20
de Febrer
de
2015
Act.
20
de Febrer
de
2015
La digitalització és ja un fet irreversible que ha canviat el món tal com l'enteníem. Vivim en una societat polièdrica, en plena construcció i, per tant, difícil de ponderar sota els paràmetres i mètriques tradicionals. A punt de complir els 25 anys del naixement de la World Wide Web (WWW), només ara comencem a percebre el seu abast. Aquest fet irreversible està canviant la manera de produir i, al seu torn la societat i la cultura. Amb la digitalització i les tecnologies de la informació i la comunicació ha arribat la Tercera Revolució Industrial?
Revolució? Industrial?
Segons explica Joan Torrent, doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), "un procés de revolució industrial es recolza en dos elements bàsics. El primer és un conjunt de canvis tècnics fonamentals per a la producció i la distribució de béns i serveis". El que fa que aquests canvis siguin significatius és que van "acompanyats–en alguns casos causats, i en altres casos reflectint–, d'un conjunt de canvis socials, institucionals i culturals de primera magnitud".
La definició que aporta GenísRoca, arqueòleg especialitzat en Paleolític Inferior, llicenciat en Història per la UAB i president de Roca Salvatella, és bastant similar, però hi afegeix el matís d'un historiador: "Una tecnologia és rellevant quan modifica el sistema productiu i modifica la capacitatdesupervivència i d'alimentar els teus i tirar endavant la vida. Les tecnologies rellevants que han fet canvis com aquests han estat sis o set".
L'arqueòleg afegeix un exemple clarificador per entendre la magnitud i importància de la tecnologia: "La tecnologia lítica –treballar les pedres- modifica la capacitat de producció i d'alimentar els teus. Però d'exemples com aquest n'hi ha d'altres: l'agricultura, la domesticació d'animals, amb la màquina de vapor apareix l'obrer i el moviment obrer, els sindicats, les fàbriques, l'èxode cap a les ciutats: deixem el concepte d'artesà per passar al concepte obrer; Amb el motor d'explosió apareix el taylorisme i fordisme, treball en cadena: deixem el concepte de l'ofici al concepte lloc de feina...". Roca coincideix amb Torrent en remarcar que "cada canvi tecnològic comporta canvis substancials en l'àmbit polític, cultural, social, etc.".
Semblances i diferències
Roca explica que "denominem a aquests dos moments de la història revolució industrial perquè la producció era, precisament, industrial, però aquests processos ja s'havien donat amb anterioritat".
A aquest apunt, el professor de la UOC hi afegeix que "cal destacar una diferència important entre la primera i la segona revolució industrial: la importància distintiva que hi té el coneixement científic com a instrument d'impuls del desenvolupament tecnològic. Encara que en la primera un determinat tipus de coneixement va permetre la substitució d'instruments per màquines, no és fins a la segona meitat del segle XIX que el coneixement científic es vincula directament amb l'activitat econòmica".
Torrent detalla que en el procés de canvi cap a un nou paradigma tecnicoeconòmic un input particular (o un conjunt d'inputs), claus en aquest paradigma, ha de sofrir una caiguda de costos relatius i tenir una disponibilitatuniversal. "A la primera i la segona revolució industrial, els inputs bàsics del sistema han estat les fonts barates d'energia, el carbó, l'electricitat i els combustibles fòssils, tots ells associats als invents clau del paradigma tecnoeconòmic, la màquina de vapor, l'energia elèctrica i el motor de combustió interna", explica l'economista.
La digitalització i TIC
Segons el professor de la UOC, durant les "últimes dècades del segle XX es van caracteritzar per la presència d'un fenomen de revolució, ja que s'estarien transformant les condicions de vida i la societat". Aquesta revolució seria una revolució industrial perquè el desenvolupament de la tecnologia productiva assentaria les bases d'un canvi econòmic i sociocultural interrelacionat, com s'ha comentat anteriorment.
Per Torrent, "la vertadera novetat sobre la qual es recolza la tercera revolució industrial deriva de l'aplicació i l'ús del nouconeixement generat. El coneixement que s'utilitza en l'aplicació productiva de les tecnologies digitals serveix, al seu torn, per a generar, aplicar i difondre nou coneixement en l'activitat econòmica" i això provoca un "procés de retroalimentació constant entre la generació i l'ús del coneixement".
