Una aposta pel futur de Catalunya

Catalunya està immersa en una cruïlla complexa, condicionada per la geopolítica i per importants transformacions conjunturals i estructurals, de la qual ha de sortir la Catalunya econòmica del futur. Davant d’aquest repte cal ser optimistes, tenint present que al llarg de la nostra història hem estat capaços de donar resposta amb èxit amb altres desafiament igual d’importants. Tal com reflectia la darrera enquesta Situació Econòmica, que elabora periòdicament el Col·legi d’Economistes de Catalunya, els principals problemes que té en l’actualitat l’economia catalana són, d’acord amb els economistes i segons ordre d’importància, la sequera, el dèficit fiscal, la situació política, la manca de reformes estructurals, la inflació i els costos de producció, les infraestructures i comunicacions, i la baixa productivitat.

Totes aquestes són les fites que ha d’afrontar la societat catalana en els pròxims anys i han de formar part de l’agenda dels diferents grups polítics i diputats que configuraran el Parlament de Catalunya a partir de les eleccions del 12 de maig i, molt especialment, del Govern de la Generalitat que surti d’aquesta consulta. La tasca no és fàcil, però tampoc impossible.

"Els principals problemes que té en l’actualitat l’economia catalana són la sequera, el dèficit fiscal, la situació política, la manca de reformes estructurals, la inflació i els costos de producció, les infraestructures i comunicacions, i la baixa productivitat"

D’acord amb el compromís que té el Col·legi d’Economistes de Catalunya amb la societat catalana i amb les diferents institucions del país, i d'acord amb el seu paper actiu en favor del progrés i del benestar, la seva actual Junta de Govern ha presentat públicament un document de 16 propostes realistes i imprescindibles dirigides als representants polítics que sortiran de les urnes, agrupades en tres grans blocs temàtics: 1) Finançament, pressupostos i administracions públiques; 2) Infraestructures i territori; i 3) Model productiu.

Dins del primer bloc, finançament, pressupostos i administracions públiques, el Col·legi considera prioritari reformar profundament i àmpliament l’actual model de finançament autonòmic, i que aquest sigui equitatiu, lleial institucionalment, que respecti l’ordinalitat i que estableixi un nivell de solidaritat territorial. D’altra banda, proposa replantejar els impostos propis i cedits per tal d’aconseguir un millor sistema tributari, garantir uns majors percentatges d’execució de les inversions públiques marcades pels pressupostos de l’Estat i de la Generalitat, i reformar les administracions públiques a tots els nivells.

Dins del segon bloc, infraestructures i territori, el Col·legi demana urgència per definir i endegar un pla per afrontar la sequera, i en paral·lel un nou model energètic, tots dos amb visió de mitjà i llarg termini. Així mateix, apunta el desplegament de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, la configuració efectiva del Corredor del Mediterrani i la resolució dels problemes de Rodalies. En matèria d’habitatge, se sol·licita la implementació d’una política efectiva que augmenti l’oferta, majors recursos públics, agilitar el procés burocràtic, reformular els instruments urbanístics, i facilitar l’accés a finançament.

Finalment, en el tercer Bloc, model productiu, demana definir amb claredat el model pel qual aposta Catalunya, que combini els sectors tradicionals i la nova economia, que aposti pel sector primari (modernització del regadiu, i impuls de la bioeconomia circular), pel sector industrial (mantenir el “Pacte Nacional per a la Indústria” per assolir un pes industrial del 25% del PIB el 2023), pel sector turisme (cohesió territorial de l’oferta, posicionar l’oferta en nous mercats, i desestacionalitzar el turisme), pel sector comerç (accelerar la modernització de la normativa, alternatives a la distribució a domicili de compres online, i més formació), i pel sector salut (posició capdavantera de Catalunya i dinamitzar l’ecosistema de salut). La sostenibilitat i la digitalització han de ser els eixos fonamentals, amb un impuls de la productivitat, la innovació i el talent.

Per últim, el Col·legi es posa a disposició del futur govern de la Generalitat, dels grups polítics i de conjunt del Parlament de Catalunya per detallar les setze propostes i per treballar conjuntament per assolir les diferents fites plantejades.