La crisi de la covid-19 ha provocat un augment de les desigualtats a tots els nivells. Els col·lectius més desafavorits són els que més n’han patit els efectes, però també la meitat de la població: les dones. Són les que han estat, en major mesura, en la primera línia de la lluita contra la pandèmia, són les que han assumit bona part de les cures (l’atenció a la gent gran i l’educació dels fills a casa) i és també a les dones a qui més afectat la destrucció de l’ocupació com a conseqüència de la crisi econòmica. “Per a les dones, plou sobre mullat: les bretxes de gènere es fan més profundes”, ha resumit aquest escenari Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt, que lluita pels drets de les dones. Ha estat una de les participants al tercer Fòrum Hipàtia, un espai -enguany virtual- de reunió de nombroses associacions de dones, que s’ha celebrat aquest dilluns coincidint amb el 8M, el Dia Internacional de la Dona.
L’acte ha comptat amb una primera taula rodona amb tres dones distingides amb la Creu de Sant Jordi i una segona part en què 10 representants de 10 associacions de dones que participen en l’organització del fòrum han expressat quines són les accions més necessàries per caminar cap a la igualtat de gènere. A més de Rubio, les tres primeres intervencions han estat a càrrec d’Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, i Joana Amat, presidenta de la Fundació Fidem, de defensa de les dones emprenedores. Totes han estat d’acord en què la lluita per a la igualtat de drets s’ha de fer amb unitat, en el context de discrepàncies entre els diferents corrents del feminisme. “Necessitem saber que som moltes i que estem unides, perquè és una lluita molt llarga”, ha començat el seu discurs Mercadé.
Durant el seu discurs, ha volgut recordar que, a l’inici de la pandèmia, diverses associacions de dones van enviar un manifest al Govern en què s’alertava de “moltes de les coses que centren els debats actuals en relació a les dones”, però “no ens van enviar ni un ‘rebut’”. Per què? “No ens tenen por; hem de deixar clar als governants que si les dones baixem els braços la societat es paralitza”, ha reivindicat Mercadé. Fina Rubio ha posat nom a tres grans impactes que ha tingut la crisi de la covid-19 en les dones i que el manifest feminista enviat al Govern ja avançava: les bretxes laborals, una pobresa feminitzada i l’assumpció gairebé total de les tasques de cures. Per començar, Rubio ha destacat la necessitat de comptar amb dades objectives que ajudin a dibuixar la situació actual i a avaluar els avenços any rere any.
“No tenim dades en clau de gènere dels ERTO, però sí que sabem que la destrucció de l’ocupació ha estat més forta entre les dones”, ha explicat. I ha volgut reivindicar un col·lectiu sovint oblidat i invisibilitzat: les treballadores de la llar. La regularització de la seva situació és una de les quatre propostes concretes que ha fet Rubio per tal de revertir les bretxes laborals. La resta són: impulsar polítiques d’ocupació en clau de gènere, revisar la situació de les treballadores autònomes i regularitzar les dones migrades, que pateixen una doble discriminació. El segon gran impacte d’aquesta crisi ha estat l’augment d’una pobresa cada cop més feminitzada, ha denunciat Rubio: “Moltes dones han passat de l’economia submergida al desemparament”. El tercer efecte ha estat en les cures. Les dones, ha indicat la presidenta de la Fundació Surt, han teletreballat més que els homes, i això els ha portat, en part, a assumir amb major mesura la cura de les criatures i de la llar, especialment durant els mesos de confinament més estricte.
"Moltes dones han passat de l'economia submergida al desemparament", indica Fina Rubio sobre la feminització de la pobresa
En la seva intervenció, Mercadé ha deixat clar que “no som una secció, som la meitat de la població”, en línia amb la resta d’intervencions al Fòrum Hipàtia. Així doncs, considera que no només hi ha d’haver dones en comissions sobre dones, sinó que han d’estar presents en la presa de decisions que afecten el conjunt de la societat i l’economia: “No ens volen a la comissió de pressupostos, a la de reconstrucció del país, a la dels diners que vindran d’Europa...”, ha enumerat. Aquesta presència femenina transversal també ha de ser en la direcció contrària, segons Jara Forcadell, vicepresidenta de l’associació Young IT Girls. “Cal que hi hagi molts homes en actes com aquest d’avui, perquè la desigualtat és un problema que ens afecta a tots; la diversitat és important per a tothom”, ha indicat durant la segona part de l’acte. Com a veu de les dones més joves, Forcadell ha admès que “és fàcil que ens envaeixi la desesperança en aquest context”. Per evitar que això passi, considera essencial “parlar de solucions”, prendre mesures immediates, tot i que “els resultats no es vegin fins d’aquí un temps”.