Anomenat industrial o anomenat d'una altra manera, Roca considera que la digitalització sí que és un d'aquests desencadenants que provocacanvis en la producció, societat, cultura, etc. Les maneres de treballar i ser competitius canvien i els usos es vinculen a la tecnologia digital. "La competitivitat va lligada a la digitalització, en cas contrari es passa a la part precària de l'economia", diu l'arqueòleg.
S'apropa la fi del treball?
Diu Torrent que "tot procés de revolució industrial suposa canvis radicals en els esquemes laborals" i afegeix que "en general, la introducció de la nova tecnologia dominant acaba per esbiaixar les habilitats demandades a la força de treball".
Sobre aquest tema, Roca avisa que "la digitalització, lamentablement, no crea tants llocs de treball com seria desitjable, però no hi ha una correlació entre destrucció creativa de llocs de feina i revolució industrial". En aquest sentit, l'economista puntualitza que "en general, el biaix laboral evoluciona positivament per les persones formades i menys positivament per les persones menys formades".
Potser és això el que ja preveia la Universitat d'Oxford amb l'estudi The future of employment, on augurava que en les dues pròximes dècades el 47% dels llocs de treball actuals seran substituïts per màquines o suprimits gràcies a les millores de la tecnologia
El mite de la fi del treball s'ha donat en diverses ocasions. A finals del XIX el moviment ludita cremava les màquines de les fàbriques. En aquest sentit, Torrent explica que una visió més realista mostra que la "força laboral acaba per adquirir les noves competències i arriba el balanç en forma de creació de nous treballs". A tall d'exemple es pot dir que la meitat dels llocs de treball creats el 2012 als EUA, el 2002 no existien. Per això el professor de la UOC diu que "no són gens probables els escenaris de la fi del treball".
Nou treball, nova societat
"Agafem-nos fort, el que està per venir és molt gros, la revolució que ve serà històrica, amb majúscula", així de contundent s'expressa Roca sobre el futur. L'historiador diu que el canvi de la primera a la segona revolució industrial no va comportar un canvi d'època històrica, en canvi els canvis actuals modifiquen producció i transmissió de coneixement, i "això és nou".
Una de les prediccions que fa Torrent és que "el treball es transformarà radicalment" i que l'escenari del treball per compte d'altri en estructures organitzatives que atomitzen el treball "passaran a la història". "Amb l'economia del coneixement anem cap a noves formes del treball basades en els equips de treball organitzats pel coneixement, noves formes d'organització basades en l'autonomia i la presa de decisions descentralitzades i estructures organitzatives menys jeràrquiques i piramidals" afirma el professor de la UOC.
Per Roca, el fet que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) modifiquin producció i transmissió de coneixement és disruptiu: "El fet que l'ésser humà es pugui expressar amb 1 i 0 és disruptiu, és tan rellevant com inventar l'escriptura".
La història s'accelera
Llançant la vista cap al passat, l'historiador afirma que el fenomen de la digitalització arrenca durant la dècada dels 80. Roca explica que, normalment "una revolució industrial triga més de cent anys en consolidar-se", però que, tot i això,"l'actual la farem en 60 anys".
Segons indiquen en un estudi publicat L'Associació Espanyola de l'Economia Digital i RocaSalvatella, s'estima que el 2016 més de 3.000 milions de persones estaran connectades a internet. Si l'economia digital fos un país, aquest se situaria per mida en la cinquena posició del món, només per darrera dels Estats Units, la Xina, Japó i la Índia.
La publicació afegeix que ja hi ha més dispositius mòbils connectats que persones al món i es preveu que el 2020 hi haurà 24.000 milions de dispositius connectats. Per aquesta raó, totes les anàlisis coincideixen en assenyalar la dimensió única de la transformació que estem vivint: intensiva en la informació instantània, global, en temps real i un accés ubic, constant i permanent.
Afegir 'més coses' a la xarxa
Les fases de la història d'Internet es poden resumir en dècades: "La primera en què l'accés era per militars i centres de recerca, algun hospital i poca cosa més, la segona època és a partir del 1994 quan es va donar accés a particulars a internet, durant els següents 10 anys, els únics que hi operaven i es podien permetre tenir un web eren les empreses. A partir del 2005 i fins al 2015 amb l'aparició del web 2.0, els usuaris comencen a participar plenament a la xarxa i ara hi comencem a ficar els objectes amb l'internet de les coses (IoT)", argumenta Roca.
