13
de Juny
de
2014
Act.
27
de Març
de
2015
"Poblet és un món. Així com Ripoll fou el bressol de la Confederació Catalano-aragonesa en iniciar-se la conquesta de la Catalunya Vella, Poblet en fou el centre. Si Ripoll fou la tomba dels nostres comtes sobirans, Poblet ho fou dels nostres reis". Això va escriure JosepPla.
En aquests moments de tensiómonàrquica, convé de recordar que el Borbó que ni va regnar ni va governar, don Joan, i per això la seva memòria descansa tranquil·la, volia ser enterrat a Poblet, perquè allà hi roman la nissaga del ComtatdeBarcelona, títol que ell va ostentar amb dignitat, i que és un dels que van passar als reis espanyols d'ençà el catòlic matrimoni de Ferran i Isabel, 1469.
A Poblet van sojornar-hi diversos reis de la nissaga catalano-aragonesa i després de l'espanyola. Hi ha testimoni documental de les estades del comte fundador (1150), Ramon Berenguer IV, d'Alfons I, Jaume I, Jaume II, Pere III, Joan I, Martí I, Alfons el Magnànim, els Reis Catòlics, Felip II, l'Arxiduc Carles d'Austria, Ferran VII, Alfons XIII i Joan Carles I. Alguns d'ells hi reposen, com s'ha enunciat, entre els quals Jaume I el Conqueridor, ple d'insígnies de la ruta mediterrània, Sicília i Nàpols, de quan els peixos havien de portar les quatre barres lligades a la cua si volien treure el cap, a dir de l'almirall Roger de Llúria, popularitzat per Joan Manuel Serrat.
L'emplaçament de Poblet és excepcional. Una plana protegida per les muntanyes de Prades, i vinyes des de llevant fins a ponent, dividides en quarteres per marges i oliveres, aixoplugant valuosos conreus de safrà. Podríem molt ben dir que el Monestir ha estat en permanent restauració. Els incendis, les guerres i la desídia ho han fet possible. Avui dia, Poblet fa goig. Manté l'equilibri de la monumentalitat i la senzillesa. És la idea d'un espai on puguin trobar-se monacalment la infinitud de Déu i la limitació de les seves creatures per als creients, i la pau i la quietud comunes, independents de creences i descreences, en l'universal àmbit de l'humà.
La comunitat del Císter de Poblet va ser repoblada el 1940, després de105 anys que a Poblet no hi havia vida monàstica, interrompuda per la Desamortització de Mendizabal, reviscuda per les partides anarquistes que setanta anys després encara afusellaven imatges de sants.
Al final del seu mandat, Tarradellas, el president rei, va cedir a Poblet el seu arxiu, que va passar a ocupar diverses sales del monestir. Hi anava sovint a supervisar la catalogació, però també d'alguna manera s'aïllava místicament, gaudia del silenci i la meditació, segons que em va comentar ell mateix i allà mateix. Tarradellas no era religiós, però sentia un gran respecte pel Císter, i mantenia llargues converses amb l'Abat Maur Esteve. Mai a Poblet parlava de política, aquest era el seu vot al Santuari.
Poblet, com molts altres cenobis, obre els vespres al culte, com naturalment les misses, també als turistes i als amants de la música callada i la soledat sonora: en les misses d'ofici solemne s'hi pot escoltar un orgue barroc de sonoritat netíssima, obra molt recent, 2012, del prestigiós orguener suís Metzler. El pare AgustíAltisent, OC, explica bé aquesta santa casa a la seva Història de Poblet. Però el pare Altisent (1923-2004) és també autor de profunds articles periodístics. Són peces breus, que encara que no fossin interessants, farien impossible el cansament. Qui vulgui conèixer articles del pare Agustí Altisent pot recórrer al recull publicat per Columna Assaig (1996) sota el títol Reflexions d'un monjo.
