1-O, el risc econòmic anunciat que no va ser
La situació viscuda a Catalunya arran dels fets del primer d'octubre del 2017 produeix un efecte pràcticament nul en l’economia, tot i ser "una eina de propaganda de l'Estat espanyol"
Els mesos posteriors al referèndum de l’1-O a Catalunya, els titulars sobre els efectes en l’economia catalana eren constants: trasllats de seus, fuga de dipòsits, turistes que deixen de venir... Ara bé, mirat en perspectiva un any i mig després, tot s’ha quedat en un missatge de propaganda per transmetre por i, en la pràctica, ha tingut un efecte nul en l’economia. “Catalunya va com un coet i la seva activitat econòmica ha seguit igual tot i els fets produïts després del primer d’octubre del 2017”, assenyala el portaveu de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Modest Guinjoan. I és que els fets succeïts arran del referèndum només han comportat un risc i una incertesa per a l’economia catalana que, avui en dia, ha desaparegut.
La situació viscuda arran de l'1-O provoca més un efecte polític i en l'opinió pública que un impacte real en l'economia
El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha analitzat tres línies d’actuació que podien haver tingut un efecte sobre l’economia catalana arran de l’1-O: la retirada de dipòsits de bancs catalans, el trasllat de seus i l’aplicació del 155. Segons els economistes, tot això només va provocar una situació de risc sobre l’economia catalana que, per sort, no s’ha traduït en un efecte negatiu sobre l’activitat econòmica. “En la pràctica, aquestes actuacions han estat un bon sistema de propaganda política al voltant de la incidència que podia tenir en el sistema econòmic”, destaca Guinjoan, qui afegeix que l’objectiu de les mesures preses pel Govern central després del referèndum era “transmetre el missatge que qui manava a Catalunya era l’Estat espanyol”.
Mostra de tot això és que l’economia de Catalunya ha seguit atraient inversió estrangera, registra un nivell d’atur més baix que el del conjunt d’Espanya i es creen noves empreses. No obstant això, les actuacions per part del Govern espanyol podrien haver tingut efectes en l’àmbit econòmic i financer i uns riscos que “es podrien haver estalviat”.
Fuga de dipòsits i incertesa financera
La retirada de dipòsits de bancs catalans per part d’empreses públiques i administracions de l’Estat les setmanes posteriors a l’1 d’octubre del 2017 va ser un dels efectes amb un impacte més fort en l’economia catalana. Les dades oficials del Banc d’Espanya xifren en 30.000 milions d’euros la retirada de dipòsits de les entitats financeres catalanes a finals del quart trimestre del 2017. Si s’eliminen els efectes de l’estacionalitat, l’efecte queda reduït en 25.000 milions d’euros.
No obstant això, mirant sempre amb la perspectiva temporal, l’efecte de la retirada de dipòsits a finals de l’any 2018 se situa en 17.000 milions d’euros, en part a causa que alguns dipòsits d’entitats públiques han retornat.
Els dipòsits bancaris, però, no són els únics instruments financers que indiquen el funcionament de l’economia. El membre de la Comissió d’Economia Catalana, Albert Carreras, explica com en el mercat de capitals, mesurat amb la prima de risc i els rendiments dels títols de deute públic de la Generalitat, l’impacte de l’1 d’octubre va ser existent però petit. En aquest sentit, l’economista compara la situació viscuda els dies posteriors al referèndum juntament amb altres moments d’incertesa i demostra com la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy va provocar un impacte d'incertesa més gran en el mercat de valors.
Els quatre escenaris del trasllat de seus
El canvi de seu social d’empreses fora de Catalunya ha estat el tema més debatut i més parlant després del referèndum. La xifra de quantes companyies s’havien traslladat canviava cada vegada que alguna persona parlava. Quantes empreses realment han marxat de Catalunya? El Col·legi d’Economistes parla d’unes 4.000 companyies, 20 de les quals eren de les 100 primeres en ingressos.
Els economistes detecten quatre possibles escenaris que poden haver provocat el canvi de seu d’algunes companyies catalanes: empreses que ja tenien pensat traslladar-se en algun moment i la situació ho va afavorir i avançar; les firmes que es traslladaven per convicció política; les que ho van fer per pressió dels seus proveïdors o clients; i les que ho feien perquè el poder regulador que els afectava estava en mans del Govern central.
Guinjoan: "L'objectiu de les mesures després de l'1-O era transmetre el missatge que qui manava a Catalunya era l'Estat espanyol"
Ara bé, segons Carreras, els efectes del canvi de seus és difícil de mesurar, però si una cosa ja va deixar clara la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va ser que “l'impacte econòmic del trasllat de seus és zero”. En aquest sentit, experts del Col·legi d’Economistes han analitzat els efectes en termes d’inversió, ocupació, creixement econòmic i ingressos de les empreses. “Tota l’evidència del 2017 i 2018 mostra com no hi ha cap impacte econòmic, sinó un impacte sobre l’opinió pública i generar risc”, apunta Carreras. I és que, al cap i a la fi, s’han traslladat centres de decisió d’empreses però els centres operatius que són motor de l’activitat econòmica segueix a Catalunya.
155 i càrregues policials (contra el turisme)
Finalment, la gran mesura del Govern espanyol per desestabilitzar l’economia catalana i l’administració pública de Catalunya va ser l’aplicació de l’article 155, a partir del 27 d’octubre del 2017 i fins al maig del 2018. Un article que va suposar un cost directe de 130 milions d’euros i un cost de pèrdues de subvencions i drets econòmics, d’endarreriments i de bloqueigs pressupostaris que han pujat a més de 1.800 milions d’euros.
Totes aquestes actuacions on realment van tenir més incidència per a l’economia va ser en el sector turístic. “Segurament és l’impacte més real que podem mesurar”, afirma Carreras, qui explica com els ingressos per activitat turística van caure clarament durant l’octubre del 2017 i en general durant el quart trimestre d’aquell any. La causa? Les imatges difoses de les càrregues policials i els enfrontaments durant el referèndum. “Una gran manifestació pacífica encara pot atraure la curiositat, però les càrregues policials espanten”, afegeix. Així, durant el període de temps que hi havia risc d’enfrontaments es va produir una retracció del turisme, però un cop aquest risc va desaparèixer, els turistes van tornar.
En definitiva, la retirada de dipòsits, la fuga de seus d’empreses i l’aplicació del 155 el que van provocar va ser que Catalunya “entrés en una zona de risc”. Per sort, “avui dia es pot afirmar que la incidència de l’1-O ha estat petita o pràcticament nul·la i a Catalunya ha desaparegut qualsevol incertesa que hi podia haver sobre l’economia”, conclou Guinjoan.