Aquest dijous 8 de març passarà a la història. És la primera vegada que els aproximadament 8,6 milions de dones treballadores de l’Estat espanyol estan convocades a una vaga per reivindicar els seus drets sota el lema Si les dones parem, s'atura el món. Bé, els 8,6 milions que figuraven com a ocupades segons l’INE a finals del 2017 i els milers de dones que no tenen un contracte de treball en tota regla o que han aparcat la seva vida professional per cobrir les tasques de la llar i cura de familiars que fins ara se’ls ha atribuït pel simple fet de ser dones. Les empleades contractades representen un 45% de la població ocupada a Espanya, però són moltes més si sumem la resta. Què passaria amb l’economia si elles s’aturen? L'actriu Penélope Cruz, la reina Letizia o l’alcaldessa Ada Colau són algunes de les cares visibles que han donat suport a l’aturada de milers de dones en el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
El 24 d’octubre de 1975 el 90% de les dones islandeses es van negar a treballar, cuinar, tenir cura de la família i fer cap feina que suposés això, treballar. El país es va paralitzar, van ser els homes qui van haver de tirar endavant l’economia i va quedar palesa la importància de la força de treball femenina. Més de 170 països voldrien emular l’efemèride, tot i que se sap que és una fita pràcticament inassolible. “A Espanya estem molt lluny del cas d’Islàndia, no estem en una societat preparada perquè s’aturi tot al 100%. La representació política de dones no arriba ni al 50%; els partits encara no han assumit això com una prioritat; i quan aprofundeixes, veus que hi ha un sentiment que la bretxa salarial no existeix”, lamenta la secretària de Dones, Diversitats i Polítiques LGTBI de CCOO, Alba Garcia.
Potser la jornada no tindrà la mateixa transcendència, però les aturades de trànsit arreu del territori català, la disminció de la freqüència de pas del transport públic - Renfe ha registrat un 25% menys d'usuaris- i, en general, el ressò obtingut a les xarxes i als carrers a partir de mig matí, deixa clar que és un dia excepcional.
Fer palès el compromís social
A Catalunya estan convocades a la mobilització prop de 700 empreses i 100 ajuntaments. “Sabem que serà un moviment important, fa dies que la gent escalfa motors, però no és com una vaga general”, aclareix Garcia. No és una aturada laboral, és una mobilització “política”, han dit tant el govern com diverses entitats. El resultat al final del dia no es podrà mesurar com es fa amb la majoria de vagues perquè són moltes les organitzacions que s’han sumat únicament a un cessament de l’activitat durant dues hores a la franja de matí o bé són els homes els qui estan assumint la feina i els serveis mínims, en una mena de vaga a la japonesa que diverses membres del govern espanyol havien proposat.
Les dones treballen una mitjana de 13 hores al dia, de les quals 5,3 no tenen remuneració
Al context cal sumar-hi també que es tracta d’una paralització a escala de consum i cures. “Com ho hem de controlar?”, es qüestiona la secretària de CCOO, “és molt difícil perquè parlem d’un terreny domèstic que ningú calcula”. Segons un estudi de Deusto, les dones treballen una mitjana de 13 hores al dia, de les quals 5,3 no tenen remuneració, però aporten un 42% de les despeses familiar tot i cobrar menys. I és que si es quantifiqués el treball de cura i domèstic que fan les dones, el PIB català augmentaria un 24%.
Per tot plegat, Garcia en fa una lectura en clau social: “Hem de parlar en termes polítics i socials. Hem tocat l’economia, això és evident. Si algú diu que no, no estarà dient la veritat”. I recorda que a l’Estat espanyol mai s’havia fet una aturada com la d’aquest 8 de març, pel que ho llegeix com “un indicador més per veure que les dones ja han guanyat”.
Una feina que conciliï
Segons l’informe elaborat per la consultora Kruk, el sector serveis és el més feminitzat. El 69% de la plantilla d’ensenyament està constituït per dones, mentre que al comerç i la sanitat suposen el 65% i el 59%. En la construcció i el transport, en canvi, el 87% i el 81% són homes, respectivament.
