Catalunya en el front econòmic del conflicte

"El conflicte a Ucraïna farà que s'obrin finestres d'oportunitat a Catalunya". Des del reconeixement de la catàstrofe humanitària de la Guerra, el president de Foment del Treball Josep Sánchez Llibre reconeix com el sistema productiu catalè pot aprofitar la conjuntura econòmica, especialment dins el sector primari, que queda a Europa per esdevenir un dels centres industrials del continent. En una anàlisi conjuntural elaborada per la patronal de la mà de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, les empreses del país observen la possibilitat de, amb les regulacions que consideren adequades, "convertir Catalunya en un dels hubs agroalimentaris més importants del sud d'Europa". Davant el canvi de tendència d'una Ucraïna que ha estat durant dècades "el graner d'Europa", com reconeix Sánchez Llibre, assegurar els subministraments – alimentaris i d'altres – al territori passa necessàriament perquè "Catalunya sigui sobirana i basteixi Europa en el sector agroalimentari".

L'efecte de la guerra, tot i les oportunitats de transformació que obre de la mà dels fons Next Generation EU, s'ha manifestat, abans de res, en un enorme shock econòmic. Com reconeix el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya Carlos Puig de Travy, dues crisis consecutives han generat un "greu problema de preus i de proveïment" que està qüestionant la sostenibilitat i supervivència de teixit empresarial i consumidors. Col·legi i patronal han reunit, en una jornada presentat per l'economista Francesc Reguant sota el títol Reflexions agroalimentàries arran del conflicte Ucraïna-Rússia, experts en alimentació, energia i macroeconomia per fer una radiografia de l'encaix català en les tendències globals provocades per la guerra, la pandèmia i les profundes transformacions productives que les acompanyen. I més enllà, en tant que, com constata l'economista i professora a Northwestern Mar Reguant, diverses potes d'aquesta crisi ja venien de 2021.

Yglesias: "O es produeixen més cereals o el consum haurà de racionar-se"

L'efecte macroeconòmic de la cadena de valor alimentària, però, transcendeix l'estricta localitat del continent europeu. Com recorda el director general d'Agro Fundamenta, Paco Yglesias, poc temps abans de la invasió Rússia va tancar un acord amb la Xina per a l'exportació de cereals que canvia l'equilibri en el consum agrícola d'un gegant asiàtic que fins ara era comprador habitual al mercat francès. La dependència del consum de cereals d'Ucraïna i els moviments geopolítics que acompanyen l'alimentació han evidenciat el que afirmava el president de Foment, la necessitat d'una certa recuperació de la sobirania alimentària europea. Segons xifres d'USDA recollides pel mateix Yglesias, la producció continental de blat de moro hauria d'augmentar en 60 milions de tones, mentre que la de blat, uns 40, per cobrir la demanda. "O es produeixen més cereals o el consum haurà de racionar-se", avisa l'economista.

Tot i l'ampliació del mercat alimentari que ha portat a terme la Generalitat, que ha activat la compra de subministraments als Estats Units i l'Argentina – una mesura encertada, per Yglesias – el cereal adquirit a aquests països no arribarà fins a l'abril, i el buit productiu deixat per Ucraïna pot durar fins a l'estiu. A això s'afegeix, a més, que la pujada dels preus de l'energia i la inflació generalitzada ha disparat els preus d'aquells cereals que sí que produeix la UE, com l'ordi. "El subministrament físic de la mercaderia hauria de ser possible, tot i que el preu és una problemàtica", reconeix el director d'Agro Fundamenta, que detecta encariments de fins al 30%.

La reconversió del país en un hub alimentari passa, doncs, de ser una oportunitat a esdevenir una necessitat urgent. Yglesias és meridià: "Si la guerra es manté i la producció de blat de moro no s'accelera, entrarem en una crisi total d'extrema gravetat". En els pròxims mesos, l'actuació sobre el mercat alimentari, l'adquisició de primeres matèries a l'exterior i el foment de la producció local serà clau per evitar un shock encara més important. "Assegurar-se el subministrament de matèries primeres és bàsic per mantenir l'activitat productiva, i durant els pròxims 6 a 12 mesos això tindrà suma importància", avisa l'economista.

