Per què no ens deixen treballar des de casa?

Si hi ha una empresa que s'ha fet famosa aquests primers dies de l'any és Software DELSOL, la primera en tot l'Estat que implanta la jornada laboral de quatre dies. Portada de diaris, informatius i butlletins radiofònics, la companyia també aposta pel teletreball perquè, opina, millora la conciliació laboral, redueix l'estrés laboral i les despeses de desplaçament, tot i que també té alguns contrapunts, com la marginació a la qual es pot veure sotmés el treballador o la desafecció de la companyia. De tot això fa molts anys que el periodista David Blay Tapia reflexiona des de la seua experiència com a autònom i així ho va plasmar en el llibre que ens ocupa, ¿Por qué no nos dejan trabajar desde casa? (Círculo Rojo Editorial, 2016). 

Participa: Sortegem '¿Por qué no nos dejan trabajar desde casa'

En una entrevista distesa, l''autor avisa que el va escriure el 2014 però "està de plena actualitat. Res no ha canviat molt". En la introducció ja explica la clau del context en què el teletreball té sentit, un tema del qual parlem molt al voltant d'un café. "Internet i les xarxes socials ho han canviat tot. Però encara ens falta el pas definitiu: que ens permeten treballar des de casa. Quants esteu llegint això i treballeu en la vostra oficina amb un ordinador i un telèfon? I quants teniu a casa un ordinador i un telèfon? Doncs això".

L'autor apunta que Internet i les xarxes socials ho han canviat tot, però encara ens falta el pas definitiu

"Anem a una societat freelance però no hi ha formació de res. Ningú t'ensenya a ser freelance, ni a ser efectiu en el treball ni a moure't en les xarxes socials", explica aquest periodista natural d'Almussafes amb més de dues dècades de treball als mitjans de comunicació, principalment esportius, de València. "El llibre el vaig escriure com una mena de guia per al teletreball, i d'altra banda, com un pla B per a mi perquè estava parlant d'un tema que ningú estava tractant en aquell moment", explica a VIA Empresa. L'experiència l'ha portat fins a Medellín (Colòmbia) per a impartir xerrades sobre la seua experiència i a YouTube podeu veure la seua conferència TED "Why can't we work at home?" de la Universidad de Navarra. 

El teletreball i la seua teorització li està donant "una segona vida professional", confessa Blay, qui va ser veu de la Formula 1 valenciana en temps de glòries econòmiques, allà pel 2002, per a Radio Marca. Ara segueix narrant esports però també escriu a blogs corporatius, dóna classes a les universitats i col·labora amb l'equip de TEDxValencia. I tot ho fa des de casa, sense horaris establerts, amb molta flexibilitat i autonomia, que li permet portar les seues filles a escola cada matí, practicar esport tres cops a la setmana i omplir la seua agenda de cafés com el que prenc amb VIA Empresa perquè considera que el networking és en bona part la seua feina.

Blay: "Ningú t'ensenya a ser freelance, ni a ser efectiu en el treball ni a moure't en les xarxes socials"

"No em faig un horari sinó que cada dia tinc coses a fer que apunte en l'app Evernote. Les vaig fent perquè al final la clau per a mi, i és una de les coses que he canviat, és flexibilitzar l'horari. Per a mi no té trellat tenir una jornada de vuit a cinc, sinó que he de fer moltes xicotetes coses durant el dia o moltes grans coses si em dónes dues hores seguides". Cita a l'emprenedor nord-americà Jason Fried i la seua conferència TED "Why work doesn't happen at work?", que advoca per una teoria radical del treball: l'oficina no és un bon lloc per a fer-ho. "Ve a dir que la gent treballa en l'oficina però si li demanen un informe, et dirà que ho farà en casa, en el tren, quan els seus fills estan dormint... què està passant?", es pregunta Blay.

Per tot això, el llibre de Blay és un bon manual per a qui ha decidit fer de la llar la seua oficina. Dóna claus de com estar a les xarxes no com a distracció sinó com a exercici professional i sacseja de pensaments negatius els que s'estan iniciant: no passa res per eixir de casa a passejar una estona amb l'objectiu de desconnectar o gaudir del xicotet triomf d'acabar la feina a les 12.30 hores. La vida no va d'hores, ens ve a dir.