Des d'Albània: la nova "Costa Brava" que enamora als joves europeus
Després de viure aïllada durant dècades per culpa del comunisme, Albània juga a la principal lliga del turisme Mediterrani
Som només nosaltres, o tothom parla d'Albània aquest estiu? Molt fàcil, el país del sud d'Europa té tots els ingredients: platges paradisíaques, aigua turquesa, pobles històrics, castells, una gastronomia excel·lent, milers de búnquers a tot el territori i una nació que s'ha obert al turisme de bat a bat durant els últims anys. Això sí, amb un objectiu comú: adherir-se com més aviat millor a la Unió Europea i al mercat comú.
Possiblement, el que més sorprèn del país pròxim als Balcans és la poderosa bandera vermella amb una àguila. Els romans la van anomenar Albània per la blancor dels seus cims nevats, però els seus habitants prefereixen anomenar-la Shqiperia, que significa "àguila", referint-se a la inexpugnabilitat del seu territori. La seva bandera presenta una àguila bicèfala, símbol heretat de Bizanci, que funciona com un símbol de l'equilibri entre Orient i Occident.
L'obsessió per una possible invasió i els 173.000 búnquers
Sense cap mena de dubte, la història d'Albània és digna d'una sèrie de Netflix amb diverses temporades que combinen acció, terror, thriller, amor i molt patriotisme. De fet, Albània va aconseguir la seva independència de l'imperi otomà l'any 1912, va ser ocupada per Grècia fins al 1914; convertida en protectorat italià i després en monarquia fins al 1939; parteix d'Itàlia fins a la caiguda de Mussolini al 43, i són membres de l'Alemanya nazi fins al 44. Després de la Segona Guerra Mundial, Enver Hoxha, un dels líders de la resistència, va prendre el control de l'estat i es va situar a l'òrbita de Rússia. Van venir dècades de comunisme i aïllacionisme internacional.
A Albània es van construir més de 173.000 búnquers per la por a una invasió internacional
L'obsessió de Hoxha per una possible invasió internacional el va aïllar del seu entorn, va sembrar de búnquers -encara visibles a Tirana i tot el país- camps i ciutats i va provocar una brutal repressió política. De fet, va construir més de 173.000 búnquers, un recordatori que ha quedat d'una dictadura que va durar del 1941 al 1985. La seva construcció va aïllar encara més el país i va esgotar els seus diners i energia, convertint-los en un dels més pobres d'Europa.
El turisme com a locomotora del país
No fa gaire, el visitant internacional arribava amb comptagotes a Albània. Després de la pandèmia de la covid-19 el canvi ha estat notori. El turisme ha augmentat, els preus han pujat (especialment a la costa, coneguda com la Rivera albanesa), el boom immobiliari ha arribat per quedar-se en molts racons del país i les infraestructures turístiques encara estan en desenvolupament.
L'alta emigració durant els últims deu anys i la "fuga de cervells", planteja un greu obstacle per un desenvolupament equilibrat
Actualment, Albània té 3,1 milions d'habitants i més de 700.000 albanesos han emigrat durant l'última dècada. La meitat de la població és musulmana, seguida del 10% que és catòlica i un 6,75% és ortodoxa. Tot i això, prop del 60% dels albanesos no donen importància a cap religió. De fet, conviuen amb naturalesa. Com a curiositat, només hi ha 68 residents espanyols permanentment al país. La seva economia depèn de les exportacions agrícoles i tèxtils, mentre el turisme guanya importància. L'alta emigració durant els últims deu anys i la "fuga de cervells", planteja un greu obstacle per un desenvolupament equilibrat. El país té una taxa de creixement del 3,23%, tot i que el PIB per càpita és modest, de tan sols 6.326 euros. La inflació que va arribar al 7,4% el 2022, se situa avui en dia en el 3,9%.
L'economia informal segueix representant un percentatge no menyspreable del PIB, però Albània va deixar de figurar l'any passat a la “llista grisa” de països de "blanquejament de diners" que elabora la Financial Action Task Force i la qualificació del país ha millorat als mercats internacionals.
El turisme, que aporta el 3,5% del PIB, ocupa un lloc important en el desenvolupament actual d'Albània
El sector terciari ocupa el 46,76% de la població, cosa que significa un important increment del 6,1% respecte a l'any anterior. Aporta un 47,9% del PIB. Els capítols més representatius són el turisme, la telefonia, la banca i les assegurances. El turisme, que aporta el 3,5% del PIB, ocupa un lloc important en el desenvolupament actual del país.
Els anhels per entrar a Europa
Fa pocs anys que Albània s'ha obert al món. De fet, fa tan sols un any que hi ha vols directes des de Barcelona i Madrid. Anteriorment, s'havia de fer transbords a Itàlia o al centre d'Europa per arribar a Tirana. Amb moltes similituds amb la mateixa Itàlia i Grècia, Albània és pràcticament similar a molts països de la Unió Europea. Només cal canviar a lek, la moneda local, i el roaming no funciona.
La invasió russa d'Ucraïna ha insuflat una nova vida al procés d'ampliació de la Unió Europea
Fa més d'una dècada que Albània pressiona per formar part del mercat més gran del món, l'europeu. Fins ara, no ha tingut una data ferma per incorporar-se. Però això està a punt de canviar. La invasió russa d'Ucraïna ha insuflat una nova vida al procés d'ampliació de la Unió Europea.
De fet, segons diversos experts en relacions internacionals, el repte per a l'economia albanesa en el context de la integració europea és com Albània pot integrar les polítiques econòmiques i de desenvolupament amb les grans línies de les polítiques econòmiques europees, incloses, per exemple, les polítiques de transició energètica, la política mediambiental, la política de transports i altres polítiques socials, fiscals i pressupostàries.
A cap altre lloc dels Balcans occidentals gaudeix la Unió Europea de tanta simpatia com a Albània
La inversió en infraestructures és una de les maneres més visibles que té Albània d'encarrilar la seva economia cap a Europa. La xarxa ferroviària del país és completament renovada amb ajuda de la UE. Això hauria d'impulsar el creixement intern i connectar Albània amb la resta dels Balcans i Europa.
Finalment, a cap altre lloc dels Balcans occidentals gaudeix la Unió Europea de tanta simpatia com a Albània. Un 89% dels albanesos donen suport a l'adhesió a la UE, i un 68% creu que això passarà abans del 2030. El temps ho dirà.