Com a resultat dels treballs del Conext en l’àmbit de l’agroalimentació i la bioeconomia, realitzats en estreta col·laboració amb els equips del Departament d’Agricultura, empresaris i representants del sector, s’han seleccionat uns projectes i/o objectius transformadors que es proposen que siguin prioritzats a l’hora de disposar del fons Next Generation EU.
L’agroalimentació catalana és el primer sector manufacturer i tercer exportador de Catalunya. L’alimentació representa una quarta part de la nostra economia. És un sector anticíclic que ha aguantat immutable la greu crisi del 2008-2013 i está aguantant la crisi actual. És, en aquest sentit, el pilar més sòlid i estratègic de la nostra economia. D’aquest sector en positiu o en negatiu en depenen la nostra alimentació, bona part de la gestió i la qualitat de l’aigua, la qualitat dels nostres sòls, part de les energies renovables, l’equilibri territorial, la defensa dels nostres boscos, la defensa de la biodiversitat, el nostre paisatge, etc. Però, sovint, no ens n'adonem.
Tanmateix, als darrers anys ha emergit un nou paper clau de l’agroalimentació i del conjunt de la bioeconomia, que és la lluita contra el canvi climàtic. L’agroalimentació, amb una bona gestió, pot evitar moltes emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i pot aportar solucions vers un desenvolupament sostenible. Efectivament, l’agroalimentació, l’energia i la conservació de la biodiversitat són el front de batalla contra aquest enemic que és el canvi climàtic. Avui ja està posant en tensió els nostres recursos. Als darrers 13 anys, hem tingut diversos avisos en forma de crisis agudes de preus dels aliments bàsics que han comportat serioses respostes socials i polítiques arreu del món. La demanda d’aliments no para de créixer i per satisfer-la es desforesten boscos que incrementen l’emissió de GEH, fet que accelera el canvi climàtic. Cal ser conscients que la crisi que provocarà el canvi climàtic es manifestarà en forma de crisi alimentària.
Mariano Marzo recentment va analitzar la necessitat de posar al centre de la nostra atenció la transició alimentària. De fet, aquesta forma part de l’energètica. Es tracta de renunciar als estalvis geològics de carboni en forma de combustibles fòssils per substituir-los per la força directa de les energies del Sol i de la Terra per produir electricitat, per fabricar hidrogen o per produir aliments, teixits, fusta, biocombustibles, bioproductes diversos (químics, farmacèutics...) i un llarg etcètera d’una font renovable i, per tant, sostenible.
Cal ser conscients que la crisi que provocarà el canvi climàtic es manifestarà en forma de crisi alimentària
En aquesta direcció, la Unió Europea està marcant el camí a fi de complir amb l'Acord de París i frenar el canvi climàtic en un horitzó a llarg termini. És un objectiu ingent. Però té una guia que es diu Green Deal Europeu. Probablement és una bona guia però, el que és clar, és que trastocarà les formes de producció. Caldrà produir més, amb menys recursos i fer-ho en formes més amables amb el medi ambient. Ben segur que les tensions vers el proveïment alimentari s’accentuaran.
Quatre grans projectes transformadors
1. Modernització dels regadius.
Per comprendre la importància del regadiu, cal saber que el 70% dels aliments de l’agricultura catalana són provinents de terres regades, malgrat que ocupen només el 30% d’aquestes. A tot el món, les terres de regadiu aporten el 50% de la producció. El regadiu per a conreus fruiters pot multiplicar per 30 la producció; en horta, pot multiplicar-la per 50 o més. Per incrementar la producció, a fi d’alimentar una població mundial creixent -prevista de 9.700 milions de persones el 2050- no podem artigar més boscos. Cal produir més en menys espai, però de manera sostenible. "Intensificació sostenible", diu la FAO. I això vol dir aplicar tècniques que aprofitin els aprenentatges de la natura (l’agroecologia), utilitzar els desenvolupaments de la tecnologia i optimitzar els potencials vers un regadiu eficient.
El reg a pressió és la porta vers l'agricultura de precisió, que utilitza un conjunt de tecnologies per aconseguir els mínims impactes mediambientals
L’aigua és un recurs crític i multidemandat, fins a l’extrem que l’aigua de Califòrnia ha començat a cotitzar als mercats de futurs. L’objectiu de la modernització del regadiu és aprofitar al màxim aquest recurs escàs. A Catalunya, la meitat del regadiu encara es fa per gravetat, és a dir, igual que es feia a Mesopotàmia fa 5.000 anys. La modernització es basa en passar del reg per gravetat a reg a pressió. Això permet controlar els volums d’aigua de manera precisa, fertilitzar a través de l’aigua i regar on calgui. El reg a pressió és la porta vers l’agricultura de precisió, una agricultura que utilitza el conjunt de tecnologies des de la sensòrica, incloent la biosensòrica, la teledetecció i el tractament de bilions de dades mitjançant intel·ligència artificial. Aquest és el camí per aconseguir els mínims impactes mediambientals en contaminació i emissions GEH i, alhora, dins d’un cercle virtuós, obtenir molta més producció d’aliments.
