No cal ser Steve Jobs per innovar amb èxit. Aquesta és la principal idea que deixa clara Carlos Domingo, president i conseller delegat de Telefònica Investigación y Desarrollo, director de desenvolupament de productes i innovació de Telefónica Digital. “Molta gent creu que els innovadors neixen i no es fan, que gent com Edison o Jobs tenen algun talent innat i que només les persones com ells poden innovar amb èxit”, destaca, una afirmació que gairebé tothom creu però que no és real.
Per a Domingo, la innovació pot ser el resultat d’un procés sistemàtic de reinvenció, investigació del mercat i cerca de millores per presentar productes i serveis nous. Això no assegura que la innovació sigui un èxit, però augmenta la probabilitat de tenir-lo.
Per tal de demostrar que és possible, al llibre El viaje de la innovación (Planeta, 2013) destaca alguns casos com els del restaurant El Bulli o la companyia de videojocs i consoles Nintendo. Dues empreses que van saber buscar el seu mètode per desenvolupar la i+D i per trobar aquella oportunitat de mercat que cap altre competidor havia vist.
El Bulli i la sistematització
Ferran Adrià i Juli Soler estaven en mans d’El Bulli quan van decidir tancar les seves portes a finals dels 80 per posar en pràctica una idea que defensaven: “Creativitat significa no copiar”. El restaurant va romandre sense servir ni un comensal durant gairebé un any per investigar noves tècniques de cuina i dissenyar receptes innovadores.
Una de les pràctiques l’autor del llibre destaca com a positives és la “sistematització” del procés d’innovació a la cuina. Això inclou des de la captació d’idees a través de viatges, per exemple, fins al disseny exacte de com havia de ser el producte final.
Tot això va portar el sector a parlar de la gastronomia molecular, la cuina tecno-emocional o la d’avantguarda. Termes que inicialment semblaven desconeguts però que han acabat convertint-se en conceptes que tot bon professional coneix i venera.
Més enllà de la gastronomia, la sistematització de la innovació d’El Bulli s’ha traslladat al sector empresarial a través de plataformes com la Bullipedia, des d’on s’intenta inspirar en els processos creatius seguint el mètode de Ferran Adrià.
Nintendo i el seu oceà blau
La companyia japonesa va néixer el 1889, però ho va fer venent jocs de cartes tradicionals nipons. Als anys 80 va entrar al mercat dels videojocs i va debutar el 1985 amb la primera consola, la famosa NES, i quatre anys més tard va treure la Game Boy, una revolució pel seu format portàtil.
Tota la disrupció que havia portat al sector va anar quedant-se enrere amb els productes desenvolupats per Sony, Sega o Microsoft, i més especialment amb l’arribada de la Xbox. Tot això va deixar clar que el que tenien davant ja era un oceà vermell sense massa oportunitats de negoci. La reacció de Nintendo va ser detectar el target no atès per les altres grans companyies i crear la Wii, una consola pensada per a jugadors esporàdics i que no estarien disposats a gastar-se els diners que costaven una Xbox360 o una Play Station 3.
Tractant-se d’un consumidor menys exigent pel que feia a tecnologia, l’empresa japonesa va aconseguir treure un producte menys exigent pel que feia a la tècnica i assegurar-se un segment que ningú més cobria.
Vols un exemplar de 'El viaje de la innovación'? Entra al sorteig i participa, regalem un llibre entre els lectors de VIA Empresa.