Aquest és un dels motius pels quals el secretari general de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, Emiliano Maroto, augura que el seguiment d’aquest 8 de març al final del dia haurà estat important. “Com passa en totes les vagues, a les grans ciutats hi ha una mobilització destacada. Als municipis petits no tant perquè la gent es coneix i és diferent, però pels comentaris que s’han anat sentint els últims dies, molta gent s’hi ha sumat”, comenta. Tanmateix, no creu que la incidència en termes de consum sigui destacada, però no nega que tancaran la caixa amb menys ingressos que en un dia normal.
Concentracions de treballadors també a les grans superfícies | CCOO
Maroto assegura que els comerciants de la seva associació compten amb unes categories i retribucions justes en la majoria dels casos. Detalla que el perfil de botiguer que regenta una botiga respon al de dona que ha vist aquí la manera de conciliar, i al de dependenta, al de treballadora del mateix municipi que aprofita la flexibilitat horària i estar a prop de casa també per tenir cura de la família. D’aquí que reconegui que és un àmbit feminitzat, on acaba afirmant que en molts establiments amb homes són ells qui “tenen una sèrie de responsabilitats més de vendes i una retribució variable lligada a aquestes que els pot fer tenir una remuneració més elevada”. Un cop més, el motiu rau en què no són ells qui tenen una doble jornada a casa.
Qui també sap què significa ser dona i tenir a sobre el mantra de la família són les treballadores de la indústria. Al polígon del Prat del Llobregat aquest dijous estava convocada una concentració d’empreses de tot el municipi, on hi ha participat plantilles de companyies com Damm o Pronovias. Han estat tant homes com dones, tots per reivindicar millores en un sector com l’industrial on elles pateixen directament discriminacions per raó de sexe, agreujades en moments clau com la maternitat.
Navarro critica que la bretxa salarial en la indústria es "camufla a través dels plus"
A partir de les 11.30 hores del matí s’ha fet una caminada de manera conjunta entre els equips de les diverses organitzacions. Una marxa de més de 300 persones des de la zona fins a l’aeroport del Prat per criticar la desigualtat que “impossibilita la carrera d’una dona en edat fèrtil o que es queda embarassada, qui perd tot l’accés a una carrera professional”, apunta la responsable de Dona i polítiques d'Igualtat de CCOO d'Indústria de Catalunya, Yolanda Navarro.
A @ccoonissan de Zona Franca i Montcada també #EnsPlantem contra la bretxa salarial, contra els salaris de misèria i contra les violències masclistes.
— CCOO Indústria Cat (@FICCOOCat) 26 de febrero de 2018
El #8M fem vaga, I TU? pic.twitter.com/MAXfbM56ei
Més enllà, Navarro ha recordat que la discriminació també es troba en els convenis, “on tot es camufla a través dels plus”. Per això han defensat que la mobilització havia d'incloure homes i dones, i així ha estat; un episodi que també s'ha repetit en altres polígons amb paper clau a l'economia catalana com la Zona Franca de Barcelona. Allà, ha tingut especial repercussió l'aturada i concentracions per part dels treballadors del sector automobilístic.
Educar en la diversitat i la igualtat
La Marta Minguella és professora de secundària i de batxillerat i membre de CGT Ensenyament. Ella també s’ha plantat en aquest Dia de la Dona Treballadora, com moltes altres companyes, i han comptat amb el suport dels docents homes per ser ells qui cobreixin els serveis mínims.
Al sector educatiu critiquen la pèrdua de drets de les embarassades i mares, a qui segons Minguella “s’ha castigat amb el sou”. “La llei de conciliació deia que a partir del 2012 un dels progenitors es podria reduir la jornada i cobrar el 100%, cos que no s’ha fet, i també ens han penalitzat en compactacions i lactància”, explica. Unes mesures que s’han pres amb l’excusa de la crisi i que han tingut conseqüències directes sobre les treballadores, “qui realment s’agafen els permisos i reduccions”.