Punt de vista arquitectònic
Alexandre Cirici Pellicer crida l'atenció sobre l'evolució del romànic al gòtic. Destaca naturalment l'església, amb el retaule renaixentista en alabastre de Damià Forment, però també l'immens cimbori, el refectori, la biblioteca, el claustre, la sala capitular, el calefactor... I a l'entrada, la majestuosa Porta Reial i el recintefortificat de 608 metres, amb dues torres tan esveltes i solemnes com dóna entendre el contingut de tan preuat continent. Poblet és el monestir que en el nostre territori més s'assembla al de El nom de la rosa.
Temporadad'estiu
Els dies 14, 15 i 16 d'agost, a més a més dels gaudis arquitectònics, paisatgístics i espirituals, s'hi celebrarà la segona edició del Festival de Música Antiga, amb protagonisme de l'exquisit JordiSavall. Són programes molt estudiats, bellesa garantida, interpretació de molt de nivell, i si ho hi vol anar cal comprar les entrades amb antelació.
Per allotjament i àpat, tenim dos establiments ben arrelats, i ben pròxims, de molt acurada relació qualitat-preu. Davant per davant del monestir, hi ha el Restaurant Hostal Fonoll, senzill i auster. I a mig quilòmetre, l'hotel rural Engracia, un dues estrelles ben teòriques, perquè els equipaments tenen un confort i emplaçament superiors, vistes i piscina; amb un restaurant, La Font del Ferro, agradable d'estada i de producte de qualitat... Conserven, doncs parlem de reialesa, el menú que es va cruspir el rei Alfons XIII, l'any 1926.
Però quan recomano un monestir, anoto que, si a més a més de gaudir del paisatge i de la història, hom vol notar quina és la intensa vivència interior que se sent aproximant-se a la regla de Sant Benet, que segueixen els monjos del Císter, el més aconsellable és allotjar-se a l'hostatgeria de l'abadia. N'hi ha una d'interna, només masculina, que permet el màxim acostament a la vida monàstica i que val el què vulgui pagar l'hoste, que la Regla preceptua l'acollida sense ànim de lucre. Però n'hi ha una d'oberta, amb concepció hotelera i ben nova, 2010, però bastida sobre l'antic hospital del segle XIII, que també té restaurant. Amén.
En aquests moments de tensiómonàrquica, convé de recordar que el Borbó que ni va regnar ni va governar, don Joan, i per això la seva memòria descansa tranquil·la, volia ser enterrat a Poblet, perquè allà hi roman la nissaga del ComtatdeBarcelona, títol que ell va ostentar amb dignitat, i que és un dels que van passar als reis espanyols d'ençà el catòlic matrimoni de Ferran i Isabel, 1469.
A Poblet van sojornar-hi diversos reis de la nissaga catalano-aragonesa i després de l'espanyola. Hi ha testimoni documental de les estades del comte fundador (1150), Ramon Berenguer IV, d'Alfons I, Jaume I, Jaume II, Pere III, Joan I, Martí I, Alfons el Magnànim, els Reis Catòlics, Felip II, l'Arxiduc Carles d'Austria, Ferran VII, Alfons XIII i Joan Carles I. Alguns d'ells hi reposen, com s'ha enunciat, entre els quals Jaume I el Conqueridor, ple d'insígnies de la ruta mediterrània, Sicília i Nàpols, de quan els peixos havien de portar les quatre barres lligades a la cua si volien treure el cap, a dir de l'almirall Roger de Llúria, popularitzat per Joan Manuel Serrat.
L'emplaçament de Poblet és excepcional. Una plana protegida per les muntanyes de Prades, i vinyes des de llevant fins a ponent, dividides en quarteres per marges i oliveres, aixoplugant valuosos conreus de safrà. Podríem molt ben dir que el Monestir ha estat en permanent restauració. Els incendis, les guerres i la desídia ho han fet possible. Avui dia, Poblet fa goig. Manté l'equilibri de la monumentalitat i la senzillesa. És la idea d'un espai on puguin trobar-se monacalment la infinitud de Déu i la limitació de les seves creatures per als creients, i la pau i la quietud comunes, independents de creences i descreences, en l'universal àmbit de l'humà.