2. Bioeconomia circular en la valorització de les dejeccions ramaderes i altres subproductes agroalimentaris.
El clúster carni-ramader de Catalunya és el primer sector manufacturer de Catalunya. Es tracta d’un sector modern i competitiu. Està tecnològicament avançat i ha fet un gran esforç per posar-se al dia en les millores mediambientals i sanitàries d’acord amb la Unió Europea. En 15 anys, segons Interporc, el sector ha reduït un 38% les emissions de metà. En pocs anys s’han reestructurat totes les granges d’acord amb nous criteris de benestar animal. El concepte one health ha transformat la utilització dels antibiòtics en la ramaderia: aquests han deixat de ser una eina de producció per limitar-se al seu rol vinculat a la salut dels animals. En general, el sector carni-ramader català ha estat innovador i competitiu en genètica, nutrició, seguretat i qualitat de la carn.
És necessari impulsar una estructura de plantes de biorefineries, capaces d'aprofitar residus orgànics per generar biogàs
Tanmateix, resta encara una problemàtica de contaminació per excés de nitrats a conseqüència de la sortida a les dejeccions com a fertilitzant de sòls agrícoles. Les solucions estan arribant de la mà de la normativa europea i del decret del Govern sobre dejeccions ramaderes del juliol del 2019. En aquest aspecte, manca encara un enfocament integral en el si d’una concepció de bioeconomia circular. Una granja és productora de dos productes: la carn i les dejeccions. Aprofitar i treure el màxim rendiment del producte dejeccions exigeix una actuació des de la granja i al final del cicle en una planta transformadora. Per exemple, des de la granja, les basses de purins són grans emissores de metà, un gas amb un efecte de canvi climàtic multiplicat. Per tant, és prioritari tapar les basses i recollir o cremar el gas. D’altra banda, un sistema de ramaderia altament depenent de nutrients d’importació genera forçosament uns residus superiors als quals les terres poden absorbir com a fertilitzant. En aquest sentit, és necessari impulsar una estructura de plantes de biorefineries, capaces d’aprofitar els residus orgànics per generar biogàs i altres bioproductes provinents d’aquest model integrat. Caldrà donar suport a l’adaptació de les granges i a les iniciatives empresarials en aquesta direcció.
3. Activació de la producció bioeconòmica dels boscos de Catalunya i defensa contra els incendis forestals.
Catalunya és una de les regions més boscoses d’Europa. Un bosc, tanmateix, amb rendiments baixos, però que cal explotar per raons econòmiques però sobretot mediambientals, paisatgístiques i en defensa contra els incendis que poden causar cada vegada més danys. S’acosten anys climàticament difícils. Si no hem millorat aquest tema, podem tenir un gran desastre que, a més del seu efecte d’emissions de CO2, seria un factor greu de pèrdua d’autoestima com a país. No podem perdre gaire més temps.
Catalunya és una de les regions més boscoses d'Europa, però és un bosc amb rendiments baixos
El projecte actua amb tres objectius: millora de la salut dels boscos, increment de la demanda de productes forestals i reducció de la càrrega de combustible més inflamable. Per això, actua en tres fronts que es complementen:
- Planta industrial de laminats de fusta per a la construcció.
- Ajut a la compra de sistemes de calefacció per a edificis públics, a partir de la biomassa forestal en forma de pèl·let o estelles.
- Foment de la ramaderia extensiva dins del bosc, recuperant pastures i conreus que creïn ruptures.
4. Impuls de l'R+D+i per abordar la transformació alimentària.
Aquest projecte pretén donar suport a l’impuls de les biotecnologies i les TIC al servei del desenvolupament de l’agroalimentació i la bioeconomia. Ens referim a la genòmica i les tècniques de selecció i de millora genètica assistida; al desenvolupament de sistemes intel·ligents i d’agricultura de precisió aplicables a tots els àmbits de la indústria i la producció d’aliments i forestal; a noves tecnologies de processament i conservació dels aliments; a noves fonts de proteïna alternativa per a l’alimentació humana i animal; a l’aplicació i integració de data science, eines de software i modelització que permetin una analítica de dades avançada en l’àmbit agroalimentari, forestal i del medi ambient; i a entendre i explotar els coneixements sobre les interaccions entre el microbioma del sòl, els animals i les plantes, etc.
Sobre aquest tema, la Generalitat va donar un pas important l'any 1985 amb la creació de l’IRTA (Institute of Agrifood Research and Technology), des d’on va poder articular un ampli sistema d'R+D+i consorciat amb les universitats i amb l’empresa privada. Aquesta realitat és un bon punt de partida.
Altres projectes per dinamitzar el territori
Catalunya compta amb un sistema alimentari molt ric en qualitat i diversitat. Petites i mitjanes empreses i cooperatives agràries ocupen espais de gran valor en els mercats d’alimentació de qualitat. Aquest teixit empresarial omple d’energia tot el territori i evita el despoblament. Alhora, Catalunya és un país bàsicament urbà concentrat sobretot en una gran àrea metropolitana de prop de cinc milions d’habitants. Els aliments poden ser el millor pretext per connectar aquestes realitats rural i urbana, realitats properes que, en complementar-se, generen sinergies a favor de la resiliència agrària i l’equilibri territorial.
Per tant, la petita dimensió ha de cabre en el finançament dels fons Next Generation EU donant suport a iniciatives que transformin els aliments afegint-hi valor, que els apropin al seu consum, que millorin la seva distribució, que aportin imaginació vers nous productes alimentaris, etc.
És hora de preparar els projectes per estar a punt quan s’obrin les convocatòries.