Pagaries més de mil euros per un vestit que només et posaràs un dia? Doncs hi ha moltes dones que ho fan. Un vestit de núvia és, per a moltes, tant o més important que la boda en sí mateixa. Els preus d'aquests vestits s'enfilen molt fàcilment: el que va dur Kim Kardashian va costar mig milió de dòlars; el vestit que va usar la libanesa Amal Alamuddin en les seves noces amb George Clooney va ser dissenyat per Oscar de la Renta i va costar 380.000 dòlars; Kate Middleton, la duquessa de Cambridge, va lluir un vestit el dia de les seves noces dissenyat per Alexander McQueen que va costar la barbaritat de gairebé 300.000 dòlars. Per què són tan cars els vestits de núvia?
La qualitat del teixit, la fabricació altament artesanal, la personalització, els brodats, el disseny i la individualitat d'aquests vestits, enfront de la producció industrial, és el que explica gran part de l'elevat preu d'un vestit de núvia. L'artesania al darrere d'un vestit així fa cada peça única, cosa que implica una quantitat considerable de mà d'obra i hores de treball especialitzat.
L'artesania al darrere d'un vestit de núvia fa cada peça única, cosa que implica una quantitat considerable de mà d'obra i hores de treball especialitzat
Però això justificaria només una part del cost final del vestit. L'experiència i el servei de trobar aquest vestit també es cobra. Bé sigui un petit taller o una gran botiga amb dependents que ofereixen cava o xampany a la núvia, aquest fet també apuja el tiquet.
En el cas dels petits tallers, el servei personalitzat i la feina in house ja apuja el preu. Sobretot tenint en compte que, si bé Catalunya va ser terra tèxtil, la migració d'aquesta indústria a Orient ha fet que els i les professionals d'aquest sector siguin escassos. Trobar un sastre o modista a casa nostra que, a més, sigui especialista en vestits de núvia, és com trobar una agulla en un paller.
Pel que fa a les grans botigues de grans marques de moda nupcial, l'estructura s'ha de pagar. I tenir un local al Passeig de Gràcia o a la Diagonal no és pas barat. L'experiència compta. I es paga. Especialistes, dependentes, sastreria, alteracions, detalls i personalització són alguns dels valors afegits que aquestes grans cases de moda bridal brinden a les seves clientes. Tot el que faci falta per a l'experiència de casar-se.
Un negoci de blanc
Amb una facturació global de 860 milions d'euros, el sector de vestits de núvia confirma la seva innegable rellevància a l'Estat espanyol. Si se suma a aquesta xifra el pes del conjunt dels complements i dels vestits de festa i calçat, la facturació global de les empreses bridal espanyoles assoleix els 1.350 milions d'euros, 105 milions més que el 2016. Xifres per a res menyspreables.
El sector de vestits de núvia compta amb una xarxa de 730 companyies, que inclou des de grans firmes com Rosa Clará o Pronovias fins a petits tallers artesanals, dóna feina a més de 13.400 persones i el 2018 va produir 841.489 unitats, un 11% més que el 2016.
Catalunya representa el 41% de la xifra de negoci del sector nupcial a Espanya i exporta el 76% de la seva producció
Catalunya, amb una quota del 41% sobre la xifra de negoci espanyola, és tradicionalment la principal promotora i experta en la cerca de noves vies de negoci a l'estranger. De fet, exporta el 76% de la producció de vestits de núvia. A nivell mundial, la Xina és el major productor de vestits de núvia i destina a l'exportació una de cada tres de les seves 12,2 milions d'unitats que fabrica a l'any. La Xina és el segon mercat mundial per als vestits de núvia, essent els Estats Units el primer al rànquing en nombre d'enllaços.
Un vestit qualsevol
La tradició de casar-se de blanc no és pas ancestral. Fins a mitjans del segle XVII, les dones es casaven amb un vestit qualsevol, fins i tot optant per vestits colorits. Però el 1840 la reina Victòria d'Anglaterra va escollir trencar la tradició i vestir-se de blanc. La petjada que va deixar en vestir de blanc es va convertir gairebé en un manament per a qualssevol noces tradicionals. Victòria, a més, va imposar una altra tradició: que ningú més vestís de blanc, un color que, per cert, no té res a veure amb la virginitat.
Anar de blanc es considerava un símbol de riquesa: el color demostrava que la família podia permetre's netejar el vestit. I, de fet, aquest vestit el va reciclar en altres ocasions com el bateig dels seus fills o altres bodes.
Per suposat, no tots els vestits de núvia del mercat costen un ull de la cara. Cada cop més hi ha núvies que compren vestits de segona mà o fins i tot marques de fast fashion han optat per llançar línies nupcials. H&M, Zara, Asos, Topshop o Wish.com s'han atrevit a llançar vestits de núvia a preus a partir de 49 euros.