Primera junta d’accionistes d’Abertis fora de Catalunya. Des que l’any 1970 naixia Acesa, i el 2003 es convertia en la companyia actual, la reunió anual dels accionistes se celebrava a Catalunya, però el canvi de seu social el 9 d’octubre a Madrid, impulsada pel decret exprés de Mariano Rajoy, l’ha traslladat a la capital espanyola. El president de la companyia, Salvador Alemany, afronta a més una situació en què ha de mantenir “la neutralitat i la passivitat” a què obliga el fet que Abertis tingui sobre la taula dues ofertes públiques de compra (opa), una per part de la filial alemanya de l’ACS de Florentino Pérez, i una altra de la italiana Atlantia. En els propers dies, el consell d'administració de la companyia, encara catalana, ha de pronunciar-se sobre l'oferta -el 21,55% de les accions pertanyen a Criteria, el grup de participacions industrials de CaixaBank-, i aleshores poden produir-se diferents escenaris: que els accionistes rebutgin vendre les seves accions a ACS-Hochtief o a Atlantia i mantinguin la independència, o bé que venguin.
I aquí poden passar dues coses, que guanyi un dels postors per separat, o que plantegin una societat conjunta que faci que puguin estalviar costos financers i presentar una oferta en bloc ACS-Atlantia per controlar la companyia catalana. Aquesta opció, segons els analistes, acabaria restant valor a les accions d'Abertis, perquè l'efecte guerra de les opes ha produït que les accions tinguessin un comportament a l'alça. Fins que aquest dilluns la premsa econòmica publicava una possible finalització del a guerra amb un pacte. Sigui com sigui, el president d'Abertis ha llançat un missatge de tranquil·litat als accionistes: "Passi el que passi, l'accionista ja ha guanyat". I és que el president de la companyia ha remarcat que en el darrer any -el maig de 2017 es va plantejar l'opa italiana-, els valors de la companyia han crescut un 40%.
Preguntat per si aconsellaria als accionistes vendre o mantenir la independència, el president de la companyia ha assegurat que aquesta pregunta se l’han feta diverses vegades: “Cal mantenir-se, cal vendre? Una decisió de venta de sortida d’un accionariat va relacionada amb la preceptiva que cadascú té de què passarà amb aquest títol, però també s’ha d’interrogar sobre on destinarà el líquid obtingut, què en vol fer. És molt difícil de dir què hem de fer, però sí que podem afirmar que amb tots els moviments que s’ha produït des del l’oferta d’Atlantia l’accionista ja ha guanyat. Ara es tracta de saber si guanyarà una mica més o una mica menys”, ha argumentat Alemany, que amb tot, ha deixat clar que “no estem per aconsellar ningú”.
Alemany ha reconegut que el comportament de les accions de la companyia és “tot menys normal, a causa de les opes, i ja no parlem de la guerra de les opes”. Durant el període 2013-2017, l’acció de la cotitzada catalana ha tingut un creixement del 113% acumulat, de manera que, segons Alemanya, aquest fet demostra que més enllà de les ofertes de compra, “la companyia per ella mateixa ha anat generant una expectativa de valor que el mercat ha anat recollint progressivament”.
Un peatge d'Abertis a l'AP-7 | ABERTIS
En relació amb el venciment d’algunes concessions més antigues a l’Estat espanyol, el president d’Abertis ha reiterat que “ens trobem davant d’un moment inajornable en què cal afrontar un debat madur per definir un model viable, sostenible i socialment equitatiu per al finançament de la construcció, manteniment i gestió en les infraestructures que el país necessita”, una crida que Alemany ja va fer el 2017 durant la junta d’accionistes celebrada a Barcelona. En aquest sentit, Abertis considera que la solució passaria per “l’extensió harmònica i equitativa del pagament per ús en tot el conjunt de la xarxa d’autopistes, i mostrem la nostra voluntat de col·laborar amb les administracions públiques en la cerca de les propostes que satisfacin millor les necessitats de la societat i formar part activa de la solució”. Finalment, Alemany ha afegit que, “com a líders mundials en el sector de les infraestructures viàries d’alta capacitat, aspirem a ser socis de les administracions per tal de trobar les millors solucions basades en la col·laboració pública-privada i el pagament per ús”.