Minguella: “On són les dones als llibres? No hi ha referents, no ens empoderen”
A més a més, veuen aquesta mobilització com el moment de demanar millores a escala curricular: “On són les dones als llibres? No hi ha referents, no ens empoderen”. I apel·la a les escoles concertades, on la recent denúncia al Viaró de Sant Cugat del Vallès –centre per a nens- per la discriminació en la contractació de dones ha posat sobre la taula el debat de la segregació per gènere. “És injust per a les professores, però també per als alumnes. És discriminatori que en una aula no hi hagi tota la diversitat que pots trobar a la societat”, argumenta Minguella, que recorda que tot problema laboral té una arrel social.
Ser dona, però també professional
El sector del taxi viu una realitat força diferent de les anteriors tot i que només un 6% dels vehicles de Barcelona estan conduïts per dones. Aquest és un cas excepcional, perquè és un àmbit on diuen que no hi ha bretxa. Elles cobren el mateix que els seus companys, treballen les hores que volen – que poden ser més o menys que ells- i podrien dir que es troben en un sector on no hi ha discriminació. Però només podrien perquè en el seu cas viuen un problema de respecte. “L’actitud del client canvia quan veuen que ets una dona”, explica a VIA Empresa la Begoña López. “Passa tant amb homes com amb dones d’edat més avançada”, continua, “potser la gent gran ho diu com amb sorpresa, però no deixa de ser una mostra de com la dona encara no està considerada igual en tots els sectors”.
Ella pot treballar fins a 14 hores i aquest dijous no farà cap aturada, tot el contrari que la seva companya Marta Romero, que afirma que intenta no superar les 8 hores diàries de feina –treballa de matins i a la nit agafa el taxi el seu marit- i que avui no treballa perquè és el seu dia lliure. “Però si hagués de circular, pararia perquè tinc el meu dret”, apunta.
Romero: “Això no seria així si prenguéssim consciència que els fills i les feines de casa també són cosa dels homes i que les dones tenim dret a treballar com ells”
Precisament aquest un punt clau. Les parelles on es comparteix la llicència opten per repartir-se en dues jornades. Elles agafen les hores diürnes per continuar tenint cura de la llar i la família i per evitar els perills de la nit, mentre que ells cobreixen la franja nocturna. “Això no seria així si prenguéssim consciència que els fills i les feines de casa també són cosa dels homes i que les dones tenim dret a treballar com ells”, assenyala Romero, i puntualitza que quan ha fet torns de nit ha hagut de combatre comentaris despectius dels homes que no les han respectat com a taxistes professionals pel fet de ser dones.
11 anys d’una llei no aplicada
El 22 de març del 2007 es va aprovar al Congrés dels diputats la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes. L’objectiu era eliminar l’escletxa de sou, condicions laboral i, en general, situació que viuen els dos gèneres en la societat, obligant a les empreses de més de 250 treballadors a aprovar un pla d’igualtat, entre altres mesures. D’això en fa ja 11 anys i els resultats, com ja es va denunciar el 2017 en la celebració dels 10 anys, deixen molt a desitjar: més del 90% de les empreses incompleixen la legislació.
Per a Garcia de CCOO el problema no rau en la forma de la llei, sinó en “una falta de consciència que s’ha d’aplicar”. “Es veu com una cosa de més a més, no com una qüestió d’igualtat entre homes i dones. En 11 anys s’ha demostrat que tenim, potser, unes lleis acceptables, però que no es fan complir, no hi ha sancions”, critica.
La crisi ha estat un altre dels frens del progrés. “Ha estat l’excusa per fer reformes laborals que han afectat la dona”, remarca la secretària d’un dels sindicats majoritaris, i afegeix que són mesures que han acabat eixamplant la bretxa entre els dos gèneres, afectant més el col·lectiu femení que no pas els seus companys.
Tot plegat ha portat a una bretxa salarial que se situa entorn el 24%, una parcialitat femenina del 20% davant el 7% masculí i una doble jornada per a les dones treballadores, perquè són elles qui, en la seva majoria, s’ocupen de les tasques domèstiques.