Crisi energètica

A banda de la vertical alimentària, la principal amenaça cap a l'estabilitat del sistema productiu europeu i la seva recuperació que planteja el conflicte a Ucraïna és la crisi energètica. L'elevada dependència del gas natural rus, unida al format marginalista que pren el mercat elèctric a la Unió Europea, ha estat la darrera espurna que ha incendiat els preus a un sector que ja feia temps que escalava. Com reconeix Mar Reguant, de fet, els elevats preus de l'electricitat que s'estan patint els darrers mesos no es poden prendre com una qüestió estrictament conjuntural, sinó que indiquen problemes duradors en la forma que Europa entén la producció i el consum energètic. "L'error més gran seria no llegir els senyals que ens envia aquesta crisi", opina Reguant, que considera imprescindible transitar cap a un model basat en la sostenibilitat.

L'economista reconeix que el continent europeu és "pobre en recursos energètics tradicionals", quelcom que, en un model basat en els combustibles fòssils, el fa extremadament dependent d'aquells països que sí que en poden extreure i comercialitzar. En aquest sentit, una transició cap a les energies renovables no només esdevé imprescindible per l'evident necessitat de combatre l'emergència climàtica, sinó també per evitar la fragilitat d'un mercat elèctric excessivament dominat pel decurs de la geopolítica. "Ara és aquest conflicte, demà potser serà un altre, i la transició energètica ens ajudarà a combatre la volatilitat", en tant que oferirà als països de la Unió un sustent energètic que no estigui sota els designis d'un tercer.

El conflicte a Ucraïna, així, ha fet despertar la consciència de la "vulnerabilitat geopolítica" en què viu l'energia europea – i, amb ella, la vigència de les demandes per una transició cap a les renovables. Un model centrat en la producció d'energia neta dins el territori europeu, a més, obre portes de negoci a empreses del continent cap a un mercat a què abans podien no tenir accés per estar aquest dominat per altres actors estatals i de mercat. L'èxit empresarial, a més, estarà lligat en el futur a la capacitat de les empreses de navegar les "devastadores" conseqüències de la crisi climàtica. "No cal que ens paralitzi la por, és important pensar el model de negoci amb els canvis que ens preparin per a aquests esdeveniments", afirma Reguant.

Encaix macroeconòmic

El secretari general adjunt d'Economia de Foment del Treball Salvador Guillermo alerta del potencial estructural que té una crisi que venia de lluny, però que ha estat aprofundida pel conflicte bèl·lic. L'elevada inflació, superior als sis punts a inicis d'any i que ja s'ha desancorat dels dos punts en termes subjacents, presenta un risc real d'efectes de segona onada – com pujades de preus de serveis o exigències d'augments salarials per part de la força de treball del país. Aquests efectes, que es podien veure llunyans abans del conflicte, presenten el risc de trencar la corba de creixement de les economies europees – especialment aquelles com la catalana i l'espanyola que encara no havien recuperat el ritme de 2019 – i generar un procés d'estanflació. Tot i que hi ha motius per pensar que no s'arribarà a aquest extrem, l'economista reconeix que "l'augment de preus que tothom entenia que seria temporal a conseqüència de la guerra s'allargarà en el temps".

Reguant: "Ara és aquest conflicte, demà potser serà un altre, i la transició energètica ens ajudarà a combatre la volatilitat"

La inflació, per a Guillermo, demana mesures que adrecin l'excepcionalitat monetària durant la pandèmia – fent que, de fet, aquesta torni a ser excepció. L'economista ha subratllat, de fet, l'inici de la pujada de tipus d'interès que va portar a terme la reserva federal nord-americana, d'uns 25 punts bàsics, a banda de la retirada dels diners injectats al mercat per part dels bancs centrals. Aquestes eines ja han fet la seva tasca en el camí cap a la recuperació postpandèmia, però ara, com observa el ponent a l'altra banda de l'atlàntic, cal "engegar la màquina en el sentit contrari".

Més enllà de la política monetària, no obstant, Guillermo identifica la necessitat d'aplicar altres mesures que controlin a curt termini la pujada dels preus de consum per així evitar els efectes de segona ronda de la inflació i les seves conseqüències nocives a llarg termini. Tot i els elevats beneficis de diverses empreses de generació energètica en aquest període, el secretari general defensa una baixada d'impostos als hidrocarburs per "suavitzar" la pujada de preus de l'energia que se sostindrà durant els pròxims mesos. Si s'aconsegueix alentir l'escalada de l'IPC, podem ser, de fet, moderadament optimistes, en tant que moltes de les millors mesures econòmiques seran més profundes i a llarg termini, i els seus efectes positius vindran en endavant. "Els elements d'incertesa desapareixeran en els pròxims anys, la boira no estarà per sempre", augura Guillermo.