Al sector periodístic es coneixen com a serps d'estiu aquelles notícies que es repeteixen any rere any per la manca de continguts amb què omplir els diaris durant l'estiu. Parlem de l'asfixiant calor que fa a Sevilla, de l'arribada del mosquit tigre o de l'últim anglès que ha volgut desafiar la gravetat a Magaluf. Però si hi ha una secció que s'omple de notícies recurrents durant les vacances és la d'esport, amb un tema estrella: els fitxatges. Trezeget mai va arribar a vestir la samarreta del Barça, tot i que va fitxar pels blaugranes durant cinc estius seguits, i aquest any és el torn dels Griezzmans, De Ligts i Neymars. Des de fa uns anys, però, els diaris esportius han trobat un segon filó amb la presentació de les noves samarretes dels equips.
Un procés que comença sobre per Nadal, amb filtracions sobre els nous dissenys, i que s'intensifica al final de la temporada, amb la presentació oficial, els missatges de socis emprenyats a les xarxes socials per la manca de respecte de les directives pels símbols dels clubs i, finalment, un nou rècord de vendes gràcies a centenars de milers d'aficionats disposats a gastar-se cada any 90 euros en el nou look del seu club.
Fabricació, royalties, beneficis i impostos justifiquen el preu desorbitat d'una samarreta de futbol que no és la que porten els jugadors
No és una xifra escollida a l'atzar. A la pàgina de Nike, la nova samarreta de quadres del FC Barcelona es ven a 90 euros, que pugen a 105 si afegim el nom i el número del nostre jugador preferit. És un preu raonable per una samarreta esportiva? La millor forma de saber-ho és veient on s'originen els sobrecostos, tal com ha fet la web especialitzada Futbol Finanzas, que indica quatre factors que determinen l'alt preu de les samarretes de futbol:
- Als poc menys de 10 euros de cost de fabricació i distribució, en aquest primer apartat cal sumar el que es coneix com el marge de l'sponsor tècnic. Això és, els diners que paga Nike per aparèixer a la samarreta del Barça i que ha de recuperar venent els seus dissenys any a any. En l'actualitat, la marca nord-americana paga uns 100 milions d'euros a l'any per vestir als blaugrana. I no és la més cara. Adidas inverteix cada any uns 110 milions per tacar la impol·luta elàstica blanca del Reial Madrid. Per compensar aquest cost, les marques introdueixen un marge de benefici que situa el preu sobre els 40 euros.
- A aquest preu de sortida cal sumar un 10%-12% que les marques paguen als clubs en concepte de royalties per la utilització de la seva marca i que aquestes repercuteixen en el preu de venda de les samarretes. Un nou cost que encareix el producte abans de la seva arribada a les botigues.
- Com no, els retailers afegeixen el seu propi marge sobre el preu de cadascuna de les samarretes que compren. Segons els càlculs de Futbol Finanzas, aquesta operació encareix 20 euros més la compra, situant-la sobre els 70 euros.
- I, com en tota transacció, cal sumar el 21% d'IVA que arrodoneix el preu de les samarretes de futbol sobre els 90 euros.
Si arribat el moment, decidim trencar la guardiola per vestir els colors del nostre club, sortirem de la botiga cofois per lluir el mateix model amb què Messi tornarà a silenciar el Santiago Bernabéu aquesta temporada. I aquí ve un nou gir. Amb aquesta inversió de 90 euros -105 si hi posem noms- només tindrem una rèplica del que vesteixen els jugadors els dies de partit. Si realment volem anar amb la mateixa samarreta que s'ajusta al cos apol·lini dels atletes haurem de descomptar fins a 140 euros de la nostra propera nòmina.
La diferència és nominal. En el cas de Nike, les rèpliques per a l'aficionat més estalviador de qualsevol club es venen sota el nom de Stadium, mentre que els qui vulguin anar exactament com els jugadors hauran de buscar les col·leccions Vapor. En el cas d'Adidas, les prèmium es coneixen com a Authentic.
Les diferències són mínimes, però decisives. Resumint molt, les samarretes dels jugadors es fabriquen amb materials de més qualitat, més lleugers, amb solucions tècniques per facilitar la transpiració en les zones on s'acumula la suor i amb el mínim de costures per evitar fregaments innecessaris per als jugadors.
El drama dels equips petits
Si els aficionats dels grans equips se sulfuren pels dissenys controvertits i per haver de gastar-se uns 100 euros cada any per estar al dia, els seguidors dels clubs més modestos acumulen motius per cremar les xarxes. Es repeteixen els casos en els quals les marques aprofiten els dissenys dels seus models esportius convencionals que es venen a les botigues per 20 o 30 euros i que, pel simple fet d'incorporar l'escut d'un equip, pugen de preu fins els 90 euros.
L'últim cas, el d'Adidas que ha utilitzat la seva samarreta rosa esportiva d'aquesta temporada –a les botigues per 38 euros- per dissenyar la tercera samarreta del Leicester i vendre-la a 85. El futbol, com la mort, tenia un preu.