Santi Vila, 40 anys, és el conseller més jove del govern d'Artur Mas, 57 anys. Però es féu escoltar pels sèniors -i no tan sèniors- que esmorzàrem amb ell fa uns dies a Barcelona. Santi Vila va emetre d'entrada un missatge que era alhora declaració d'intencions, consigna i programa polític (diuen d'ell que va per cap de fila del seu partit si un dia flaqueja el lideratge a Convergència i Unió).
"Ens hem d'asserenar com a polítics, com a empresaris i com a professionals" – ens digué amb convicció i fermesa. Feia poc que s'havia fet públic que els pressupostos generals de l'Estatreduïen en un 25% la inversió a Catalunya.
Vila -de qui diuen que "va per lliure" dins del seu partit i del Govern de la Generalitat, i de qui els figuerencs n'expliquen meravelles com a alcalde diligent i dialogant- no defalleix, tot i que els pressupostos castiguen de manera particular al seu Departament, el de Territori i Sostenibilitat. És un polític que sembla que arribi a acords positius amb aquella potent nebulosa de poder que en diem Madrid.
-"Aquesta és una setmana difícil –va dir-. Ja sabem que tenim els pitjors pressupostos dels últims setze anys". Però confia encara treure algun partit de les seves relacions fluïdes, si més no, amb la ministra del seu ram, Ana Pastor, 56 anys. Vila en pensa treure profit per desencallar projectes d'obra pública a Catalunya, com ha començat a passar fa temps en algunes de les assignatures pendents del govern central en aquest sector d'activitat empresarial catalana.
Vaig passar la meva mirada ràpida de periodista per una sala ben plena sobretot d'alcaldes, polítics, empresaris, assessors i alts funcionaris. L'antecessor de Vila en el Departament, Lluís Recorder, 55 anys, que tan bon record deixà com a alcalde de Sant Cugat del Vallès, l'escoltava amb una atenció greu i impàvida. L'eurodiputat Ramon Tremosa, 48 anys, posà uns ulls com a taronges quan Vila l'esmentà com a expert indiscutible en referir-se al corredor mediterrani. "-És una aposta radicalment estratègica" –digué Santi Vila.
També són estratègics –assenyalà Vila- el desdoblament de Vandellòs, la B-40, les rodalies ferroviàries, la L9 a Barcelona, la N II i els camions per la AP 7, la descontaminació del pantà de Foix, els accessos al port de Barcelona, i el de Tarragona. Deixà ben clar el conseller que no es conforma en resistir. Vol regenerar el model de gestió en les autopistes. També vol impulsar una llei d'Arquitectura que superi, digué, "la dictadura dels plecs de condicions."
A la meva taula hi havia opinions discrepants quan vingué a tomb posar etiqueta ideològica al conseller junior. Un el qualificà de moderat, l'altre sostenia que s'havia fet independentista, un altre que era la cara socialdemòcrata de l'actual govern català.
Ningú no pogué negar, però, que Vila posava l'accent en la part positiva de la realitat. "Els darrers trenta anys han estat els millors de la nostra història" –afirmà tot just començar la seva intervenció-. Més injeccions d'optimisme del conseller més jove en edat i en tarannà: " A Catalunya hem guanyat la batalla de la modernitat". "Els indicadors són bons però no tenim l'Estat espanyol com a còmplice o company". Quan fou alcalde de Figueres aquestes injeccions optimistes ajudaren al progrés de la ciutat.