De cara a la dècada que ara encetem entre el 2015 i el 2025, Roca afirma, contundent, que "cada cop que s'incorpora un nou element a la xarxa, els negocis i la producció varien". "Quan els hotels feien web, estaven tranquils, quan les persones van començar a dir la seva, el seu model de negoci va començar a qüestionar-se, en referència a empreses com AirBnb o Uber. Avui dia, Repsol, per exemple, no se senten amenaçats. Amb la incorporació de l'IoT, ja ho veurem", augura l'historiador.
Revolució? Industrial?
Segons explica Joan Torrent, doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), "un procés de revolució industrial es recolza en dos elements bàsics. El primer és un conjunt de canvis tècnics fonamentals per a la producció i la distribució de béns i serveis". El que fa que aquests canvis siguin significatius és que van "acompanyats–en alguns casos causats, i en altres casos reflectint–, d'un conjunt de canvis socials, institucionals i culturals de primera magnitud".
La definició que aporta GenísRoca, arqueòleg especialitzat en Paleolític Inferior, llicenciat en Història per la UAB i president de Roca Salvatella, és bastant similar, però hi afegeix el matís d'un historiador: "Una tecnologia és rellevant quan modifica el sistema productiu i modifica la capacitatdesupervivència i d'alimentar els teus i tirar endavant la vida. Les tecnologies rellevants que han fet canvis com aquests han estat sis o set".
L'arqueòleg afegeix un exemple clarificador per entendre la magnitud i importància de la tecnologia: "La tecnologia lítica –treballar les pedres- modifica la capacitat de producció i d'alimentar els teus. Però d'exemples com aquest n'hi ha d'altres: l'agricultura, la domesticació d'animals, amb la màquina de vapor apareix l'obrer i el moviment obrer, els sindicats, les fàbriques, l'èxode cap a les ciutats: deixem el concepte d'artesà per passar al concepte obrer; Amb el motor d'explosió apareix el taylorisme i fordisme, treball en cadena: deixem el concepte de l'ofici al concepte lloc de feina...". Roca coincideix amb Torrent en remarcar que "cada canvi tecnològic comporta canvis substancials en l'àmbit polític, cultural, social, etc.".
Semblances i diferències
Roca explica que "denominem a aquests dos moments de la història revolució industrial perquè la producció era, precisament, industrial, però aquests processos ja s'havien donat amb anterioritat".
A aquest apunt, el professor de la UOC hi afegeix que "cal destacar una diferència important entre la primera i la segona revolució industrial: la importància distintiva que hi té el coneixement científic com a instrument d'impuls del desenvolupament tecnològic. Encara que en la primera un determinat tipus de coneixement va permetre la substitució d'instruments per màquines, no és fins a la segona meitat del segle XIX que el coneixement científic es vincula directament amb l'activitat econòmica".
Torrent detalla que en el procés de canvi cap a un nou paradigma tecnicoeconòmic un input particular (o un conjunt d'inputs), claus en aquest paradigma, ha de sofrir una caiguda de costos relatius i tenir una disponibilitatuniversal. "A la primera i la segona revolució industrial, els inputs bàsics del sistema han estat les fonts barates d'energia, el carbó, l'electricitat i els combustibles fòssils, tots ells associats als invents clau del paradigma tecnoeconòmic, la màquina de vapor, l'energia elèctrica i el motor de combustió interna", explica l'economista.
La digitalització i TIC
Segons el professor de la UOC, durant les "últimes dècades del segle XX es van caracteritzar per la presència d'un fenomen de revolució, ja que s'estarien transformant les condicions de vida i la societat". Aquesta revolució seria una revolució industrial perquè el desenvolupament de la tecnologia productiva assentaria les bases d'un canvi econòmic i sociocultural interrelacionat, com s'ha comentat anteriorment.
Per Torrent, "la vertadera novetat sobre la qual es recolza la tercera revolució industrial deriva de l'aplicació i l'ús del nouconeixement generat. El coneixement que s'utilitza en l'aplicació productiva de les tecnologies digitals serveix, al seu torn, per a generar, aplicar i difondre nou coneixement en l'activitat econòmica" i això provoca un "procés de retroalimentació constant entre la generació i l'ús del coneixement".
Anomenat industrial o anomenat d'una altra manera, Roca considera que la digitalització sí que és un d'aquests desencadenants que provocacanvis en la producció, societat, cultura, etc. Les maneres de treballar i ser competitius canvien i els usos es vinculen a la tecnologia digital. "La competitivitat va lligada a la digitalització, en cas contrari es passa a la part precària de l'economia", diu l'arqueòleg.
S'apropa la fi del treball?