El paper de les empreses en la igualtat
Sobre solucions ha parlat també una altra de les Creus de Sant Jordi de la jornada, Joana Amat. Creu que bona part d’aquestes passen per les empreses, que tenen “un paper determinant en el món de la igualtat”. Com s’aconsegueix incloure les companyies privades en aquesta lluita? “Amb pedagogia”, té clar Amat. “S’ha d’explicar a les empreses quins avantatges comporta tenir equips amb igualtat, satisfets perquè poden complir amb la seva part personal”, ha afegit. Aquests beneficis també són clars, per a ella: retenció del talent i compromís amb els projectes de l’empresa.
"No pot ser que els sectors més mal pagats, com la sanitat, l'educació i la cultura, tinguin un 70% de dones, mentre que els millor pagats -els llocs directius- estiguin ocupats per un 70% d'homes", ha denunciat Joana Amat
La també vicepresidenta d’Amat Immobiliaris ha destacat quatre àmbits d’actuació de les empreses en termes d’igualtat de gènere: la coresponsabilitat, la bretxa salarial, la bretxa sectorial i l’erradicació de la violència masclista. En primer lloc, Amat recorda que els infants “no són un tema personal, sinó una necessitat i una responsabilitat socials”. Establert aquest punt, considera que les empreses han de promoure la coresponsabilitat de les criatures entre pares i mares, sense distincions. En aquest sentit, creu que la reducció de jornada disponible fins als 12 anys d’edat dels fills és “un parany per a les dones”, ja que són qui s’hi acullen en major mesura i això els frena la carrera professional. A la resta de països europeus, ha explicat, el dret a reduir-se la jornada acaba quan els infants comencen l’escola, als tres anys. “Això ens fa perdre talent i, a més, ningú explica a les dones que s’hi acullen que seran les pobres del futur, ja que no computaran mai per tenir el 100% de la jubilació”, ha conclòs.
Sobre la bretxa salarial i la sectorial, Amat veu la transparència com una gran aliada. “No pot ser que els sectors més mal pagats, com la sanitat, l’educació i la cultura, tinguin un 70% de dones, mentre que els millors pagats -els llocs directius- estiguin ocupats per un 70% d’homes”, ha denunciat. El paper de l’empresa en l’erradicació de la violència masclista és una creença menys estesa i Amat l’ha detallada: “Si els equips sabem detectar aquest tipus de violència, l’empresa es pot convertir en el lloc en què aquesta dona es manté forta i suposar-li una sortida”.
Mesures concretes
La pedagogia és la mesura primordial que proposa Amat en tots els sentits. A més de Young IT Girls, nou associacions més han aportat una representant per parlar de mesures i actuacions concretes per tal de disminuir la desigualtat. Marta Macias, sòcia fundadora de l’associació Coop4equality, considera que és una qüestió de drets humans. “Hem d’aconseguir que la igualtat no parteixi d’estàndards masculins, sinó que els drets humans mateixos han d’estar enfocats amb una perspectiva de gènere”, ha indicat. Des de l’àmbit públic, Gemma Calvet, directora de l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha suggerit la creació d’una Conselleria d’Igualtat, una proposta que van fer diversos partits polítics durant la campanya electoral pel 14F, com En Comú Podem i ERC.
"La dona ha jugat un paper secundari i gairebé inexistent en la construcció de l'actualitat tecnològica", avisa Karina Gibert
Aquesta perspectiva de gènere és necessària a tots els àmbits, segons les ponents del Fòrum Hipàtia. En concret, Mar Gaya, la fundadora de la consultoria Igualando, creu que cal incorporar-la al mercat laboral per lluitar contra “el sostre de vidre i el terra enganxós”. En l’educació, també és clau tenir-la, segons Eva Blanco, de l’associació Lean In. “Hem de reflexionar sobre què ha de canviar a les escoles i les universitats per assegurar que les noves habilitats que requereix el mercat laboral estan integrades sense biaixos de gènere ni estereotips”, ha dit.
De fet, la tecnologia és un dels sectors on hi ha més manca de talent femení. Sobre aquest tema s’ha pronunciat Karina Gibert, vicepresidenta d’equitat i ètica al Col·legi d’Enginyers Informàtics de Catalunya. “La dona ha jugat un paper secundari i gairebé inexistent en la construcció de l’actualitat tecnològica”, s’ha queixat. I el futur no es preveu millor, ja que en aquest àmbit, s’ha fet un pas enrere: “Quan jo estudiava érem un 30% de dones; ara, només representen un 14% del total de matriculats”. En canvi, el sanitari és un sector amb una àmplia majoria de dones, però en què només un 15% dels professionals que ofereixen ponències a congressos, per exemple, són dones. Així ho ha descobert Àngels Escorsell, presidenta de l’Associació de Metgesses de Catalunya.
També han intervingut a l’acte Maria Cinta Pastor, vicedegana del col·legi d’enginyers de Barcelona; Carme Puche, de l’associació Dones Visuals; i Sira Vilardell de la Fundació Surt. Aquesta última ha volgut destacar la “incapacitat” del sistema per resoldre un desequilibri històric entre la producció i la reproducció. I ha conclòs: “Aquests són els biaixos de gènere de l’economia”.