El 2021, l'any de la recuperació i una carrera de fons

La gran nevada a bona part de la península, l’assalt al Capitoli americà i la ja recurrent crisi de la COVID-19 fan que, pocs dies després d’haver començat l’any, el 2021 es presenti com un any de turbulències. Tot i això, el pronòstic d’aquest any nou és més positiu que l’anterior. Precisament, des de l’AED, l’Associació Espanyola de Directius, s’ha convocat un debat per parlar de les noves perspectives econòmiques d’aquest 2021 dirigit i moderat pel periodista Manel Pérez. “El 2021 és l’any de la recuperació”, ha reivindicat Núria Mas, professora de l’IESE i consellera del Banc d’Espanya.

Els fons europeus semblen convertir-se en la gran bafarada d’aire que salvarà aquest 2021. “El pla Next Generation representa molt i és una quantitat que ja s’està tenint en compte de cara els pressupostos”, ha explicat Enric Fernández, economista en cap i director corporatiu de Planificació Estratègica de CaixaBank.

En aquest sentit, el fons europeus volen guiar una ruta de canvis que ajudin a la recuperació i el creixement de l’economia espanyola. “Hem de buscar projectes que ens beneficiïn a curt i llarg termini”, ha afirmat el directiu de CaixaBank. Un dels primers exemples del que s’ha fet menció és la impecable gestió europea, Emilio Ontiveros, president d’AFI: “Hem de tenir els ulls a Europa i no perdre aquesta vinculació”. Ontiveros també ha volgut remarcar la “necessitat d’inversió en sanitat com a primer projecte dels fons europeus”.

Ontiveros: “El model econòmic que hem implementat a Espanya és el menys keynesià de tot Europa”

Sembla ser, que el programa Next Generation ha estat creat per donar una nova vida al país, no només econòmicament parlant sinó també socialment. “Es tracta de buscar projectes que no deixin a ningú enrere”, ha explicat Mas. La professora també ha fet referència a aquestes persones que deixem pel camí en qualsevol transformació. “Posant d’exemple la digitalització. És una solució a llarg termini que a curt termini podria acabar amb la feina de moltes persones. Els fons europeus han de servir per a poder tirar aquest projecte endavant formant a aquestes persones per a no deixar-les enrere”, ha reflexionat.  

Les seqüeles del 2020

Enric Fernández, ha equiparat el 2021 amb una obra de teatre: “estem en el primer acte i encara estem veient les seqüeles de l’any passat reflectides en els sectors més vulnerables”, ha explicat. Tal com s’ha confirmat en el debat, un dels sectors que més ha patit i seguirà patint la pandèmia és els sectors del turisme i la restauració.

“Ara mateix, la taxa de mortalitat empresarial és molt elevada”, ha corroborat Emilio Ontiveros. En aquest sentit, el sector hoteler i de restauració són dels sectors més vulnerables i a la vegada, són els sectors que més costarà recuperar. “Crec que el model econòmic que hem implementat a Espanya és el menys keynesià de tot Europa”, ha explicat Ontiveros.

Fernández: “Estem en el primer acte de l'obra de teatre i encara estem veient les seqüeles de l’any passat reflectides en els sectors més vulnerables”

D’aquesta manera, el president d’AFI ha volgut remarcar que hi ha hagut molt poques ajudes i recursos públics per recuperar els sectors més vulnerables davant la pandèmia. “Si t’obligo a tancar, hauria de recompensar-te”, ha confirmat també Enric Fernández.

Invertir en sanitat

“La pandèmia ha deixat al descobert problemes que ja teníem”, ha explicat Núria Mas. La professora de l’IESE ha explicat breument que el creixement econòmic serà possible amb l’ajuda dels fons europeus i la ràpida aplicació de la vacuna: “l’agilitat amb la qual immunitzem a la nostra població de risc marcarà el ritme de la nostra recuperació”, ha afegit. I és que la lentitud de la vacunació podria prolongar molt més el compliment de les restriccions de mobilitat.

Mas: “La pandèmia ha deixat al descobert problemes que ja teníem”

A part, ha deixat al descobert un dels problemes principals del nostre sistema sanitari: la falta de recursos econòmics. “Espanya gasta el 8,9% en salut i la mitjana europea està entre el 9% i 9,9%”, ha aclarit. Mas ha volgut remarcar que no tenim per què equiparar-nos a la mitjana d’Europa, però sí que cal una major inversió en sanitat.

Europa i el món

El debat també ha explorat les possibles aliances d’Europa aquest 2021. Temes com el Brexit o les eleccions dels Estats Units fan reflexionar sobre l’estabilitat de la nostra societat després de la pandèmia. “Hem de treballar conjuntament”, ha explicat José Manuel González-Páramo, Chairman de European DataWarehouse.

En la mateixa línia, González-Páramo ha volgut donar un bri d’esperança davant una possible aliança entre els Estats Units i Europa davant de problemes com el canvi climàtic: “Europa i els Estats Units podran treballar conjuntament davant l’imminent canvi climàtic i així ho ha confirmat Biden després de ser elegit”.

González-Páramo: “El Brexit s’ha convertit en una nota a peu de pàgina i com a tal, no se li ha de donar més importància de la que té”

L’economista també ha parlat del Brexit i les seves repercussions dins la Unió Europea. “El Brexit s’ha convertit en una nota a peu de pàgina i com a tal, no se li ha de donar més importància de la que té”, ha recalcat. De fet, el Regne Unit tindrà un acord de lliure mercat amb Europa i gràcies al Brèxit la gestió del Next Generation ha estat més simple: “No em puc imaginar com hagués estat la gestió dels fons europeus si el Regne Unit hagués format part de la UE”, ha explicat González-Páramo.

Malgrat les turbulències que faran aquest any 2021 trontollar, sembla que tots els participants del debat han mullat el cafè de mitja tarda amb alguns trossos d’optimisme: “Aquest 2021 anirà cap a millor, ja hi ha llum al final del túnel”, ha exclamat González-Páramo.