.

Avui, Domino's acumula la major part dels mil milions de pizzes que cada any es reparteixen a domicili al món, però tot es remunta al 9 de desembre de 1960, quan els germans Tom i James Monaghan van decidir invertir 1.400 dòlars en el petit restaurant Dominick DiVarti, a Michigan, amb una doble intenció: iniciar una cadena i instaurar l'enviament de les comandes als clients de la ciutat que ho demanessin.

Els inicis no van ser del tot fàcils. De fet, James va voler abandonar el negoci només vuit mesos després de començar, ja que no estava disposat a deixar el seu treball a l'oficina de correus per aquella aventura empresarial que tot just començava a caminar. Així que va acabar venent la seva part a Tom a canvi de, precisament, el Volkswagen Beetle que havien d'utilitzar per als repartiments.

La marxa de James i la pèrdua del vehicle no van desanimar a Tom. Ràpidament va invertir en un nou cotxe i, mig any després, va posar en marxa el repartiment a domicili. El primer encàrrec va ser de la Universitat de Michigan. El mateix Tom va arribar al recinte i va entregar la pizza a la recepcionista, Margie Zybach. Un any després, Margie i Tom celebraven la seva boda.

Després d'uns inicis difícils, l'entrega a domicili va ser el factor diferencial que va consolidar Domino's al mercat. El 1965, la marca ja comptava amb tres locals, que pel 1978 ja n'eren 200 i, avui en dia, ja en són més de 8.200 a tot el món.

En l'actualitat, Domino's genera el 90% de les seves vendes en l'entrega a domicili. Sens dubte, la marca reina en el sector de les pizzes.