Acord de finançament (II): la clau són les voluntats polítiques futures
Perquè el nou finançament arribi a bon port, el factor determinant serà com evolucionen els equilibris i les voluntats polítiques en els pròxims anys
En l’article anterior sobre aquest tema, es concloïa que l'acord presenta aspectes molt positius en les intencions: bilateralitat, gestió i recaptació de tots els impostos, ordinalitat... Però hi ha interrogants per la manca de concreció en els mètodes, imports i terminis. Avui em referiré a la implantació de l’acord i al període transitori, en el qual també hi ha moltes incerteses.
En la part d’implementació de l’acord, hi ha aspectes clau que estan pendents d’acordar:
- Aspectes que generen incerteses: Es diu que caldrà formalitzar l’acord del nou sistema de finançament durant el primer semestre de 2025 en la comissió bilateral formada per govern de la Generalitat i el de l’Estat. Per tant, tot queda pendent que es concreti l’acord d’ací a un any. També es diu que caldrà fer modificacions a la LOFCA, la llei de finançament de les comunitats autònomes i la llei de cessió de tributs a Catalunya. Serà imprescindible assolir consensos al Congrés dels Diputats.
L’acord també preveu una transitorietat mentre es produeixi el desplegament del nou model de finançament. I de nou, hi ha aspectes positius i incerteses:
- Aspectes positius: L’acord indica que s’incrementaran substancialment els recursos i que si en 2025 no s’adopta el nou model hi haurà mesures compensatòries. En les competències singulars que Catalunya exerceix i que no tenen altres comunitats, s’han de tenir en compte totes les variables rellevants. També s’acorda que es crearà un Consorci per a les inversions per a vetllar la gestió i execució de les inversions a Catalunya i hi haurà un finançament de les inversions que respecti el pes del PIB de Catalunya en l’Estat. Recordem que aquest pes és del 19% i que la inversió executada en els darrers anys s’ha situat sobre el 10-12% segons els anys i, per tant, hi ha hagut un dèficit crònic en les inversions per part de l’Estat.
- Aspectes que generen incerteses: Pel que fa a l’increment de recursos o les mesures compensatòries mentre no s’apliqui l’ordinalitat, caldrà veure quines quantitats s’augmentaran i com es calcularan, sobretot tenint en compte que des del Govern de la Generalitat s’ha dit que es trigarien uns cinc anys a tindre el nou model de finançament totalment implementat. Sobre el Consorci per a les inversions, podem recordar que ja en l’Estatut de 2006 es va acordar que l’Estat cada any havia d'invertir a Catalunya, com a mínim per un import que correspongués al seu pes el PIB, però aquest acord no s’ha complert.
L’acord indica que s’incrementaran substancialment els recursos i que si en 2025 no s’adopta el nou model, hi haurà mesures compensatòries
Un altre problema és que s’ha previst que el seguiment dels acords es farà cada sis mesos. Potser és un període massa dilatat i aniria millor fer controls mensuals, per tal de poder prendre accions correctores si convé. Per tant, un bon seguiment i control és fonamental
En conclusió, l'acord sobre el nou sistema de finançament per a Catalunya presenta aspectes molt positius, especialment pel que fa a la voluntat d'assolir la gestió i recaptació de tots els impostos, la bilateralitat i l'aplicació del principi d'ordinalitat. Per tant, és un model que pot contribuir a resoldre els problemes d’infrafinançament que té la Generalitat. No obstant això, la seva implementació presenta incerteses, ja que la formalització de l’acord està prevista per al primer semestre de 2025, i la seva execució es pot prolongar durant diversos anys. En definitiva, perquè el nou finançament arribi a bon port, el factor determinant serà com evolucionen els equilibris i les voluntats polítiques en els pròxims anys, tant a Catalunya com a Espanya i també serà determinant com es fa el control del fet que es compleixen els acords.