La incapacitat del Govern cessat per l'article 155 de la Constitució espanyola ha impedit que es congeli la pujada de la tarifa de l'aigua. El Govern de Carles Puigdemont havia proposat pal·liar l'increment previst del cànon de la concessió, però sense capacitat de negociar en el si del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), s'ha aprovat per 10 vots a favor i 7 en contra un augment de la tarifa de l'aigua d'un 11,8% per a l'any vinent.
Es tracta d'un increment del servei en alta, és a dir, del preu que Aigües del Ter Llobregat (ATLL) cobra a les empreses subministradores de Barcelona i la seva àrea, i que després varia en funció de les necessitats d'abastiment de cada cas. Amb tot, segons una estimació feta per l'ACA, suposarà un increment aproximat de 10 cèntims/m3, el que es traduirà en "un euro al mes per família".
La decisió s'ha pres aquest dijous en el marc del Consell d'Administració que l'Agència Catalana de l'Aigua que ha abordat la revisió quinquennal del contracte d'ATLL pel que fa a la tarifa en alta. Aquesta és la que s'aplica a l'aigua que els ajuntaments i les entitats subministrades reben de la xarxa Ter – Llobregat.
Pel que fa al rebut final que paguen els ciutadans, el fixen els ajuntaments i les empreses subministradores i segons fonts de l'ACA "varia en funció de la quantitat d'aigua contractada a la xarxa". Amb tot estimen que serà aproximadament d'un euro mensual per família.
Segons han assenyalat fonts de l'ACA, fins el passat 19 de desembre l'ens va "revisar a fons i amb lupa aquelles parts de la fòrmula del contracte on es podia retallar per evitar una pujada més elevada". Finalment el resultat ha estat aquest increment de l'11,8% en front del 15% que reclamava l'empresa concessionària.
Impacte de l’article 155
Els responsables de l'ACA també han explicat que el cessament del Govern de Puigdemont ha fet impossible que es pogués complir el compromís que aquest executiu va posar sobre la taula de congelar la tarifa a canvi de renunciar a una part del cànon de l'aigua.
"Sense capacitat de decisió política no s'ha pogut dur a terme la modificació del contracte de concessió per part de la Generalitat en què l'administració deixava de percebre 7 dels 15 milions d'euros que li tocava rebre en concepte de cànon de concessió amb l'objectiu d'evitar o minimitzar un augment de la tarifa", han apuntat des de l'ACA. D'aquesta forma finalment s'han aplicat les mesures previstes en les clàusules del contracte de gestió d'ATLL.
Així mateix han remarcat quan es constitueixi el nou Govern, "s'estudiaran les possibilitats per complir amb els compromisos adquirits durant 2017 amb l'objectiu de minimitzar l'impacte dels increments contractuals".
Pel que fa al cànon de l'aigua - que depèn exclusivament de l'ACA- queda congelat per al 2018 tal i com ja es va anunciar.
El Consell d'Administració de l'ACA també ha donat suport a la proposta que es va fer al Consell de Xarxa d'ATLL per incoar un expedient de revisió de la retribució financera del contracte en tots els seus aspectes per ajustar aquesta retribució financera als actuals tipus del mercat, atès que quan es va adjudicar i signar el contracte de concessió el 2012 la situació era de greu crisi econòmica a tot Europa i amb la prima de risc per sobre de 638 punts i no hi havia el FLA.
Aigua és vida i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) titllen la pujada "d'inversemblant"
Aigua és vida i l'Aliança contra la Pobresa Energètica han considerat que aquest increment que afectarà 4,5 milions de ciutadans de tot Catalunya, és "del tot inversemblant". Míriam Planas, portaveu d'Aigua és vida, s'ha oposat frontament a la mesura i ha recordat que "el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la concessió el Juny de 2015". Alhora ha remarcat el Tribunal Suprem també ha de dictaminar la resolució – previsiblement aquest mes de gener- definitiva sobre la privatització d'ATLL que des del punt de vista d'Aigua és vida "pot significar la possible tornada de l'empresa a mans públiques fet que faria baixar la tarifa de l'aigua".
En aquesta línia l'entitat ha criticat l'increment per la greu situació que pateixen milers de famílies a Catalunya. "No podem oblidar que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona entre 2008 i 2016 s'han executat més de 75.000 talls d'aigua i que fins a 2016 les famílies més vulnerables han acumulat deutes de més de 16.000 factures ajornades", ha apuntat el col·lectiu que afirma que molts ajuntaments estan fent front aquests deutes per evitar els talls de subministrament.
Pel que fa a l'aplicació de l'article 155, Planas ha recordat que el compromís de la Generalitat es va adquirir el mes de desembre de 2016. "Han tingut més de deu mesos per poder aplicar aquesta congelació i per tant no es pot reduir només a la situació actual en què ens trobem".