Diu Torrent que "tot procés de revolució industrial suposa canvis radicals en els esquemes laborals" i afegeix que "en general, la introducció de la nova tecnologia dominant acaba per esbiaixar les habilitats demandades a la força de treball".
Sobre aquest tema, Roca avisa que "la digitalització, lamentablement, no crea tants llocs de treball com seria desitjable, però no hi ha una correlació entre destrucció creativa de llocs de feina i revolució industrial". En aquest sentit, l'economista puntualitza que "en general, el biaix laboral evoluciona positivament per les persones formades i menys positivament per les persones menys formades".
Potser és això el que ja preveia la Universitat d'Oxford amb l'estudi The future of employment, on augurava que en les dues pròximes dècades el 47% dels llocs de treball actuals seran substituïts per màquines o suprimits gràcies a les millores de la tecnologia
El mite de la fi del treball s'ha donat en diverses ocasions. A finals del XIX el moviment ludita cremava les màquines de les fàbriques. En aquest sentit, Torrent explica que una visió més realista mostra que la "força laboral acaba per adquirir les noves competències i arriba el balanç en forma de creació de nous treballs". A tall d'exemple es pot dir que la meitat dels llocs de treball creats el 2012 als EUA, el 2002 no existien. Per això el professor de la UOC diu que "no són gens probables els escenaris de la fi del treball".
Nou treball, nova societat
"Agafem-nos fort, el que està per venir és molt gros, la revolució que ve serà històrica, amb majúscula", així de contundent s'expressa Roca sobre el futur. L'historiador diu que el canvi de la primera a la segona revolució industrial no va comportar un canvi d'època històrica, en canvi els canvis actuals modifiquen producció i transmissió de coneixement, i "això és nou".
Una de les prediccions que fa Torrent és que "el treball es transformarà radicalment" i que l'escenari del treball per compte d'altri en estructures organitzatives que atomitzen el treball "passaran a la història". "Amb l'economia del coneixement anem cap a noves formes del treball basades en els equips de treball organitzats pel coneixement, noves formes d'organització basades en l'autonomia i la presa de decisions descentralitzades i estructures organitzatives menys jeràrquiques i piramidals" afirma el professor de la UOC.
Per Roca, el fet que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) modifiquin producció i transmissió de coneixement és disruptiu: "El fet que l'ésser humà es pugui expressar amb 1 i 0 és disruptiu, és tan rellevant com inventar l'escriptura".
La història s'accelera
Llançant la vista cap al passat, l'historiador afirma que el fenomen de la digitalització arrenca durant la dècada dels 80. Roca explica que, normalment "una revolució industrial triga més de cent anys en consolidar-se", però que, tot i això,"l'actual la farem en 60 anys".
Segons indiquen en un estudi publicat L'Associació Espanyola de l'Economia Digital i RocaSalvatella, s'estima que el 2016 més de 3.000 milions de persones estaran connectades a internet. Si l'economia digital fos un país, aquest se situaria per mida en la cinquena posició del món, només per darrera dels Estats Units, la Xina, Japó i la Índia.
La publicació afegeix que ja hi ha més dispositius mòbils connectats que persones al món i es preveu que el 2020 hi haurà 24.000 milions de dispositius connectats. Per aquesta raó, totes les anàlisis coincideixen en assenyalar la dimensió única de la transformació que estem vivint: intensiva en la informació instantània, global, en temps real i un accés ubic, constant i permanent.
Afegir 'més coses' a la xarxa
Les fases de la història d'Internet es poden resumir en dècades: "La primera en què l'accés era per militars i centres de recerca, algun hospital i poca cosa més, la segona època és a partir del 1994 quan es va donar accés a particulars a internet, durant els següents 10 anys, els únics que hi operaven i es podien permetre tenir un web eren les empreses. A partir del 2005 i fins al 2015 amb l'aparició del web 2.0, els usuaris comencen a participar plenament a la xarxa i ara hi comencem a ficar els objectes amb l'internet de les coses (IoT)", argumenta Roca.
De cara a la dècada que ara encetem entre el 2015 i el 2025, Roca afirma, contundent, que "cada cop que s'incorpora un nou element a la xarxa, els negocis i la producció varien". "Quan els hotels feien web, estaven tranquils, quan les persones van començar a dir la seva, el seu model de negoci va començar a qüestionar-se, en referència a empreses com AirBnb o Uber. Avui dia, Repsol, per exemple, no se senten amenaçats. Amb la incorporació de l'IoT, ja ho veurem", augura l'historiador.