16
de Gener
de
2015
El cinema ha sigut, i és, un dels mitjans per excel·lència per retratar la vida. Des de la felicitat, fins a les penúries i dificultats, on l'encara actual crisi econòmica i injustícies socials que se n'han derivat tenen gran part del protagonisme. Entre els productes més recents hi ha Dos días, una noche (Jean-Pierre i Luc Dardenne, 2014), amb Marion Cotillard al capdavant fent el paper de Sandra, la treballadora d'una fàbrica que després de patir una depressió veu com l'acomiaden.
La seva situació és sotmesa a una votació entre el seu equip de treball. Els companys han de triar entre mantenir-la en plantilla rebutjant a les pagues extraordinàries o bé acceptar l'acomiadament, cobrar la bonificació i fer tres hores extra cada setmana.
La validesa d'un treballador
Tornar a la feina després d'un període d'incapacitació és difícil. Tant per l'empleat com per a la companyia, ja que l'estada d'inactivitat pot fer perdre el ritme que una persona té després de diversos dies amb la mateixa rutina. No obstant això, estar de baixa no implica deixar de ser vàlid per a una professió.
Aquesta pel·lícula posa sobre la taula el debat mitjançant el paper de la Sandra. Ha patit depressió, continua encara amb medicació i es troba de cop amb el fort cop d'acceptar que la volen fer fora. Tot i que el seu marit treballa, perdre un sou en una família on hi ha dos fills és un colp dur. Però encara ho és molt més si s'acaba de sortir d'una malaltia difícil, ja que poder tornar a la normalitat hauria sigut d'ajuda per recuperar-se totalment. Tenint en compte tot això, la pregunta és: l'empresa ha de tenir únicament un rol econòmic o ha d'adquirir també un paper important en la integració social? La resposta és tant disparar com les reaccions dels companys de la Sandra davant la situació.
Solidaritat entre companys
Més enllà de guanyar un salari, formar part d'un equip o una companyia té altres beneficis. Entre ells, les relacions afectives que sorgeixen entre empleats. A vegades són superficials, però cordials; d'altres passen a ser amistats. I sovint l'empatia és un els factors que determinen el tipus de relació, com és el cas del film.
Els qui decideixen donar suport a la Sandra comprenen la seva situació després de posar-se al seu lloc. "Si perillés el meu lloc de treball i la decisió final fos dels meus companys, què voldria jo?". Aquesta és la pregunta que es formulen, però no tots pensen amb la mateixa solidaritat, perquè no tothom vol deixar escapar els 1.000 euros de paga extra a la qual han de rebutjar.
Sigui quin sigui el vot final que cadascun dels 16 membres de l'equip posa dins la capsa, a la pel·lícula queda clar que l'ambient dins d'un grup és determinant per rendir a la companyia. Sense bones relacions i sense estar a gust, no es pot treballar al 100%.
Els de baix paguen els plats trencats
La part més baixa de la jerarquia és qui assumeix les conseqüències de les males pràctiques de la cúpula. És una reflexió general de la crisi i que també queda després de la darrera pel·lícula dels germans Dardenne.
En aquest cas, la fàbrica on treballa la Sandra intenta reduir les despeses fent fora a empleats. Així pretén abaixar els costos, pal·liar els efectes de la crisi i fer front a la competència que exerceixen els productes asiàtics en el mercat global. Si l'empresa hagués sigut previsora, s'hauria pogut afrontar la caiguda dels beneficis amb una solució menys devastadora.
La seva situació és sotmesa a una votació entre el seu equip de treball. Els companys han de triar entre mantenir-la en plantilla rebutjant a les pagues extraordinàries o bé acceptar l'acomiadament, cobrar la bonificació i fer tres hores extra cada setmana.
La validesa d'un treballador
Tornar a la feina després d'un període d'incapacitació és difícil. Tant per l'empleat com per a la companyia, ja que l'estada d'inactivitat pot fer perdre el ritme que una persona té després de diversos dies amb la mateixa rutina. No obstant això, estar de baixa no implica deixar de ser vàlid per a una professió.
Aquesta pel·lícula posa sobre la taula el debat mitjançant el paper de la Sandra. Ha patit depressió, continua encara amb medicació i es troba de cop amb el fort cop d'acceptar que la volen fer fora. Tot i que el seu marit treballa, perdre un sou en una família on hi ha dos fills és un colp dur. Però encara ho és molt més si s'acaba de sortir d'una malaltia difícil, ja que poder tornar a la normalitat hauria sigut d'ajuda per recuperar-se totalment. Tenint en compte tot això, la pregunta és: l'empresa ha de tenir únicament un rol econòmic o ha d'adquirir també un paper important en la integració social? La resposta és tant disparar com les reaccions dels companys de la Sandra davant la situació.
Solidaritat entre companys
Més enllà de guanyar un salari, formar part d'un equip o una companyia té altres beneficis. Entre ells, les relacions afectives que sorgeixen entre empleats. A vegades són superficials, però cordials; d'altres passen a ser amistats. I sovint l'empatia és un els factors que determinen el tipus de relació, com és el cas del film.
Els qui decideixen donar suport a la Sandra comprenen la seva situació després de posar-se al seu lloc. "Si perillés el meu lloc de treball i la decisió final fos dels meus companys, què voldria jo?". Aquesta és la pregunta que es formulen, però no tots pensen amb la mateixa solidaritat, perquè no tothom vol deixar escapar els 1.000 euros de paga extra a la qual han de rebutjar.
Sigui quin sigui el vot final que cadascun dels 16 membres de l'equip posa dins la capsa, a la pel·lícula queda clar que l'ambient dins d'un grup és determinant per rendir a la companyia. Sense bones relacions i sense estar a gust, no es pot treballar al 100%.
Els de baix paguen els plats trencats
La part més baixa de la jerarquia és qui assumeix les conseqüències de les males pràctiques de la cúpula. És una reflexió general de la crisi i que també queda després de la darrera pel·lícula dels germans Dardenne.
En aquest cas, la fàbrica on treballa la Sandra intenta reduir les despeses fent fora a empleats. Així pretén abaixar els costos, pal·liar els efectes de la crisi i fer front a la competència que exerceixen els productes asiàtics en el mercat global. Si l'empresa hagués sigut previsora, s'hauria pogut afrontar la caiguda dels beneficis amb una solució menys devastadora.