Què n'era de senzilla la vida quan només havíem d'escollir entre sal de taula o sal iodada. Ara els lineals dels supermercats s'omplen d'opcions que cal contemplar: sal rosa de l'Himalaia, sal marina, kosher, Maldon... Cadascuna amb les seves característiques concretes i amb preus a to. La sal rosa de l'Himalaia pot semblar una exuberància curiosa, però és del cert que una micona d'aquest mineral pot arribar a costar un ull de la cara. 100 grams de sal rosa de l'Himalaia pot arribar a costar 20 cops més que la sal de taula corrent.
La sal rosa de l'Himalaia ha reunit al seu voltant un culte de seguidors. Els seus partidaris afirmen que és capaç d'ajudar en tot, des de la pèrdua de pes, endarrerir l'envelliment i, fins i tot, regular la son o incrementar la líbido, lluitar l'asma, l'osteoporosi, varius, arrítmia, diabetis o insomni. I mentre la sal rosa pot arribar a costar gairebé 10 euros, els productes que l'inclouen probablement siguin infinitament més cars.
Els seus ingredients provenen, segons diuen els entesos d'un "antic mar interior que s'evaporà fa més de 500 milions d'anys deixant pòsits del que ara anomenem sal rosa de l'Himalaia". Una sal enterrada durant mil·lenis sota les muntanyes del mateix nom ara disponible per a tothom qui estigui disposat a pagar-la.
Làmpades de sal | iStock
Per entendre el seu preu, primer s'ha d'explicar com s'obtenen els diversos tipus de sal del mercat. La sal de taula s'obté perforant en fons marins subterranis, bombejant l'aigua salada i després refinant el producte en plantes de purificació. Els minerals naturals com el magnesi o el potasi són eliminats en aquest procés. La sal marina s'obté evaporant l'aigua de mar emprant el sol o grans calderes sense químics afegits i mantenint els minerals propis intactes.
La sal de roca és diferent. En certes regions del món, a centenars de metres sota terra, hi ha les restes de mars evaporats. Aquest mineral, l'halita, és un mineral format per cristalls de clorur de sodi, i s'obté perforant la superfície de la roca, triturant la sal i trencant-la a trossos. La sal rosa es pot trobar en molt pocs llocs, des del riu Mirray a Austràlia a Maras, al Perú i el suministre és molt limitat. La majoria de mines de sal rosa són al Paquistan, a la base de l'Himalaia. En concret la mina de Khewra produeix 350.000 tones a l'any.
Però com va arribar aquesta sal a les nostres taules? El nom va ser creat per Peter Ferreira únicament per raons comercials per a la venda a Alemanya durant la dècada dels 90. Ferreira, qui s'autodenomina "biofísic" va publicar el llibre titulat Wasser & Salz (Aigua i sal), sobre la connexió "biofísica" d'aquests dos productes. Un buscavides.
Més saludable?
S'estima que aquesta sal compta amb uns 84 minerals diferents que li otorguen el seu color rosat. Liti, plata, calci, potasi, magnesi... són alguns dels minerals que hi trobem. Però aquests minerals només representen un 2% del total de la sal, un percentatge tan petit que no aporten un benefici diferent de qualsevol altra sal.
De fet, l'any 2003 un estudi realitzat per la Bayerisches Landesamt für Gesundheit und Lebensmittelsicherheit (Agència de protecció del consumidor de Babiera) va analitzar 15 marques de sal de l'Himalaia venudes a Alemanya i van detectar uns 10 minerals més, a part de clorur de sodi (98%).
El consumidor de sal de l'Himalaia en realitat està consumint sal comuna a un preu 20 vegades més gran del que costen la resta de sals del supermercat
El màrqueting i Instagram han fet la resta de la feina en fer-nos creure que la sal rosa té més beneficis. Es calcula que el consum d'aquesta sal suposarà enguany un negoci de més de 14.000 milions d'euros.
En definitiva: el consumidor de sal de l'Himalaia en realitat està consumint sal comuna (NaCl) a un preu 20 vegades més gran del que costen la resta de sals que pot adquirir en un supermercat. L'únic que diferencia aquesta sal de la resta són les impureses, que la doten d'aquest color rosat que tant atrau l'incaut consumidor de medicines alternatives i productes naturals.
Tipus de sal
A més de la sal de taula, al supermercat podem trobar sal iodada, un component que s'afegeix a la sal per prevenir el goll, a més d'incloure un antiaglomerant entre els seus ingredients. Aquesta és la sal preferida dels jueus, més gruixuda i que avsorbeix la sang quan cobreix la carn.
La flor de sal també és marina, però s’obté en salines naturals on es deixen assecar tolls d’aigua de mar. Llavors es busquen cristalls que es formen a la superfície a mida que l’aigua s’evapora. Els cristalls es van recollint i es deixen assecar. Aquesta és la sal que té menys clorur sòdic, conté més impureses i iode. No té res d’especial, només la forma i és cruixent al paladar.
La sal Maldon és un tipus de flor de sal. Són cristalls de sal provinent d'aigua de mar filtrada i bullida, eliminant així impureses. Després s'escalfa i es cristalitza.