• Home
  • Economia
  • Article title

Plaer cum laude

Monòleg en streaming: "en aquest confinament ens enfrontem a nosaltres mateixos"

Per Vicente Cornejo, actor i escriptor
16 d'Abril de 2020
El racó del lector VIA Empresa
El racó del lector VIA Empresa

Són les 20:00 hores. La gent aplaudeix des de balcons i finestres. Emergeixen llavors playlists diverses amb reportoris musicals que intenten pujar els ànims de la població. Ben fet. Sanitaris i altres treballadors d'ocupacions de primera necessitat per fi adquireixen el reconeixement que es mereixen. Bravo. Aquest període de confinament està traient moltes coses a la llum, potser masses. A les xarxes socials abunden frases i fotos amb missatges com 'sortirem d'aquesta', com si fos l'afició d'un equip que va per sota en el marcador, animant als seus jugadors.

"Un alt percentatge d'aquestes publicacions les ocupa el cinema i les sèries, convertides ara en el cum laude de l'entreteniment global"

Un alt percentatge d'aquestes publicacions les ocupa el cinema i les sèries, convertides ara en el cum laude de l'entreteniment global. Aquestes històries de ficció són representades per actors, un gremi de vegades injuriat, sobretot si no ets famós i no posseeixes una notorietat pública. Això ens condueix al Teatre, que avui roman tancat com tots els espais públics. Lluny de l'oropel dels focus de les grans produccions i el glamur mediàtic, existeix un gran nombre d'artistes que lluiten per guanyar-se la vida en aquest mitjà en una situació de precarietat i indefensió que no té parangó amb cap altre ofici. Agències que paguen tarda i malament, càstings intranscendents que no porten enlloc, contractes a taquilla en sales petites, amb prou feines publicitat, per a produccions pròpies amb un percentatge molt baix de benefici i un llarg etcètera de condicions desfavorables que fan tirar enrere a qualsevol que desitgi tenir una situació econòmica estable. Per no parlar d'aquestes etiquetes pejoratives que col·loca la societat com titellaire, comediant o farandulero, quan en realitat, en molts casos, es tracta de gent amb formació acadèmica dins de l'especialitat de les Arts Escèniques, havent realitzat cursos i masters, mentre que molts que han aconseguit la fama per la via ràpida (enxufes, branques familiars, contactes i altres) són considerats déus… En fi.

El que passa és que el que es dedica a això ho fa per una sèrie de forces estranyes que no pot controlar. Aquesta transformació que comença entre vestidors, el delicat tremolor de la por que diria Federico García Lorca al enfrontar-se al públic que espera al pati de butaques. Aquest terror atroç que fa desitjar que passi qualsevol cosa que anul·li la funció a l'últim moment, però que quan comença no vols que s'acabi i quan s'abaixa el teló t'envaeix una sensació de tristesa i desemparament difícil de superar.

"Però tots som egoistes i egocèntrics, en aquest confinament ens enfrontem al pitjor enemic que hem tingut mai a la vida, nosaltres mateixos"

Vostès es llançarien a una piscina sense saber si hi ha aigua? És una forma d'afrontar la mort, de desafiar-la i sentir-te immortal. Et fas addicte i vols més, mai et satisfàs. Perquè t'enfrontes a les baixes passions humanes tant en l'escena com a la vida (William Shakespeare és la base de tot), reconeixent sense remordiments que enveges a un altre que ha aconseguit un paper i no et planteges que ets un miserable si penses que amb aquesta pandèmia no actuo jo, però tampoc actua ningú…

Així que no puc negar cert alleujament en pensar que Antonio Banderes o Mario Casas estan en la mateixa situació que jo. Si ells tenen milions de seguidors a les xarxes socials, tu també tens el teu públic i encara que la xifra no arribi a mil, has de mostrar el respecte professional que mereixen, ja que dediquen part del seu temps a veure't quan fas alguna mostra, que en aquest cas es tracta d'un monòleg en streaming via Facebook i Instagram. Marlon Brando afirmava que un actor és una persona que no t'escolta tret que estiguis parlant d'ell. Però tots som egoistes i egocèntrics, en aquest confinament ens enfrontem al pitjor enemic que hem tingut mai a la vida, nosaltres mateixos.

"A semblança de Cruyff i el seu fals nou, tancats a casa som el fals oficinista, el fals cambrer, el fals fisioterapeuta, el fals comercial o el fals cuiner"

En aquests minuts de xou online ajudes a desconnectar una mica als espectadors de la rutina diària, t'imagines a algú comentat amb els seus coneguts que veuran el teu directe i l'adrenalina està aquí. A semblança de Cruyff i el seu fals nou, tancats a casa som el fals oficinista, el fals cambrer, el fals fisioterapeuta, el fals comercial o el fals cuiner, i aquest fals teatre teu pot ser una vàlvula de sortida per a algú, per tant has de sentir certa satisfacció pel treball realitzat més enllà de la incertesa de si has agradat o no. Per tant, en acabat, escoltem el fals aplaudiment aprofitant que són les 20:00 i anirem a prendre'ns una cervesa al fals bar de la nostra sala d'estar, que minuts abans en aquest cas, ha servit també de fals prosceni…

Seria interessant preguntar als guionistes de Merlí que pensaria d'aquesta situació l'entranyable Carmina Calduch, o saber què nassos faria Pol Rubio tancat a casa sense poder cardar-se a tot el que es mou per Barcelona. Per a Johan tot desavantatge tenia el seu avantatge, serem capaços de treure'l? Cal tenir en compte que de 'cum laude' a 'culpable' potser no hi hagi tanta distància i jo entre ambdues consideracions no sé en quin d'elles em trobo…

El Racó del Lector és una secció per compartir experiències, donar el teu feedback o fer algun suggeriment de tot allò que t'agradaria llegir o escriure. Escriu-nos a lectors@viaempresa.cat