La comunitat del Císter de Poblet va ser repoblada el 1940, després de105 anys que a Poblet no hi havia vida monàstica, interrompuda per la Desamortització de Mendizabal, reviscuda per les partides anarquistes que setanta anys després encara afusellaven imatges de sants.
Al final del seu mandat, Tarradellas, el president rei, va cedir a Poblet el seu arxiu, que va passar a ocupar diverses sales del monestir. Hi anava sovint a supervisar la catalogació, però també d'alguna manera s'aïllava místicament, gaudia del silenci i la meditació, segons que em va comentar ell mateix i allà mateix. Tarradellas no era religiós, però sentia un gran respecte pel Císter, i mantenia llargues converses amb l'Abat Maur Esteve. Mai a Poblet parlava de política, aquest era el seu vot al Santuari.
Poblet, com molts altres cenobis, obre els vespres al culte, com naturalment les misses, també als turistes i als amants de la música callada i la soledat sonora: en les misses d'ofici solemne s'hi pot escoltar un orgue barroc de sonoritat netíssima, obra molt recent, 2012, del prestigiós orguener suís Metzler. El pare AgustíAltisent, OC, explica bé aquesta santa casa a la seva Història de Poblet. Però el pare Altisent (1923-2004) és també autor de profunds articles periodístics. Són peces breus, que encara que no fossin interessants, farien impossible el cansament. Qui vulgui conèixer articles del pare Agustí Altisent pot recórrer al recull publicat per Columna Assaig (1996) sota el títol Reflexions d'un monjo.
Punt de vista arquitectònic
Alexandre Cirici Pellicer crida l'atenció sobre l'evolució del romànic al gòtic. Destaca naturalment l'església, amb el retaule renaixentista en alabastre de Damià Forment, però també l'immens cimbori, el refectori, la biblioteca, el claustre, la sala capitular, el calefactor... I a l'entrada, la majestuosa Porta Reial i el recintefortificat de 608 metres, amb dues torres tan esveltes i solemnes com dóna entendre el contingut de tan preuat continent. Poblet és el monestir que en el nostre territori més s'assembla al de El nom de la rosa.
Temporadad'estiu
Els dies 14, 15 i 16 d'agost, a més a més dels gaudis arquitectònics, paisatgístics i espirituals, s'hi celebrarà la segona edició del Festival de Música Antiga, amb protagonisme de l'exquisit JordiSavall. Són programes molt estudiats, bellesa garantida, interpretació de molt de nivell, i si ho hi vol anar cal comprar les entrades amb antelació.
Per allotjament i àpat, tenim dos establiments ben arrelats, i ben pròxims, de molt acurada relació qualitat-preu. Davant per davant del monestir, hi ha el Restaurant Hostal Fonoll, senzill i auster. I a mig quilòmetre, l'hotel rural Engracia, un dues estrelles ben teòriques, perquè els equipaments tenen un confort i emplaçament superiors, vistes i piscina; amb un restaurant, La Font del Ferro, agradable d'estada i de producte de qualitat... Conserven, doncs parlem de reialesa, el menú que es va cruspir el rei Alfons XIII, l'any 1926.
Però quan recomano un monestir, anoto que, si a més a més de gaudir del paisatge i de la història, hom vol notar quina és la intensa vivència interior que se sent aproximant-se a la regla de Sant Benet, que segueixen els monjos del Císter, el més aconsellable és allotjar-se a l'hostatgeria de l'abadia. N'hi ha una d'interna, només masculina, que permet el màxim acostament a la vida monàstica i que val el què vulgui pagar l'hoste, que la Regla preceptua l'acollida sense ànim de lucre. Però n'hi ha una d'oberta, amb concepció hotelera i ben nova, 2010, però bastida sobre l'antic hospital del segle XIII, que també té restaurant. Amén.