Des d’aquest dijous viatjar per algun país de la Unió Europea i consumir dades no tindrà cap cost addicional. I és que aquest 15 de juny comença la segona fase del pla establert per l’organisme internacional, precedida per una primera etapa iniciada el 30 d’abril del 2016 que consistia a regular els preus de les trucades, els SMS i l’ús d’Internet a l’estranger. Un total de 13 mesos i mig perquè les companyies de telecomunicacions es preparessin per al que havia d’arribar: el roam like home o itinerància com a casa.
Perquè el cert és que l’abolició del roaming és més un avantatge per als consumidors que per a les companyies, que en són les principals afectades. De fet, Espanya va ser un dels quatre països que hi va votar en contra en la decisió final del Consell de la UE, argumentant que les seves operadores no serien capaces de fer front als preus màxims establerts.
Així doncs, tot és una bona notícia per al consumidor. Però tenim clar com funciona?
Consumir dades sense fer trampes
Segons les dades amb les que treballa la Comissió Europea (CE), provinents de diverses consultores, un 2% dels espanyols quan viatgen fora mai no utilitzen el seu telèfon, un 15% desconnecta les dades i un 28% es connecta sempre a les xarxes Wi-Fi. Unes xifres que, afirmen fonts de la CE, demostren que calia posar-hi remei i llançar un missatge contundent: “No apagueu mai més les dades”.
De mitjana, un espanyol consumeix 500 megabytes al mes i viatja nou dies per algun dels països de la UE cada any. Amb la regulació que hi havia fins aquest dijous, si aquest ciutadà hagués emprat el seu telèfon tal com ho fa en territori nacional hauria tingut una despesa extra de 30 euros durant els nou dies; i fins a 120 euros, en el cas de ser una família de quatre persones.
Unes despeses injustificades, a ulls de la CE, que ha batallat durant anys per arribar per fi a donar llibertat als ciutadans de consumir un servei (i als preus establerts al contracte) per tota la comunitat independentment del país on es consumeixi.
Ara bé, tot té les seves limitacions. La primera que cal tenir en compte és que si un client excedeix el límit del seu contracte en itinerància, haurà de pagar un recàrrec. Un import, però, que no podrà estar per sobre del preu al major que s’ha acordat: 7,7 euros per gigabyte per aquest 2017, un preu que anirà disminuint fins al 2020, quan s’espera que sigui de 2,5 euros. La segona, que la jugada d’adquirir una targeta SIM en un país amb tarifes més barates no servirà a Espanya. “Els costos de desplegar la xarxa a Europa són diferents a cada Estat, per això volem establir unes certes mesures per evitar aquestes accions i que vagin en detriment de les empreses”, assenyalen fonts de la Comissió.
Adquirir una targeta SIM en un país amb tarifes més barates no servirà a Espanya
El cas dels Erasmus o dels qui per motius diversos han de viure durant un temps determinat a l’estranger és diferent. En aquest context, s’aplicarà el que anomenen “vincles estables” i que consisteix a donar a l’operadora documentació oficial que demostri que s’està residint de manera temporal en un altre país de la UE, sempre i quan aquest temps superi els quatre mesos, el termini màxim establert per la CE. També es farà una excepció en el cas de treballadors que creuin cada dia la frontera per anar a treballar.
Vigilar de prop l’actuació de les operadores
Els 7,7 euros per gigabyte és el preu màxim al qual un majorista pot vendre el seu servei. A partir d’aquí, les companyies han de poder negociar entre elles. Si un espanyol viatja a França, l’empresa que li dóna el servei és la francesa, però aquesta ha de pactar un preu amb l’originària del turista per haver-li permès connectar-se a la xarxa a través de la seva infraestructura.
Per vigilar que tot es fa de manera legal, cada Estat té uns organismes que controlaran les negociacions i que s’asseguraran que les operadores s’adapten el nou marc legal de manera òptima. En el cas d’Espanya aquesta entitat és la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), encarregada també d’imposar sancions quan no es compleixin les normes.
Qui sembla que poden quedar desemparades en aquest joc són les operadores mòbils virtuals (OMV), que no tenen el mateix poder de negociació. “Una gran operadora pot negociar a un preu menor perquè té molta quota al mercat. Per això s’han reduït un 85% els preus al major, perquè les OMV d’Europa puguin oferir roaming a preus domèstics i aconsegueixin els mateixos preus que els grans actors del mercat”, expliquen fonts de la CE.
"Les operadores estaven cobrant 9 euros per gigabyte. Creiem que el preu que hem fixat té marge de sobres per fer negoci sense apujar les tarifes"
I tot això fa perillar les tarifes actuals? Veurem un increment en els preus del mercat per cobrir el nou servei de roaming? “Si mirem els preus abans de la regulació de l’abril, les operadores estaven cobrant 9 euros per gigabyte. Creiem que el preu que hem fixat té marge de sobres per fer negoci sense apujar les tarifes”, afirmen.
El ‘no’ d’Espanya
“Cal diferenciar el consumidor a cost zero, de ciutadà, i la indústria, perquè són debats diferents. Espanya va votar que no en la branca industrial, però no va dir que no a l’eliminació del roaming”, matisen des de l’organisme.
L’Estat espanyol justificava el vot negatiu afirmant que el cost de les seves operadores per oferir dades estava per sobre dels 7,7 euros per gigabyte establert com a preu màxim per Europa. Les dades presentades per la CNMC assenyalaven que un gigabyte de roaming a Espanya tenia un cost d’11 euros, una xifra que la CE veu “sobreestimada”, ja que les dades amb les que treballen adquirides de diverses consultores situen en 9 euros el preu que cobren a les companyies estrangeres. “El cost de provisió d’un gigabyte de roaming a Espanya el 2017 és de 4,1 euros. Tenint en compte que el cobren a 9 euros, hi ha un marge substancial fins als 7,7 euros perquè se segueixi fent negoci”, afegeixen.
El cost de provisió d’un gigabyte de roaming a Espanya el 2017 és de 4,1 euros i les empreses el cobren a 9 euros per prestar el servei
A més, estimen que des del 2014 i fins a finals del 2017, la legislació haurà permès incrementar un 919% el consum de dades. Una xifra que, consideren, demostra que la nova legislació generarà més ingressos.
En tot cas, la CE ha posat una salvaguarda. Si un regulador pot demostrar que, a causa del seu baix cost, donar roaming reportaria coses negatives, pot autoritzar a l’operador aplicar una petita taxa a la tarifa de l’usuari. Una situació pensada, sobretot, per als països nòrdics, on els preus són molt baixos.